300 metges assisteixen a l’acte de Benvinguda als nous col·legiats MIR al COMB

Durant la campanya de col·legiació MIR 2011 han passat pel COMB per col·legiar-se 691 metges que exerciran a la província de Barcelona, dels quals un 34% han estat metges estrangers. Pel que fa al gènere, més del 60 % han estat dones, i entre les especialitats més triades cal destacar Medicina Familiar i Comunitària, l’especialitat amb més oferta de places, Pediatria i Anestesiologia.

Per a tots aquests metges que inicien la seva formació d’especialització en centres d’atenció primària i hospitals de la província de Barcelona, el COMB ha organitzat un acte de benvinguda. La jornada ha congregat prop de 300 metges qui han presenciat diferents xerrades sobre la professió i el col·legi a càrrec de diferents membres del COMB.

Dra. Meritxell Llabró, guanyadora del fonendoscopi

El Dr. Jaume Padrós, vicepresident 1er del COMB, ha estat l’encarregat de conduir l’acte en el qual també han participatla Dra. Roser Garcia Guasch, ex-cap d’estudis de l’Hospital Germans Trias i Pujol i vocal de la junta, la Dra. Anna Romaguera, membre de la secció col·legial de metges MIR i el Sr. Berenguer Camps, responsable de l’àrea metge jove del COMB.

El Dr. Padrós els ha explicat la funció del COMB com a institució reguladora de l’exercici correcte de la medicina, els ha parlat de la professió i del context actual de crisi. Padrós ha fet molt èmfasi en els valors de la professió ja que són aquests els que ajuden al metge a mantenir-se al llarg dels anys: compromís, generositat, competència, esperit de servei i excel·lència, entre d’altres. És una etapa dura e intensa de feina, per això és important “mantenir l’equilibri relacional i afectiu per tenir cura de la vostra salut”.

La Dra. Garcia Guasch ha donat als MIR una sèrie de recomanacions i pautes que els poden ajudar durant aquesta etapa, destacant les actituds relacionals. Per a Garcia Guasch “s’han de treballar molt les habilitats comunicatives sobretot amb els malalts”.

Per la seva part, la Dra. Romaguera ha presentat la Fundació Galatea centrant-se en els programes que desenvolupa sobre la salut dels MIR adreçats a residents, tutors i serveis de prevenció de riscos laborals dels hospitals.

Per finalitzar, el Sr. Berenguer Camps ha presentat els serveis que tant el COMB com el Grup MED posen a disposició dels col·legiats per ajudar-los i orientar-los durant aquesta etapa i durant tota la seva carrera professional i ha destacat la vocació de servei del col·legi cap als seus metge.

Durant l’acte s’ha realitzat el sorteig d’un fonendoscopi entre els assistents i la guanyadora ha estat la Dra. Meritxell Labró Ciurans.

Els metges rurals es reuneixen per primera vegada a Berga

La ciutat de Berga ha acollit la I Jornada d’Atenció Primària al món rural, organitzada per la CAMFiC, el Col·legi de Metges de Barcelona i la Societat Catalana de Pediatria. Durant tot el dia, més de 130 professionals van debatre i intercanviar les seves impressions sobre la situació de la seva especialitat.

I Jornada d'Atenció Primària al món ruralAquesta primera Jornada ha volgut ser un lloc per compartir experiències i coneixements entre els professionals dedicats a l’Atenció Primària al món rural i per això s’ha organitzat des d’un punt de vista “més general”, com va explicar la Presidenta del Comitè organitzador, Dra. Maria Gassó, qui va mostrar la seva decisió de repetir-la l’any vinent

Els conferenciants van realitzar una detallada radiografia del món rural sanitari català, amb espais per analitzar el seu passat (i les malalties que s’hi podien trobar), la seva situació actual, i els reptes de futur així com les seves transformacions.

El paper de les TIC, com a eina de comunicació entre professionals va interessar als assistents ja que els equips solen estar distanciats. De fet, la distància geogràfica va ser una altra de les preocupacions del públic quan es va parlar sobre la rotació dels residents al món rural.

El dia va finalitzar amb la conferència de cloenda “L’ahir i avui del metge rural” a càrrec del President del COMB, Dr. Miquel Vilardell, qui va recordar la figura del seu pare, metge a Borredà, com a exemple de metge rural mostrant algunes imatges familiars de les eines que feien servir i del cavall en què es movien. El Dr. Vilardell va analitzar com han canviat la professió i les habilitats dels metges, que abans eren “més generalistes” i tenien “més habilitats”, fent referència als treballs manuals.

