Dr. Bedini: “Els dispositius ‘point-of-care’ pretenen simplificar els processos, acostar el laboratori al pacient i tenir comunicació en temps real amb el metge”

bediniSenzill, ràpid i de baix cost. Així és el dispositiu que han desenvolupat investigadors del Servei de Nefrologia i el laboratori CORE de l’Hospital Clínic, la Universitat Rovira i Virgili i CreatSens Health SL i que permet mesurar amb una única gota de sang els nivells de potassi dels pacients amb malaltia renal. El Dr. Josep Lluís Bedini, cap de l’Àrea Operativa del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) i del laboratori CORE de l’Hospital Clínic remarca que amb aquest nou dispositiu es podrà obtenir informació en temps real que ajudarà els clínics en la seva presa de decisions.

Continue reading “Dr. Bedini: “Els dispositius ‘point-of-care’ pretenen simplificar els processos, acostar el laboratori al pacient i tenir comunicació en temps real amb el metge””

MIR: Què has de saber sobre l’especialitat de Medicina Nuclear?

mnuclearLa secció col·legial de metges MIR i metges joves ha realitzat una sèrie d’entrevistes a residents on expliquen tot el que cal saber sobre la seva especialitat i que us poden ajudar a prendre la decisió final. En aquesta coneixereu l’experiència del Dr. Andrés Tapias, resident de quart any al Servei de Medicina Nuclear de l’Hospital Clínic.

Continue reading “MIR: Què has de saber sobre l’especialitat de Medicina Nuclear?”

MIR: Les 11 coses que has de saber si vols especialitzar-te en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

silviaanguloLa Dra. Silvia Angulo és R5 de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT) a l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest és el seu darrer any de residència, que per a ella ha estat un període de formació “complet, però curt”. Va escollir COT perquè és una especialitat molt àmplia que “abasta des de la primera vèrtebra cervical fins a l’última falange del peu”. Si esteu pensant a triar aquesta especialitat, la Dra. Angulo us explica els punts més importants que us poden ajudar a escollir la plaça.

Continue reading “MIR: Les 11 coses que has de saber si vols especialitzar-te en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia”

La malaltia per virus ebola: Quines lliçons hem après?

ebola

En dos anys la malaltia per virus ebola (MVE) ha acabat amb la vida de més d’onze mil persones (entre elles uns 300 sanitaris) i ha deixat 28.000 infectats a l’Àfrica Occidental. El virus ha estat especialment devastador en tres països: Sierra Leone, Guinea Konakry i Libèria, que s’han vist desbordats per una epidèmia que ha estat considerada emergència de salut pública internacional. Dos anys després Libèria, el darrer país on encara quedaven casos de malalts d’ebola, ha estat declarada lliure del virus i l’OMS ha anunciat que la transmissió humana de l’ebola ha acabat.

La guàrdia, però, no s’ha de baixar perquè l’ebola pot tornar a aparèixer, així com d’altres malalties importades altament infeccioses, com el MERS, la febre de Lassa, la febre hemorràgica del Congo-Crimea o el SARS. La gran pregunta és si la crisis de l’ebola ha servit de lliçó a la xarxa sanitària local i internacional per afrontar una nova epidèmia d’aquestes característiques: Estem preparats?

Continue reading “La malaltia per virus ebola: Quines lliçons hem après?”

“Ser metge és un bon ofici, difícil, però un bon ofici”

Recuperem l’entrevista al Dr. Joan Rodés, publicada a la Revista COMB nº 144

joanrodes_marcoEl Dr. Joan Rodés (Barcelona, 1938) ha dedicat els més de 40 anys de professió a la lluita contra les malalties hepàtiques. A més de l’extensa recerca que ha fet en aquest camp, també ha destacat en la gestió sanitària, dirigint l’Hospital Clínic durant sis anys. Aquesta profunda coneixença de la medicina en tots els seus sentits (assistència, recerca i gestió) li ha valgut la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Dr. Rodés, acaba de rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria de més de 40 anys en la medicina. Com se sent?

Em sento honrat perquè es un reconeixement important per qualsevol català. La medalla és el màxim reconeixement que pot donar la Generalitat de Catalunya a un dels seus ciutadans.

Per què va voler ser metge?

Quan vaig estudiar batxillerat tenia un dubte: no sabia si fer ciències exactes, matemàtiques, o medicina. Vaig escollir medicina perquè el meu avi per part de la meva mare era metge de poble. Ell va morir quan la meva mare tenia un any, però em va influir en la meva imaginació juvenil. Els meus pares volien que fes ciències exactes i la meva àvia, que es deia Prudència, em deia “nen, tu metge, que això dels números no et donarà suficients diners per viure”.

Continue reading ““Ser metge és un bon ofici, difícil, però un bon ofici””

“Els límits seràs tu mateix”

Recuperem l’entrevista al Dr. Antonio M. de Lacy, publicada a la Revista COMB nº 143

Dr.-Antonio-M

El Dr. Antonio M. de Lacy, cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic, és tot un pioner en aquesta especialitat. Ha introduït tècniques quirúrgiques mínimament invasives per orificis naturals i ara és el primer cirurgià de tot l’Estat espanyol en utilitzar el robot Da Vinci Xi per realitzar intervencions gastrointestinals. Aquest equipament utilitza tecnologia puntera i arriba allà on les mans del cirurgià no arriben.

Què és el robot Da Vinci Xi?

El Da Vinci Xi és un sistema robòtic que s’utilitza per assistir a la cirurgia. S’ha d’entendre bé la paraula “robot” perquè el Da Vinci Xi és un manipulador. Nosaltres estem asseguts a una consola, movem les mans d’una forma determinada i aquest moviment es transmet i mou els instruments en el malalt amb una precisió superior a la que podríem tenir nosaltres en la coneguda laparoscòpia. El Da Vinci Xi no té res a veure amb un robot que té Intel·ligència Artificial, tot i que s’està treballant en això.

