“Des de fa gairebé tres anys, estem construint un servei territorial de Cardiologia entre l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital MútuaTerrassa, l’Hospital Althaia de Manresa i l’Hospital de Berga. Comptem amb grans professionals liderant aquesta aliança”

“Volem que els processos assistencials siguin únics, oferint els mateixos resultats de salut independentment de per on entri el pacient”

“La idea és que els professionals puguin tenir projectes a totes les institucions que formen part d’aquest servei. Per fer-ho sostenible i obtenir resultats, hem de tenir en compte quin impacte té la distància i el desplaçament i veure com podem atendre aquests aspectes per fer-los la vida més fàcil”

“Crec que ens començarem a trobar professionals que no podran o no voldran viure a la primera o segona corona de Barcelona i que optaran per altres projectes vitals. Si som capaços de fer aliances i oferir projectes de carrera més complets, tindrem més èxit a l’hora d’aconseguir que els professionals escullin els hospitals comarcals”

Xènia Acebes (Esplugues de Llobregat, 1978) és especialista en Oftalmologia i, actualment, és la directora assistencial de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Anteriorment, havia estat la directora de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut. Parlem amb la doctora Acebes sobre el treball en xarxa, en aquest cas, prenent com a exemple l’experiència de l’Hospital de Sant Pau, un hospital de tercer nivell que, des de ja fa uns anys, està duent a terme projectes de col·laboració amb altres hospitals més petits d’arreu de Catalunya. Aquestes aliances estratègiques tenen l’objectiu de garantir a tota la població els mateixos resultats de salut, independentment del lloc de residència.

L’Hospital de Sant Pau és un hospital de referència de tercer nivell a Catalunya que ja fa temps que té establertes diferents aliances estratègiques amb altres hospitals més petits. Quin són els principals projectes en aquest sentit?

L’Hospital de Santa Creu i Sant Pau té una llarga tradició d’aliar-se amb altres hospitals de diferents complexitats. De fet, ja fa molts anys que ho està fent amb l’Hospital Dos de Maig de Barcelona, que està molt a prop i amb qui compartim una sèrie de serveis mèdics que tenim mancomunats. Des de fa un temps, aquesta filosofia d’aliances es va estendre a l’Hospital de Berga, amb qui també tenim cinc serveis mancomunats. I, des de fa gairebé tres anys, l’aliança s’ha obert encara més en un dels serveis, la Cardiologia. Estem construint un servei territorial de Cardiologia amb l’Hospital Mútua de Terrassa, l’Hospital Althaia de Manresa i l’Hospital de Berga. Jo diria que aquest és el nostre gran projecte, per dos motius. Primer, perquè cobreix un territori extens i això ja té una complexitat important. I, després, perquè és un projecte que compta amb grans professionals liderant aquesta aliança. Hi ha molta voluntat per part de totes les institucions perquè això vagi bé. Els hospitals ens hem de parlar de tu a tu, i això significa que hem de compartir les dificultats i les fortaleses. Pretenem que els processos assistencials siguin únics, oferint els mateixos resultats independentment de per on entri el pacient. En aquest sentit, la filosofia d’aquesta aliança s’ha basat en tres coses: un líder al capdavant del servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau; professionals que formen part d’aquest servei de Cardiologia; i aquesta filosofia de dibuixar processos assistencials dins de la Cardiologia, per mirar com podem garantir que els pacients, entrin per on entrin en aquest procés, tinguin les mateixes condicions d’accés als mateixos resultats. I això no és gens senzill.

Estem parlant d’un servei únic o de diferents serveis coordinats?

La idea és que sigui un servei únic. I això significa tenir un director d’aquest servei territorial. Després, evidentment, cada centre té un cap de servei que s’ocupa de l’organització, però també del lideratge clínic. Una de les virtuts d’aquesta aliança és que s’ha sabut combinar els dos aspectes. Tenim professionals que, des del punt de vista clínic, són molt reputats als centres on estan fent la seva feina i això és molt important.

Això implica, doncs, que els professionals es mouen físicament entre Barcelona, Terrassa, Manresa i Berga?