El Conseller de Salut, Boi Ruiz, va clausurar l’acte mostrant la seva “sorpresa positiva” cap a les iniciatives de pediatria rural presentades i va afirmar que el model sanitari “ha de passar una transició ràpida d’un model de gestió d’equipaments sanitaris i d’establiments sanitaris a un model de gestió clínica de serveis que treballen amb implements sanitaris i en un territori”. El conseller va apel·lar als professionals com a eina per sortir de la situació de crisi. “Les situacions difícils només les salven les persones i els bons professionals com els que tenim al nostre país”, va afirmar.

Es va fer seguiment via Twitter amb el hashtag #aprural

Pots veure alguna de les imatges del dia a Flickr i també l’àlbum del Dr. Pere Casafont (ho sentim però l’enllaç ja no està disponible)

Salut i Propaganda: una relació difícil

L’espai d’exposicions del COMB acull fins a finals d’any l’exposició Salut i Propaganda, una mostra de la publicitat impresa en revistes mèdiques catalanes des de finals del segle XIX fins la fi de la guerra civil. L’exposició es basa en la Nadala de 2010 del COMB sobre publicitat i medicina.

L’acte d’inauguració de l’exposició va comptar amb la conferència “Salut i Propaganda: una relació difícil”, organitzada pel COMB i pel Museu d’Història dela Medicina i a càrrec del Subdirector del Grup Hermes, Sr. Lluís Martínez. La jornada va comptar també amb la participació del  President del COMB, Dr. Miquel Vilardell, i el conservador del Museu d’Història dela Medicina, Sr. Alfons Zarzoso.

El Sr. Lluís Martínez va destacar que “l’examen de la publicitat és una manera molt útil d’apropar-se a la història de la medicina i del fàrmac, perquè ens parla de l’evolució dels usos i dels costums de la població molt millor que altres documents”. A més, va destacar la bellesa i la ingenuïtat dels cartells publicitaris de fa un segle i va fer una repassada de la propaganda impresa dels fàrmacs durant tot aquest període.

Per al Sr. Alfons Zarzoso “la publicitat mèdica esdevingué una eina d’identificació i d’autorepresentació professional i un mitja de comunicació que anava més enllà del simple objectiu persuasiu”.

El COMB crea un cens per acreditar l’activitat de les consultes mèdiques del sector privat i mutualista

El COMB ha creat un cens de consultes mèdiques amb l’objectiu de poder regular l’activitat professional dels metges que fan medicina privada i mutualista. El President de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure, Dr. Ramon Torné, ha destacat que “aquest cens pretén donar cobertura institucional a tots aquells companys i companyes que fan medicina privada i no tenen l’autorització administrativa de la seva consulta”. Aquest cens no substitueix l’autorització administrativa però ajudarà a les consultes que no la tenen a tenir declarada i reconeguda la seva activitat per part del col·legi.

Els criteris que ha de complir una consulta mèdica per aconseguir l’autorització administrativa són molt exigents. Per ser inclòs en el cens de consultes mèdiques, el COMB aposta per uns requisits mínims menys exhaustius que permetin actuar com a consulta mèdica. Aquest són: fer història clínica, complir ambla Llei Orgànicade Protecció de dades de caràcter personal (LOPD), disposar d’una assegurança de responsabilitat civil i tenir contractada una empresa per fer la retirada de residus sanitaris, en el cas que la consulta en generi.


El COMB ha enviat una comunicació escrita als metges que treballen en el sector privat perquè facin arribar al col·legi el formulari de declaració voluntària de cens.

Un cop presentada aquesta declaració i sempre que es compleixin els requisits, el metge rep un Diploma Acreditatiu amb un número d’inscripció que l’identifica com a integrant del Cens de Consultes Mèdiques del COMB. Segons el Dr. Torné, “més de 1.000 metges han enviat la seva declaració al COMB i aproximadament uns 200 l’han superat”.

Els professionals i les mútues. Present i futur

La secció d’Assegurança Lliure va celebrar a la delegació de Vic la conferència “Professionals i les mútues. Present i futur” en què va abordar quina és la situació dels metges que exerceixen per a les mútues, en especial a la comarca d’Osona.

A l’acte van participar el President de la Junta Comarcal d’Osona, Dr. Josep Arimany, el President dela Secció Col·legial d’Assegurança Lliure i conferenciant a la jornada, Dr. Ramon Torné, i el Director de l’Àrea Professional del COMB, Dr. Albert Marcos.

Els assistents es van mostrar molt preocupats per les condicions que algunes mútues els apliquen com les quotes o dates de pagament. Van traslladar les seves inquietuds als representants dela Secció, que els van assegurar que tindrien tot el suport del Col·legi en les seves reivindicacions i van animar als metges presents a organitzar-se i a reunir-se amb la Secció per tractar la seva problemàtica.

