Esport i salut, una relació obligada

medijocs-blog

Medicina i esport van sempre de la mà. D’una banda, perquè l’exercici moderat fa salut i ajuda a la prevenció de malalties i, de l’altra, perquè cal assegurar que la pràctica esportiva es fa de manera adequada i sense riscos per a la salut.

El Col·legi ja fa onze anys que treballa en aquest binomi i fa pocs dies ha tornat a celebrar el Simposi sobre Salut, Medicina i Esport. Aquesta vegada s’ha centrat en com afronten els esportistes d’elit el final de la seva carrera esportiva i en com la tecnologia s’està aplicant al món de l’esport i de la medicina esportiva.

Després de l’elit, què passa?

Dos esportistes consolidats van explicar la seva experiència. Van ser dos testimonis ben diferents, però, alhora, amb un tret en comú. Cap dels dos ha pogut abandonar el seu esport un cop retirats de la primera línia i tots dos, amb més o menys intensitat, segueixen competint. Els convidats a la jornada van ser el Dr. José Luis Doreste, regatista, i Gemma Mengual, nedadora sincronitzada.

El Dr. José Luis Doreste és ara el cap de la Unitat de Medicina de l’Esport i d’Ecografia de l’Institut Català de Traumatologia i Medicina de l’Esport (ICATME), però molts el recorden per la seva etapa de regatista. Va guanyar l’or als Jocs Olímpics de Seül del 1988 i el seu major èxit, segons diu, va ser aconseguir compaginar la seva carrera com a esportista amb els estudis de medicina. És del que se sent més orgullós. De la seva experiència, recomana, sobretot, mantenir sempre una activitat paral·lela a la carrera esportiva. No tan sols perquè és una manera de disminuir la pressió, sinó també perquè, a més, esdevé una segona opció professional quan la carrera esportiva es comença a complicar.

D’altra banda, la Gemma Mengual encara es dedica a la natació sincronitzada professionalment. Però, durant un temps, va mantenir un estira- i-arronsa entre la seva carrera professional i els seus projectes personals. Mengual va fer una aturada en la natació sincronitzada, però sempre li ha pogut la il·lusió d’engrescar-se en nous reptes, com ara el de la parella mixta amb Pau Ribas per al Mundial del 2015 o la parella amb Ona Carbonell per als Jocs Olímpics d’aquest estiu. Què ha canviat des dels seus inicis? El cos i les prioritats són diferents, assegura. Als entrenaments, ara pesa més la qualitat que la quantitat.

La veu del seny. Alerta per les massificacions en l’esport

Al simposi també es va fer una advertència davant les curses populars, que cada cop tenen més adeptes. Malauradament, ens estem acostumant a que aquest tipus de competicions vagin lligades, de tant en tant, a notícies sobre morts sobtades. El Dr. Ricard Serra, vicepresident de la Fundació Cors Units, ho va deixar clar: “Les incidències que passen a les curses afecten persones malaltes que practiquen esport. L’esport no n’és la causa, sinó una malaltia que ja existia prèviament”.

Així doncs, el doctor Ricard Serra va insistir que, per prevenir el risc cardiovascular en l’esport, els metges d’Atenció Primària tenen un  paper fonamental. Després, cal acudir a l’especialista en medicina de l’esport, i en casos dubtosos, caldria una derivació a l’especialista.

La salut 2.0 és ben present en el món de l’esport 

Contràriament, els ciutadans porten cada vegada més un control molt exhaustiu de les seves dades d’activitat diària. La Dra. Mariona Violán, metgessa de l’esport, va presentar unes dades sorprenents. Durant l’any  2015, el 13,6% de les aplicacions per a mòbil (apps) més descarregades a l’App Store estaven relacionades amb la salut. Eren apps sobre estil de vida (8,7%) – quart tema en el top 10-,  sobre salut i fitness (2,9%) i sobre continguts mèdics (2%).  I encara més: el 20% dels usuaris d’smartphones tenen una o més aplicacions per controlar la seva salut.

La Dra. Violan ho diu: “el 90% dels ciutadans provaria una app si el seu metge li ho recomanés”. Amb aquesta afirmació queda obert, doncs, el debat sobre com acreditar la seguretat i fiabilitat de les apps sobre salut. S’hi està treballant al respecte, però encara queda molt de camí per endavant.  Encara no existeix un marc legal d’àmbit comunitari que reguli la mHealth (salut mòbil) i que estipuli els paràmetres per determinar si una aplicació és segura i de qualitat. Fins ara, són els organismes locals els que n’actuen com a garants i els que atorguen el segell de confiança a les aplicacions que s’incorporen al marketplace

No hi ha dubte que les aplicacions de mHealth ajuden a recopilar moltes més dades sobre salut. Ara, cal aconseguir que els pacients les compateixin amb els metges i que s’interpretin de manera correcta perquè tot plegat tingui una utilitat mèdica.

A la jornada del Col·legi, també es van lliurar els trofeus de les competicions de Medijocs, els jocs esportius per a metges i familiars.

Pots veure les fotos de la jornada i el vídeo complet aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s