“El professional té el deure de ser sensible amb la llengua i ha d’intentar permetre que el pacient s’expressi en el seu idioma”
“Quan una persona està patint, necessita la llibertat d’expressar-ho de la manera que millor ho pot fer”
“La literatura científica apunta cap al fet que és molt millor i més segur per al pacient quan es pot expressar i pot ser tractat en el seu idioma”
Gustavo Tolchinsky Wiesen (Buenos Aires, 1976) és cap del servei de Medicina Interna a l’Hospital de Badalona i secretari de la Junta de Govern del CoMB. Parlem amb el doctor Tolchinsky, arran d’un article publicat recentment a Medicina Clínica que ell ha escrit conjuntament amb la psiquiatra i també membre de la Junta del CoMB Rosa Calvo i amb el geriatre i president de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, Marco Inzitari, sobre la comunicació metge-pacient. I, concretament, sobre la importància de què, en societats com la nostra, on conviuen dues llengües d’ús habitual, els pacients en puguin fer servir la pròpia i que els professionals els entenguin.
“Quan va arribar la pandèmia, vaig pensar: “ara sí que parlarem de la mort i de com volem morir”. Però tinc la sensació que tot ha quedat en una estadística”
“Els professionals de les cures pal·liatives fan una feina fantàstica, però plantegen un risc: com que hi ha especialistes de la mort, la resta podem pensar que això ja no ens toca a nosaltres”
Parlar de la mort no és fàcil. Plantejar el nostre adéu o el de les persones que estimem és dolorós i sovint evitem enraonar-hi. Però és una realitat de la qual no podem defugir i, precisament, posant-li paraules fem que sigui menys difícil. Aquesta és la idea de la pediatra i experta en bioètica, Montse Esquerda, qui té present la mort en el seu dia a dia acompanyant nens, adolescents i pares que han patit una pèrdua a través de la Unitat de Dol a Sant Joan de Déu Terres de Lleida. Esquerda ha publicat Hablar de la muerte para vivir y morir mejor (Alienta Editorial, 2022), un llibre imprescindible on analitza com ens afecta el tabú que socialment hem construït al voltant de la mort (també amb els nens) justament quan la cronicitat i la fragilitat són etapes cada cop més llargues i ens demanen prendre decisions: com volem morir, on volem fer-ho, fins on arribar en un tractament i quan és millor parar. Esquerda posa el focus, sobretot, en el rol dels metges i les metgesses i els emplaça, com a professionals, a ser els primers a perdre la por i a parlar sobre la mort amb els seus pacients i a garantir una bona atenció en aquest aspecte. La pediatra també és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), professora de la Universitat Ramon Llull (URL) i directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL.
Representants dels tres sectors demanen més rigor i independència en la informació sanitària a la xarxa a l’informe eHealth Focus On (EHON SALUD DIGITAL)
La informació sobre salut a la xarxa és extensa. N’hi ha de molt bona, però no sempre és fàcil destriar-la d’aquella poc rigorosa, incompleta o, directament, falsa.
Pacients i familiars acudeixen a internet per cercar informació sobre patologies i tractaments, tant abans d’acudir a la consulta com després, per resoldre dubtes posteriors. Aquesta pràctica, cada cop més habitual, genera preocupació entre els professionals sanitaris, les associacions de pacients i també entre els periodistes especialitzats en informació de salut. Continua la lectura de “‘Infoxicació’ a internet: professionals sanitaris, pacients i periodistes donen l’alerta”→
El model presencial mai podrà ser substituït per una consulta virtual. Metges i pacients volen trobar-se personalment, però també volen tenir disponibles diferents canals per interactuar quan ho necessitin. I això, ho permet l’e-salut o la salut 2.0.
L’e-salut està composada per eines que trenquen barreres físiques entre els pacients i els professionals. Permet fer una medicina personalitzada, sostenible i aporta instruments per apoderar als pacients i cuidadors i fer que aquests adquireixin un paper més actiu i, en conseqüència, més coresponsable. Aquells qui conviuen amb una malaltia en són el seu major expert, i per això és important implicar-los en les eines d’e-salut. Continua la lectura de “#Salut20comb, el moment dels pacients”→
El secret professional és una de les primeres lliçons ètiques que aprenen els metges. Des del moment que entren a la Facultat de Medicina han de ser ben conscients de la importància que té la confidencialitat en la relació amb els seus pacients. Ja ho deia Hipòcrates al seu Jurament: “Guardaré reserva sobre el que senti o vegi en la societat i no serà necessari que es divulgui, sigui o no del domini de la meva professió, considerant el ser discret com un deure en semblants casos”.
