El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya han publicat la Terminologia dels aparells sanitaris, que recull els conceptes bàsics més rellevants de l’àmbit. Us n’expliquem els detalls, amb la seguretat que el coneixement terminològic d’aquests termes us pot ser molt útil en l’exercici de la vostra professió.
El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, han publicat en línia la Terminologia dels aparells sanitaris. L’obra s’emmarca en l’estratègia conjunta de fomentar l’ús del català a l’àmbit sanitari i recull gairebé 350 termes amb denominacions, definicions i notes explicatives en català, i també equivalents en castellà, francès i anglès.
Continua la lectura de “La terminologia dels aparells sanitaris”
Alguns dels noms científics dels microorganismes patògens, com es fa sovint en la nomenclatura linneana de molts éssers vius, estan dedicats a la persona que els va descobrir. És el cas de les denominacions llatinitzades de diversos gèneres de bacteris: Borrelia, que rep el nom del biòleg francès Amédée Borrel; Brucella, en honor de David Bruce, metge anglès; Listeria, batejada amb aquest nom pel cirurgià anglès Joseph Lister, o Salmonella, dedicada al metge americà Daniel Elmer Salmon.
La forma anglesa drug es pot traduir en català de maneres diverses segons el sentit exacte amb què s’utilitza. Encara que, amb el diccionari a la mà, la traducció directa droga pot considerar-se admissible en la majoria de contextos, perquè droga té, com drug, un sentit molt general (és qualsevol substància utilitzada com a ingredient en química, farmàcia, tintoreria, etc.), normalment, en l’àmbit de la salut, és aconsellable utilitzar altres formes més precises i, de fet, més acostades als usos dels experts.
El blog del teu col·legi professional 