La falta d’adherència o incompliment terapèutic és un problema de salut pública que afecta quasi al 50% dels pacients crònics i al 20% dels pacients aguts. Per això, el dijous passat es va presentar al Col·legi el document de consens “Una aproximació multidisciplinar al problema de l’adherència terapèutica en les malalties cròniques: estat de la situació i perspectiva de futur”, un document en que han participat experts de diferents àmbits de la salut: medicina, infermeria, farmàcia i pacients.

Aquest manual ha estat realitzat amb la col·laboració de MSD i coordinat pel Dr. Pedro Conthe, ex president de la Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) i membre del Patronat de la Fundació Espanyola de Medicina Interna, i pel Dr. Emilio Márquez Contreras, coordinador del grup d’adherència e inercia terapèutica de la Sociedad Española de Hipertensión (Seh-Lelha). L’objectiu del document és conscienciar de l’impacte real i abast de l’incompliment terapèutic en malalts crònics, per discernir com afecta a la seva salut i al sistema sanitari. Al mateix temps, dóna una sèrie de recomanacions i actuacions.

El Dr. Miquel Vilardell, president del COMB, va defensar el sistema públic de salut i la necessitat de participació entre tots els agents: “Cal informar correctament i donar els instruments necessaris perquè els pacients tinguin la informació i facin el compliment d’allò que els prescriu el professional sanitari. En l’acte de prescripció hem de buscar la màxima eficiència amb una informació correcta”.

El Dr. Pedro Conthe va donar les dades d’incompliment a l’Estat Espanyol, que pot arribar a un 85% en mesures higiènic-dietètiques en pacients hipertensos. Així, va remarcar la importància de l’adherència terapèutica per aconseguir resultats en salut i contribuir a la sostenibilitat del sistema. El que els pacients acabin o no el seu tractament pot condicionar fins un 30% dels ingressos hospitalaris. Conthe va apostar per l’ús de les noves tecnologies per formar i ajudar al pacient poliformat.

El Dr. Jaume Sellarès, tresorer del COMB i director de l’EAP Sardenya, va donar la seva visió com a metge assistencial: “En Atenció Primària s’ha de ser molt conscient d’aquest problema”. Sobretot, el metge ha de tenir en compte si el pacient està complint correctament el tractament quan els resultats del mateix “no s’ajusten a les perspectives terapèutiques, o no s’aconsegueixen els objectius”.

Sellarès va incidir en la necessitat d’elaborar documents similars i investigar en patologia aguda o en la bioapariència dels fàrmacs per millorar en la pràctica diària, fent pautes més senzilles, agrupament de medicaments en tomes simplificades i fent partícip al pacient en el pla terapèutic.

Els pacients

El Dr. Albert Jovell, president del Foro Español de Pacients, va denunciar que estem davant d’un “seriós problema de salut pública” quan “el metge veu que no s’aconsegueixen resultats i el farmacèutic veu que es retornen fàrmacs quasi complets”. Segons Novell és necessària una investigació antropològica per entendre per què el pacient no pren correctament medicació que se li ha receptat. Aquest fet, es complica més -va afirmar- quan canvia la bioaparença dels fàrmacs, sobretot si el pacients són grans o viuen sols .

Jovell va demanar més investigació per poder estratificar la població de cara a l’adherència, tenint en compte la complicació del tractament o les competències en salut i tecnologies. Per a Novell, si un pacient pot controlar la diabetis amb un smartphone deixa d’anar a l’endocrí. “Els pacients que som capaços d’autocurar-nos hem de deixar espai als que no” per què tinguin més temps per la visita i es puguin formar en competències d’autocura.

Descàrrega del document