A més de la Medicina, altres professions com el Periodisme també basen el seu codi ètic en el secret professional i la confidencialitat per tal de vetllar per la intimitat de les seves fonts d’informació. Però, fins on arriba el compromís dels metges i els periodistes? Quan entra en conflicte amb altres interessos? Poden les Noves Tecnologies posar en risc el secret professional?
Comencem l’any amb novetats a la pàgina web del COMB: estrenem les seccions Recomanacions de salut per als pacients i Consells de salut, pensades per què tingueu més eines al vostre abast que us ajuden en la vostra tasca mèdica diària.
La primera secció, Recomanacions de salut per als pacients, és un espai on es recull tota la informació i documentació tècnica per saber com aconsellar adequadament als vostres pacients sobre determinats aspectes, com ara el consum de begudes energètiques, la preparació segura de biberons o el tipus d’alimentació més adequat per a la gent gran. Trobareu la secció en la pestanya “Exercici Professional”, a la plana principal del web.
Pel que fa a Consells de salut, recopila la mateixa informació que la darrera secció, però adreçada als pacients, per això la trobareu en la pestanya “Ciutadans”. En ambdós casos, l’objectiu del COMB és promoure la salut i prevenir malalties entre els grups més vulnerables, com són els nadons, la gent gran i les dones embarassades.
Recuperem l’entrevista al Dra. Tamara Sancho, publicada a la Revista COMB nº 141
Tamara Sancho
Metgessa de Família a l’ABS Can Vidalet. Esplugues de Llobregat
La doctora Tamara Sancho és metgessa de Família a Esplugues de Llobregat. Utilitza els vídeos i les xarxes socials per comunicar-se amb els seus pacients i per difondre consells de vida saludable i de cultura mèdica. Per realitzar la seva tasca divulgadora col·labora amb diferents professionals de la salut de diferents regions i àmbits territorials. És membre de la Secció de Metges e-Salut del Col·legi i, l’any 2013, va ser una de les guardonades amb un dels premis a l’Excel·lència Professional que atorga la corporació.
Per què utilitzes les xarxes socials?
Utilitzo les xarxes socials per comunicar- me i per aprendre. Aprendre de persones que vaig trobant a la xarxa o que ja conec. Les xarxes socials són una eina fàcil i accessible per accedir a contingut que abans era impossible però, sobretot, accedir a persones que ja han tingut accés a aquests coneixements i que ens els transmeten de forma immediata.
Quin és el teu projecte?
Comunicar el que jo crec que a la consulta em resulta complicat per manca de temps o recursos. Hi ha molts onsells que tenim avui en dia en paper i que crec que s’han d’actualitzar al llenguatge audiovisual. A poc a poc vaig donant petits consells en vídeo. També vaig connectant amb gent que en fa per agafar els seus materials, agrupar-los i canalitzar-los cap al pacient.
Com has aconseguit la participació dels teus pacients?
A través del correu electrònic els envio els meus projectes audiovisuals que penso que els pot interessar. És una forma d’establir un vincle ràpid i de resoldre alguns temes concrets. Els pacients coneixen les activitats que faig i comencen a participar. De fet, tinc diferents vídeos on surten pacients, i molts d’ells s’hi han ofert. S’engresquen ràpid a l’hora de proposar o fins i tot trobar motius pels quals poden aprofitar el que els ofereixo.
Ha canviat la relació que tens amb els pacients?
A la consulta no ha canviat, però hi ha hagut un crescendo. No només tinc accés a ells en un espai físic, sinó que també tinc aquest altre món virtual. Això estreny llaços i augmenta la possibilitat de contacte i de resolució de problemes. El fet que ells vegin que el seu metge de capçalera arriba a casa seva, que surt de la consulta, fa que el sentin més proper i que se sentin més segurs a l’hora d’exposar un problema. S’escurça la distància. Els pacients que tenen accés a les xarxes socials i al correu electrònic encara són una petita part. Hi ha molt de camí per recórrer i fa falta que altres companys s’hi impliquin i perdin la por a saltar la barrera de la consulta, a sortir per la porta i comunicar-se amb ells.
