Ricard Solé, físic, biòleg i comissari de la mostra ‘Cervell(s)’: “L’experiència subjectiva és una part intrínseca i fonamental del cervell. No hi ha res en ciència que s’hi assembli”

“La ment humana té unes singularitats que no queden explicades només amb la fisiologia”

“La intel·ligència artificial està demostrant coses extraordinàries però, fins ara, és una mala imitació”

“Potser necessitem un Einstein que vegi un concepte clau sobre el cervell que trenqui les barreres del pensament”

Ricard Solé (Barcelona, 1962) és físic, biòleg i professor investigador de l’Institut Català de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Treballa a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Solé és també un dels comissaris de l’exposició Cervell(s), que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins a l’11 de desembre d’enguany. Parlem amb ell sobre els continguts d’aquesta exposició, que aborda des de múltiples perspectives l’òrgan més fascinant i complex de l’organisme: el cervell.

Continua la lectura de Ricard Solé, físic, biòleg i comissari de la mostra ‘Cervell(s)’: “L’experiència subjectiva és una part intrínseca i fonamental del cervell. No hi ha res en ciència que s’hi assembli”

Amanda Rodríguez, psiquiatra: “Connectar el sistema nerviós central amb la resta del cos està generant un camp de coneixement brutal i una manera diferent d’entendre com emmalalteixen les persones”

“En psiquiatria, hem de sortir del cervell, perquè, ara mateix, és una mica inaccessible. Possiblement, hi ha mecanismes sistèmics per saber què està passant al cervell”

“Sobre la malaltia de Parkinson, per exemple, hi ha literatura que diu que els pacients ja tenien la permeabilitat intestinal alterada temps abans de l’inici de la malaltia”

Amanda Rodríguez Urrutia és psiquiatra a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Treballa en un macroprojecte europeu de recerca que investiga els mecanismes relacionats amb l’anomenat eix intestí-cervell i descriu la comunicació bioquímica, hormonal i immunològica bidireccional entre el sistema nerviós central i el sistema nerviós entèric. Rodríguez estudia la relació de les àrees emocionals i cognitives del cervell amb les funcions intestinals, comunes en patologies tan diverses com la depressió o la síndrome de l’intestí irritable. La psiquiatra ha publicat recentment el llibre Siente lo que comes (Planeta, 2022) on explica de manera divulgativa aquesta connexió de la qual encara queda molt per estudiar.

Continua la lectura de Amanda Rodríguez, psiquiatra: “Connectar el sistema nerviós central amb la resta del cos està generant un camp de coneixement brutal i una manera diferent d’entendre com emmalalteixen les persones”

Dr. Conesa: “Procurem que el Sylvius ens serveixi tant per fer recerca com per fer pràctica neuroquirúrgica assistencial”

conesaEl Dr. Gerard Conesa, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar, i el seu equip estan immersos en el desenvolupament del projecte Sylvius, una plataforma que integra diverses tècniques de neuroimatge i que permet registrar simultàniament totes les zones del cervell d’alta eloqüència funcional. Amb Sylvius, anomenat així per la Vall de Silvi, els neurocirurgians podran navegar per aquest mapa del cervell, planificar amb màxima precisió les intervencions quirúrgiques i minimitzar-ne els riscos. En aquest projecte col·laboren l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), Galgo Medical i Obra Social “La Caixa”.

Continua la lectura de “Dr. Conesa: “Procurem que el Sylvius ens serveixi tant per fer recerca com per fer pràctica neuroquirúrgica assistencial””

Com mantenir un cervell jove per a tota la vida

cervelljove-blog“Els humans estem al cim de l’evolució i tot és mèrit del nostre cervell”. Aquesta afirmació és del professor Alfonso López Muñiz, degà de la Facultat de Medicina i Ciències d’Oviedo, qui va venir al Col·legi a fer una xerrada sobre com exercitar el cervell per mantenir-lo “fort” i ben entrenat.

Què podem fer tenir un cervell actiu i jove?

Activitat física. L’OMS recomana fer com a mínim 30 minuts d’exercici aeròbic al dia. Segons el professor López Muñiz, l’exercici ha de ser “normal i regulat”. L’activitat física és un factor essencial per a la salut cerebral. Per exemple, incrementa els nivells de neurotransmissors i de plasticitat sinàptica, que és la implicada en els processos de memòria. També disminueix els símptomes d’ansietat i els riscos de depressió, millora els processos mentals i esdevé un factor essencial en la lluita contra l’Alzheimer. Continua la lectura de “Com mantenir un cervell jove per a tota la vida”