En un futur podrem veure robots amb Intel·ligència Artificial al quiròfan?

En aquest moment s’està treballant en consoles amb memòria. Programes, per exemple, 500 intervencions d’una intervenció determinada per què vingui una persona i pugui fer pràctiques. Cada vegada que es fa una intervenció, el robot va aprenent. Això encara no funciona, però està i jo espero, malgrat els meus anys, poder veure-ho.

Quins són els avantatges que ofereix el Da Vinci Xi?

La robòtica té dos avantatges: fas cirurgia que no podries fer i la segona cosa és que s’ha vist que cirurgians que no tenen experiència màxima per fer cirurgia laparoscòpica, amb la robòtica poden fer una cirurgia més complicada assistits pel robot. No volem competir amb la laparoscòpia convencional, volem fer intervencions noves que en aquest moment no es poden fer o que són molt difícils. S’han fet anastomosis entre esòfag i estómac dins de la cavitat toràcica. Tècnicament, és difícil fer-ho amb laparoscòpia, no obstant amb el robot va molt bé.

Quina és la diferència entre aquest Da Vinci Xi i els seus predecessors?

Fa nou mesos vaig veure el Da Vinci Xi als Estats Units i vaig comprovar que aquest és més fàcil d’utilitzar, pot passar de quadrant en quadrant amb més facilitat que les versions anteriors. Intuitive Surgical ha creat un grup de treball amb cirurgians de tot el món i pensem que aquesta nova generació de robòtica sí que serà més eficaç.

Quins són els límits de la robòtica?

Fa molt temps una persona que jo respecto molt, que és el Vicente Arroyo, un conegut hepatòleg de l’hospital, em va dir: “Els límits seràs tu mateix”.  La robòtica té uns límits?  Si es refereix a que ara sortiran noves coses, depèn de nosaltres, si som capaços de fer-les. En aquests moments hi ha límits? Sí, per això el que hem de fer és intentar avançar. Està previst que d’aquí nou mesos surti un nou robot i al 2017, un altre. No serà la revolució, però serà l’evolució dels diferents sistemes.

Creu que alguns metges poden veure el robot com una amenaça?

La gent que no sap encara com va això diu “d’aquí un temps no necessitarem cirurgians”. Això no té res a veure. Això és un manipulador que sense cirurgià no opera. Jo penso que l’”amenaça” és el metge que va en contra de la innovació.

 

“La inducció a tumors malignes per l’ús del telèfon mòbil és una possibilitat que no està quantificada”

El COMB ha elaborat una nota informativa sobre els riscos cancerígens de la telefonia mòbil amb laparticipació del Prof. Dr. Albert Biete, Catedràtic de Radiologia i cap de servei de Radioteràpia Oncològica de l’Hospital Clínic de Barcelona i del Prof. Dr. Josep Maria Borràs, Director del Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

La nota demana cautela i prudència: “Fins ara no s’ha pogut demostrar que les radiacions electromagnètiques no ionitzants, usades en  telefonia mòbil, radars, TV, ràdio, etc. tinguin capacitat de lesionar el DNA i induir mutacions potencialment cancerígenes”, i recomana “adoptar mesures de prudència en l’ús de la telefonia mòbil, evitant l’ús directe de manera compulsiva i  emprant auriculars o mans lliures, i tenir especial cura amb l’ús que poden fer els nens”.

____________________________________________________________________________________________

Aquesta setmana ha saltat la notícia d’una possible relació entre l’ús dels telèfons mòbils amb l’aparició d’alguns tipus de càncers cerebrals, com els gliomes. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat l’Agència Internacional per a la Investigaciódel Càncer (IARC) després de la reunió de 31 científics de 14 països diferents a Lió (França) la setmana del 24 al 31 de maig, per avaluar els potencials riscos cancerígens de l’exposició a camps electromagnètics de radiofreqüència.

Aquest grup ha assenyalat que els telèfons mòbils són “possiblement cancerígens” i els han classificat om a 2B en una escala que va de l’1 al 4 i que defineix als agents des de “cancerígens per a humans” fins a “no probable cancerigen per humans”. La posició 2B respon a la “possibilitat”. Segons el Cap d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Clínics, Dr. Albert Biete, “En quan al tema d’inducció a tumors malignes, és una possiblitat que ni tan sols està quantificada”. “Ens movem dins que qualificatius que no són bastant objectius”, afegeix.

En una entrevista a la redacció comb.cat, el Dr. Biete va explicar que és comprensible que “es tingui en compte si hi ha algun estudi que demostra un cert increment de risc”, però va voler assenyalar que “no hi ha cap epidemiòleg ni cap registre”, del que tingui notícia “que hagi demostrat un increment en la incidència d’aquest tumor [glioma] que es podria atribuir a la telefonia mòbil”. En tot cas, “la població que teòricament tindria més risc desenvolupar tumors és la que va exposar-se a la telefonia mòbil d’una manera important fa entre 10 i 15 anys”, ja que els aparells han anant reduint la seva radicació a mesura que ha avançat la tecnologia.

El Dr. Biete es va mostrar escèptic però caut davant les conclusions de l’IARC i va recomanar fer un ús responsable del telèfon i tenir en compte quines són les fonts d’informació a l’hora d’informar-se. Per saber-ne més sobre el tema, va recomanar la lectura de l’Informe sobre radiofrecuencias y salut (2009-2010) elaborat pel Comité Científico Asesor de Radiofrecuencias y Salut (CCARS) dela Universidad Complutense de Madrid.

Les conclusions de l’estudi de l’IARCC es publicaran pròximament en una monografia.