L’única malaltia que la humanitat ha aconseguit erradicar fins ara ha estat la verola i va ser gràcies a la vacunació. L’erradicació de la poliomelitis podria ser la següent victòria, potser ho veurem en la propera dècada, ja que, de moment, encara és present a tres països del món i l’OMS va alertar fa dos anys del risc de reemergència d’aquesta malaltia. També gràcies a l’efectivitat de la vacuna, el xarampió és a la llista de malalties candidates a desaparèixer, malgrat que encara avui causa la mort de 400 nens al dia a tot el món.

“Les vacunes no són una qüestió de creences, sinó de ciència”, va afirmar amb rotunditat el doctor Ferran Moraga-Llop, pediatre i vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia, convidat com a expert al col·loqui Quiral que la Fundació Vila-Casas va dedicar fa unes setmanes a les vacunes i l’evidència científica. “La història ha demostrat que les vacunes són, juntament amb la potabilització de l’aigua, el millor mètode per reduir la morbimortalitat per malalties infeccioses”, va afegir l’altra experta convidada a l’acte, la doctora Magda Campins, cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’hospital Vall d’Hebron i vocal de la Junta de Govern del CoMB.

Gràcies a les vacunes, a Catalunya no tenim casos de poliomelitis ni de diftèria (a excepció del malaurat cas registrat a Olot l’any 2015 que va causar la mort d’un infant de cinc anys que no havia estat vacunat). Aquest any no hi ha hagut cap cas de tètanus, ni xarampió, ni rubèola… “Només se’ns escapa la tos ferina, tot i que hi ha un 40% menys de casos que als anys 80 gràcies a la vacuna”, va afirmar Moraga-Llop. Les cobertures vacunals a Espanya superen el 96% en infants durant el primer any de vida, baixen al 83% en adolescents i fins el 56% en població més gran de 65 anys. El recent programa de vacunació de la tos ferina en embarassades ha assolit ja una cobertura del 72%.

Tres de cada cent infants no estan vacunats

I malgrat tot, encara hi ha un 3% d’infants al nostre país que creixen sense vacunes, en la majoria dels casos perquè els pares hi desconfien i les rebutgen, no pas perquè hi tinguin problemes d’accés. “Les vacunes han passat a formar part de la vida quotidiana i potser aquesta rutina ha fet que moltes persones s’atreveixin a opinar sense coneixement”, va lamentar la doctora Campins. Opinions que posen, per davant de l’evidència científica sobre l’eficàcia de les vacunes (tant pel que fa a la protecció individual com a la immunitat col·lectiva), la por a suposats efectes adversos o la desconfiança sistemàtica envers la indústria farmacèutica i els seus interessos econòmics.

La doctora Campins va recordar que les actituds antivacunes “són especialment greus quan sorgeixen de professionals sanitaris” i va afegir que els metges que actuen contra les evidències científiques “incompleixen la bona praxi”. Campins va alertar que fins que una malaltia no està erradicada, aquesta pot reintroduir-se si baixa la cobertura vacunal. Aquest va ser, per exemple, el cas del menor d’Olot diagnosticat de diftèria i mort al cap d’uns dies l’any 2015, després de 30 anys sense haver detectat cap cas de la malaltia a Catalunya.

Sobre el malaurat cas d’Olot, el doctor Moraga-Llop va afegir que, després de la mort del menor, es va dur a terme un estudi amb 3.000 escolars de la comarca de la Garrotxa, gràcies al qual es van detectar 50 infants sense vacunar. “Es va fer molta pedagogia i, malgrat tot, només tres d’aquestes famílies van accedir finalment a vacunar els seus fills”. El pediatre encara va oferir una dada més alarmant: “mentre aquest nen es moria a l’hospital Vall d’Hebron, encara hi havia un metge a Olot que mantenia el discurs antivacunes”. Per Moraga-Llop, situacions com aquestes són “inacceptables”, ja que la vacunació s’ha de considerar com un “dret del nen”.

Garanties de seguretat de les vacunes

La suposada manca de seguretat de les vacunes és un dels arguments que més sovint s’esgrimeixen des dels moviments antivacunes. Sobre aquest punt, la doctora Campins va ser taxativa: “les garanties de seguretat de les vacunes són més altes que en qualsevol altre fàrmac, precisament perquè s’administren a població sana i, bàsicament, a nens”. No hi ha cap altre medicament que inclogui tantes persones en els assajos clínics com les vacunes i, d’altra banda, un cop comercialitzades, s’estableixen programes de vigilància que vetllen perquè la seguretat del producte es mantingui.

Per la doctora Campins, el problema és que “sovint es confon causalitat amb coincidentalitat”. És a dir, que sovint s’atribueix a les vacunes, símptomes o malalties d’etiologia desconeguda (moltes vegades de tipus autoimmune) l’aparició dels quals coincideix en el temps amb l’administració d’alguna dosi d’una vacuna, però sense evidències de relació causal un cop s’investiguen els casos. Campins va recordar durant el debat, un episodi que va tenir molt ressò l’any 1994, quan una noia sorda es va proclamar Miss Amèrica i l’endemà un diari va publicar que la seva sordesa era una seqüela dels efectes adversos de la vacuna DTP que li van posar als 18 mesos. Immediatament, qui havia estat el seu pediatre va emetre una nota refutant la informació: la noia era sorda a causa d’una meningitis, una malaltia infecciosa que, precisament, és prevenible gràcies a l’existència d’una vacuna.

La vacuna del virus del papil·loma humà (VPH), que es va incorporar l’any 2006 al calendari i que s’administra a noies adolescents, és actualment una de les que generen més controvèrsia, sobretot després de l’alarma social que va generar el fet que dues adolescents presentessin símptomes neurològics coincidint amb aquesta immunització. La doctora Campins va recordar que, les investigacions dutes a terme per experts de les agències reguladores del medicament i de l’OMS van descartar la relació entre la vacuna i l’aparició d’aquests símptomes. Amb tot, la vacuna del VPH continua generant un rebuig considerable entre sectors de la població, probablement, tal com va apuntar una periodista assistent al debat, “perquè en el moment de la seva introducció al calendari no es va fer prou pedagogia entre la població”.

Informació veraç i contrastada

Tant Moraga-Llop com Campins van coincidir en la necessitat que metges, mitjans de comunicació, societats científiques, col·legis professionals, etc. treballin plegats per fer el màxim de pedagogia i per oferir als ciutadans informació veraç i contrastada sobre les vacunes. Campins també va alertar del problema afegit que representa Internet i la dificultat que moltes persones tenen a l’hora de valorar la credibilitat del gran volum d’informació que hi circula. Amb tot, al debat també va quedar ben clara una realitat que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar estratègies informatives efectives: que el perfil de moltes persones que actualment rebutgen les vacunes respon sovint al d’individus cultes i amb alt nivell educatiu.

Una altra qüestió que demana reflexió i acció és l’encara baix percentatge de professionals sanitaris que es vacunen contra la grip, malgrat ser considerats col·lectius prioritaris per les autoritats sanitàries. La taxa de vacunació entre el col·lectiu de sanitaris se situa al voltant del 20%. Segons la doctora Campins, segurament els professionals encara no tenen prou clar que vacunar-se “és un acte de responsabilitat” en benefici dels pacients, ja que el personal sanitari pot actuar com a transmissor del virus de la grip. Campins va admet que la vacuna de la grip té una efectivitat limitada, inferior al 60%, però també recorda que evita el 50% de mortalitat en persones vulnerables i que, de moment, no tenim cap altra mesura preventiva millor al nostre abast.