Això pretenem. La nostra idea és que els professionals puguin tenir projectes a totes les institucions que formen part d’aquest servei. L’ideal seria, evidentment, que es poguessin moure lliurement per tots els hospitals, però això encara no és possible. La idea és que els professionals tinguin aquests llocs de treball i, per tant, que es moguin com a mínim un o dos dies a la setmana. Amb això busquem que puguin seguir els pacients al llarg dels processos assistencials que tenim dibuixats entre centres i també que cada tipologia d’hospital ofereixi unes característiques al desenvolupament professional de les persones. En hospitals més complexos, com per exemple l’Hospital de Sant Pau, les persones poden desenvolupar una part important de la seva carrera professional que seria més complicat fer en un hospital que no té la mateixa complexitat. Aquesta és una mica la base de l’èxit d’aquest projecte.

De fet, aquesta és una aliança que, pensant en el territori, veus que segueix una via de comunicació molt clara, que és la C-16. Per tant, aquesta mobilitat que es necessita estaria vinculada a aquesta via de comunicació?

Exacte. Pensem que les coses s’han de fer amb coherència i sentit comú. Les persones, en el territori català, ens movem amb uns determinats patrons i una de les causes d’aquests patrons són les vies de comunicació, que serveixen perquè tant pacients com professionals es desplacin. Perquè, òbviament, la distància entre els centres és un factor clau per a la sostenibilitat d’aquests projectes.

I els professionals, com ho veuen això de desplaçar-se?

Com sempre, això és una preferència personal. Hi ha persones a qui no els suposa un problema i d’altres que ho valoren com una qüestió fonamental de la seva vida. Intentem que això formi part de la decisió de cadascú, però, per exemple, en el cas de Cardiologia a Berga, la persona que lidera aquest projecte està molt vinculada al territori i això ens ajuda moltíssim. Evidentment, des d’aquest punt de vista, li suposa un avantatge. En altres casos, això no ha estat així i, per descomptat, des del punt de vista de les relacions laborals, el tema dels desplaçaments està contemplat. Però nosaltres volem anar una mica més enllà i, com que creiem fermament en això de les aliances estratègiques i pensem que un dels reptes que hem d’afrontar com a sistema sanitari és el talent, estem dissenyant una enquesta per preguntar a les persones que participen en aquests projectes quins són aquells aspectes rellevants per a ells. Perquè, al final, estem convençuts que ho hem de fer de tal manera que aquests projectes no siguin un llast per a les persones. No ha de ser quelcom que ha d’agafar l’últim que ha entrat, com si fos el preu a pagar per treballar en un hospital d’alta complexitat. Pensem que, per fer això sostenible en el temps i obtenir resultats, hem de tenir en compte quin impacte té la distància i el desplaçament en les persones i veure com ho podem fer per atendre aquests aspectes i fer-los la vida més fàcil.

S’entèn que ha de ser atractiu i motivador per als professionals. També pot ser una manera de generar interès entre els professionals per treballar en hospitals comarcals? En el sentit que tindran relació amb altres professionals, que no se sentiran aïllats…

Personalment, penso que ens començarem a trobar persones que, per diferents circumstàncies, no podran o no voldran viure a la primera o segona corona de Barcelona i que optaran per altres fórmules i projectes vitals. I, segurament, si nosaltres som capaços de vincular-nos i oferir projectes de carrera més complets, que no estiguin només vinculats a un centre, segurament, tindrem més èxit a l’hora d’aconseguir que els professionals escullin aquestes opcions.

De moment tenim cert dèficit de professionals especialistes, la població augmenta i envelleix i la demanda s’incrementa molt…

Totalment. Des de l’Hospital de Sant Pau, pensem que, des d’aquesta visió de sistema, tenim una responsabilitat a l’hora de fer que les coses vagin bé. Per tant, aquesta orientació a fer aliances amb altres centres ens la prenem com una responsabilitat organitzativa. No estem sols i aïllats, tenim la sort d’estar al bell mig de Barcelona, ben comunicats i de ser un hospital d’alta tecnologia, que, a més a més, enguany celebra el 625è aniversari.

De fet, hi aposteu fort, fins al punt que heu arribat encara més amunt de Berga i també teniu una aliança estratègica amb l’Hospital de Cerdanya.

Correcte, amb Puigcerdà compartim i col·laborem amb dos serveis: Pediatria i Ginecologia i Obstetrícia. La distància, en aquest cas, és un hàndicap. De dificultats n’hi ha sempre i, al final, la voluntat, l’alineament directiu i el compromís dels professionals fan que s’arribi a solucions.