Sobre els honoraris que les mútues paguen als metges, el Dr. Torné va explicar com la legislació els ha anat liberalitzant amb els temps. L’any 2004 es van eliminar els honoraris mínims, i amb l’entrada en vigor de la coneguda com a “Llei Omnibus” (2009) van desaparèixer definitivament els honoraris recomanats. Tot i això, el Col·legi “encara manté uns honoraris recomanats, com a referent del que creiem que és un preu just per a la nostra activitat diària”, va explicar el Dr. Torné.

Cens de consultes del COMB

Aquest any, el Col·legi ha creat el Cens de consultes mèdiques amb la finalitat que tots els metges que exerceixen en l’àmbit de la medicina privada tinguin la seva activitat declarada i reconeguda pel COMB. El Dr. Torné va mostrar la voluntat de que “les consultes puguin ser autoritzades pel Col·legi en un futur”.

Per fer alguna consulta:

secretaria_asselliure[arrova]comb.cat

Dr. Albert Marcos 935 678 855

Album fotogràfic a Flickr

Actualització: Diapositives de la sessió 

Treballar com a funcionari a les Nacions Unides

La Missió de contractació de Nacions Unides es presenta al Col·legi

Les Nacions Unides (NU), a través de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE),  van venir al Col·legi de Metges per presentar la seva missió de contractació, que busca professionals, entre els quals hi ha metges, infermers i personal sanitari, interessats en treballar en el sistema de Nacions Unides com a funcionaris o tècnics d’alt nivell i directius.

El Vicepresident del Col·legi, Dr. Jaume Padrós, va anunciar la voluntat del COMB de “poder establir un acord” per a construir “un estat de cooperació i col·laboració institucional entre el Col·legi i l’Associació per les Nacions Unides a Espanya”.

A la sessió, que va durar tot un matí, es van explicar els mecanismes per a formar part del procés de selecció per obtenir un lloc de treball, es va aconsellar als assistents, una gran majoria enginyers, sobre com han d’afrontar aquest procés i es va fer especial esment en les condicions en que treballen els funcionaris de NU, com la mobilitat, i van advertir als assistents que si volen treballar per a Nacions Unides han d’estar preparats per viure en països com l’Afganistan, per exemple.

Procés de selecció

Tot el procés es pot fer de forma online a través del seu web, així com consultar els perfils que NU necessita.

Un dels aspectes en que van incidir més va ser en l’entrevista telefònica que es realitza als aspirants quan s’inicia el procés, i que serà el primer contacte que tindràla Organitzacióamb ells. A més cal fer una prova d’idioma.

Sobre l’entrevista telefònica van aconsellar tranquil·litat, parlar amb un somriure i en primera persona, i estructurar el discurs. Els organitzadors van fer una activitat per veure les dificultats de l’entrevista. Tres voluntaris es van posar d’esquenes al públic, els organitzadors van simular l’entrevista telefònica i van analitzar els encerts i els errors.

A l’acte van intervenir representants de United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA), United Nations Developed  Programme (PNUD), UNICEF i United Nations Population Fund (FNUAP).

Notícia relacionada

Les Nacions Unides busquen professionals sanitaris per treballar com a funcionaris o directius

Enllaços d’interès

Diapositives al web del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación 

Twitter UN Careers

Facebook UN Careers

Linkedin UN Careers

Xerrada als estudiants de medicina sobre el secret professional, la deontologia mèdica i les alternatives a la formació especialitzada MIR

El COMB ha organitzat una xerrada informativa per als estudiants de medicina del Campus de l’Hospital del Mar (UPF-UAB) sobre el secret mèdic i la deontologia, i sobre les alternatives professionals a la formació especialitzada MIR.

El Dr. Joan Monés, membre de la comissió de deontologia del COMB, ha fet una ponència sobre ètica i deontologia. Per al Dr. Monés “el secret mèdic també ho és per als estudiants de medicina en tant que tenen accés a historials de pacients durant les pràctiques dels cursos clínics”

El Dr. Monés ha definit què és el secret mèdic, ha destacat la importància que aquest s’ha de guardar en benefici del pacient i ha explicat quines són les dificultats i les implicacions de guardar el secret professional, així com de revelar-ho. A més, ha parlat del codi deontològic dels metges, un codi de conducta aprovat i acceptat pel col·lectiu i que és important que els estudiants coneguin.

El Dr. Monés va ilustrar la seva xerrada amb exemples pràctics sobre revelació del secret professional en casos com l’abort en menors i la violència de gènere, entre d’altres.

