Sobre la pràctica esportiva, hi ha molts mites i llegendes. El Col·legi va convidar diferents metges experts en medicina de l’esport per posar algues coses clares. Va ser durant el 12è simposi sobre Salut, Medicina i Esport que es va celebrar al Col·legi el passat mes de maig. També es van lliurar els premis de Medijocs, els jocs esportius per a metges i les seves famílies. Aquestes són les deu qüestions que es van abordar al simposi, en un format de preguntes i enunciats concrets que va resultar molt àgil i entenedor:

1. La meva família vol que vagi al metge perquè tenen por que em mori corrent! Dra. Marta Sitges – Especialista en Cardiologia Esportiva. Directora de l’Institut Cardiovascular Hospital Clínic de Barcelona

L’objectiu de les revisions és evitar la mort sobtada, prevenint i detectant malalties de manera precoç que poden produir-la. Tot i que les revisions es fan per protegir la salut física de l’esportista, és un camp en què encara s’hi ha de treballar molt, hi ha limitacions i molts condicionants… La resposta completa, al vídeo.

2. Hidratació: aigua vs. beguda isotònica en l’esport. Dra. Vicky Pons – Cap de Fisiologia i  Nutrició del Centre d’Alt Rendiment

Les begudes isotòniques presenten un nivell de sodi similar al nostre plasma i faciliten molt l’absorció d’aigua i nutrients. En exercicis intensos i prolongats són una bona opció. Cal saber calcular bé la seva composició per adequar-la a l’activitat que es realitzarà per evitar problemes com la hiponatrèmia dilucional… La resposta completa, al vídeo.

3. Quin esport pot fer un pacient amb pròtesi de genoll? Dr. Jordi Puigdellívol – Especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica

L’activitat física pot afectar la mecànica de la pròtesi de genoll. Les càrregues, rotacions, flexions forçades, impactes repetitius… escurcen la seva vida. A l’hora de fer esport amb pròtesis de genoll, hem de considerar tant el tipus de pròtesi com l’estat físic previ del pacient… La resposta completa, al vídeo.

4. A quina alçada entrenar? I quin tipus d’exercici? Dr. Daniel Brotons – Especialista en Medicina d’Educació Física i l’Esport. Clínica Diagonal

Quan plantegem un entrenament d’alçada ens hem de preguntar què volem millorar: els factors centrals, els factors d’oxigen, el rendiment amb esports intermitents… Els milers d’estudis publicats han derivat en aquests temes. Hi ha diferents estratègies d’entrenament per aconseguir diferents resultats… La resposta completa, al vídeo.

5. Es pot fer esport durant l’embaràs? Dra. Carla Lecumberri – Especialista en Ginecologia i Obstetrícia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

L’activitat física implica molt pocs riscos respecte a la gestació i té molts beneficis. Però cal que fem modificacions en els hàbits esportius perquè hem d’adaptar-los a les modificacions del cos de la dona i els requeriments fetals… La resposta completa, al vídeo.

6. Com i quan pot començar a fer esport un esportista després d’una mononucleosi? Dr. Antoni Trilla – Epidemiòleg. Director de Qualitat i Seguretat Assistencial de l’Hospital Clínic de Barcelona

“Quan es trobi bé”. Actualment es triga entre 3 o 4 setmanes després del diagnòstic per poder tornar a l’esport, tot i que, evidentment, ha d’haver-hi una millora clínica. En aquest cas, analitzar el perfil hepàtic és un bon indicador que marca el retorn a la normalitat… La resposta completa, al vídeo.

7. Rendim més si dormim més? Dr. Eduard Estivill – Especialista en Pediatria i Neurofisiologia Clínica. Director de la Clínica del Sueño Estivill

Molts atletes no tenen prou en consideració que dormir bé és una forma de preparar-se millor. El son és un taller reparador per consolidar la part física i mental. No només això, en l’esport, hi ha una relació clara entre les hores que dormen i les lesions… La resposta completa, al vídeo.

8. Què recomanes a uns pares que porten a la consulta un fill amb síndrome de Down que vol fer esport? Dra. Myriam Guerra – Professora Titular de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’esport Blanquerna-URL

La síndrome de Down es considera un condicionant a l’hora de fer esport. Cal comptar amb la complicitat de la família i amb una bona revisió mèdico-esportiva (screening tiroïdal, inestabilitat atloaxoidea…). Hem d’escollir un esport adequat a les característiques del nen i que, sobretot, l’engresqui per crear l’hàbit de fer activitat física… La resposta completa, al vídeo.

9. Quina activitat física es pot fer amb càncer? Dr. Jordi Alfaro – Metge Oncòleg del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Terrassa

Els oncòlegs han vist que els pacients amb càncer es poden beneficiar de l’activitat física, sempre que aquesta estigui adaptada, tant al tipus de tractament, com a l’estadi de la malalti, a les limitacions del pacient, etc. Quan es realitza activitat física moltes vegades hi ha millor tolerància al tractament. No hi ha consens complet, però, sobre quina ha de ser l’activitat, per això cada cas s’ha d’avaluar per comitès multidisciplinaris… La resposta completa, al vídeo.

10. Recomanacions per disminuir el sedentarisme i promoure l’activitat física en la infància i l’adolescència Dra. Mar Calvo – Pediatra i Especialista en Medicina de l’Esport

Un desenvolupament saludable té efectes beneficiosos, tant a nivell físic com social. Es recomana un mínim de 60 minuts al dia amb intensitat moderada i intensa i tres cops a la setmana d’activitats per a la millora musculo-esquelètica i la coordinació global. És cert que hem de competir amb jocs passius molts atractius per als nens, però els hem de bellugar. Per tenir bons hàbits, és molt important crear-los durant la infantesa… La resposta completa, al vídeo.