Què et va motivar a saltar a la xarxa?
El tret de sortida va ser el primer congrés “Vídeos y salud”que es va fer a Madrid l’any 2011 i en el qual ens vam ajuntar molts professionals. El proper congrés se celebrarà a Barcelona el 18 d’octubre. Voldria convidar a la gent a participar-hi. Vaig entendre que l’audiovisual havia de sortir al carrer, que ho havíem d’aprofitar, comunicar i, sobretot, atrevir-nos a fer-ho.
Aquest manual ha estat realitzat amb la col·laboració de MSD i coordinat pel Dr. Pedro Conthe, ex president de la Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) i membre del Patronat de la Fundació Espanyola de Medicina Interna, i pel Dr. Emilio Márquez Contreras, coordinador del grup d’adherència e inercia terapèutica de la Sociedad Española de Hipertensión (Seh-Lelha). L’objectiu del document és conscienciar de l’impacte real i abast de l’incompliment terapèutic en malalts crònics, per discernir com afecta a la seva salut i al sistema sanitari. Al mateix temps, dóna una sèrie de recomanacions i actuacions.
El Dr. Miquel Vilardell, president del COMB, va defensar el sistema públic de salut i la necessitat de participació entre tots els agents: “Cal informar correctament i donar els instruments necessaris perquè els pacients tinguin la informació i facin el compliment d’allò que els prescriu el professional sanitari. En l’acte de prescripció hem de buscar la màxima eficiència amb una informació correcta”.
El Dr. Pedro Conthe va donar les dades d’incompliment a l’Estat Espanyol, que pot arribar a un 85% en mesures higiènic-dietètiques en pacients hipertensos. Així, va remarcar la importància de l’adherència terapèutica per aconseguir resultats en salut i contribuir a la sostenibilitat del sistema. El que els pacients acabin o no el seu tractament pot condicionar fins un 30% dels ingressos hospitalaris. Conthe va apostar per l’ús de les noves tecnologies per formar i ajudar al pacient poliformat.
El Dr. Jaume Sellarès, tresorer del COMB i director de l’EAP Sardenya, va donar la seva visió com a metge assistencial: “En Atenció Primària s’ha de ser molt conscient d’aquest problema”. Sobretot, el metge ha de tenir en compte si el pacient està complint correctament el tractament quan els resultats del mateix “no s’ajusten a les perspectives terapèutiques, o no s’aconsegueixen els objectius”.
Sellarès va incidir en la necessitat d’elaborar documents similars i investigar en patologia aguda o en la bioapariència dels fàrmacs per millorar en la pràctica diària, fent pautes més senzilles, agrupament de medicaments en tomes simplificades i fent partícip al pacient en el pla terapèutic.
Els pacients
El Dr. Albert Jovell, president del Foro Español de Pacients, va denunciar que estem davant d’un “seriós problema de salut pública” quan “el metge veu que no s’aconsegueixen resultats i el farmacèutic veu que es retornen fàrmacs quasi complets”. Segons Novell és necessària una investigació antropològica per entendre per què el pacient no pren correctament medicació que se li ha receptat. Aquest fet, es complica més -va afirmar- quan canvia la bioaparença dels fàrmacs, sobretot si el pacients són grans o viuen sols .
Jovell va demanar més investigació per poder estratificar la població de cara a l’adherència, tenint en compte la complicació del tractament o les competències en salut i tecnologies. Per a Novell, si un pacient pot controlar la diabetis amb un smartphone deixa d’anar a l’endocrí. “Els pacients que som capaços d’autocurar-nos hem de deixar espai als que no” per què tinguin més temps per la visita i es puguin formar en competències d’autocura.
La informació sobre salut a la xarxa és extensa. N’hi ha de molt bona, però no sempre és fàcil destriar-la d’aquella poc rigorosa, incompleta o, directament, falsa.
El blog del teu col·legi professional 