La xerrada ha comptat amb una segona part on s’han explicat alternatives professionals per als metges que no facin la formació d’especialització MIR. El responsable del servei d’ocupació i de l’àrea de metge jove del COMB, Sr. Berenguer Camps, ha parlat de la possibilitat d’estudiar l’especialització a l’estranger, posant els exemples de països com Anglaterra i França.

A més, ha donat a conèixer als estudiants totes aquelles especialitats que no estan reglades pel sistema MIR i que són opcions de formació especialitzada a tenir en compte, i ha parlat de les sortides professionals per a metges no especialistes en el sector de l’administració pública i en el sector privat.

Presentació als estudiants sobre Alternatives a la formació especialitzada MIR

Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Dr. Simeó Selga

L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Dr. Simeó Selga és un recull de llibres, revistes i documents mèdics que provenen de les biblioteques dels nostres metges i que han estat donats per ells o per les seves famílies. L’Arxiu està situat a la delegació del Col·legi a Manresa. El fons va començar amb els llibres del Dr. Simeó Selga i ara es guarden més de 35.000 documents a la disposició dels estudiosos i interessats. El fons de l’Arxiu, que dirigeix el Dr. Lluís Guerrero, s’ha convertit en una font d’interès per l’estudi històric i evolutiu de les Ciències de la Salut i és un servei del Col·legi per salvaguardar el patrimoni documental científic català.

Si es vol fer alguna consulta o realitzar una donació es pot fer a través del telèfon 938742751 (matins), a manresa[arrova]comb.es, o a l’adreça C. d’Alcalde Armengou, 11-1. 08242-Manresa.

Cada any l’Arxiu realitza un acte acadèmic de caire lúdic i cultural al monestir de Montserrat, que ens explica el Cap de Servei de Desenvolupament de Delegacions, Sr. Ricard Leon.

____________________________________________________________________________________________

“L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut del Col·legi Oficial de Metges “Simeó Selga i Ubach” va celebrar el 9 d’abril el seu acte acadèmic al Monestir de Montserrat amb la col·laboració de la Delegació comarcal de Bages del COMB.

L’acte va estar presentat per l’abat de Montserrat (Rdm.P. Josep M. Soler i Canals), el Director de l’Arxiu Històric (Dr. Lluís Guerrero i Sala), el President de la Junta comarcal del Bages del COMB (Dr. Pere Bonet i Dalmau), i el Dr. Jaume Roigé i Solé (vocal de la Junta de Govern del COMB). Al Monestir es va comptar amb la conferència magistral de l’arquitecte Sr. Jordi Bonet, cap d’obres de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, qui va explicar la importància de la figura humana en l’arquitectura del temple de Gaudí, per finalitzar amb un concert del duet músico-vocal Berga Masca.

Abans de donar pas a un petit refrigeri, els assistents van poder gaudir de la tradicional passejada per la Basílica de Montserrat, acompanyats per un temps magnífic.

Cal fer esment que durant aquesta celebració, la Delegació comarcal del Bages va aprofitar que durant l’any 2010 va commemorar els seus 50 anys d’existència, i com a darrer acte d’aquesta efemèride va presentar en societat el llibre “El Col·legi de Metges al Bages. Mig segle d’història (1960-2010)”. Escrit pel Dr. Lluís Guerrero i Sala, es va entregar a prop dels 200 assistents i el seu autor va signar exemplars a aquells que així ho van voler.”

Ricard Leon

Dr. Pere Mata, pare de la medicina legal

2011 serà l’any del Doctor i professor reusenc Pere Mata i Fontanet amb motiu del bicentenari del seu naixement i per la seva aportació a la medicina legal i la seva implicació política.

El Dr. Pere Mata (1881-1877) és reconegut per ser el creador de la medicina legal i del cos de cirurgians, ser un precursor de la medicina científica i pel seu humanisme i vocació política que el va portar a ser alcalde de Reus i Barcelona i a treballar a Madrid en diferents estaments polítics.

____________________________________________________________________________________________

Va néixer a Reus el 14 de juny de 1881. El seu pare va ser també un metge de caràcter humanista. El Dr. Mata va estudiar filosofia a Tarragona i medicina, física experimental i botànica a Barcelona. Va ser un jove amb una gran implicació en la causa liberal i de progrés que el va dur a crear diferents publicacions. Les seves inquietuds l’obligaren a exili a França en dues ocasions. La seva estada a l’estranger va ser determinant en la seva vida política i com a professional de la medicina perquè va poder estudiar amb el Dr. Mateu Orfilà, conegut com el pare de la toxicologia, de qui va aprendre aquesta matèria i el mètode científic, que va defensar durant tota la seva carrera.

En medicina va destacar en el camp medicoforense i en la psiquiatria. A 1843 va redactar el pla de reforma de l’ensenyança de la medicina de la universitat espanyola que va regular els estudis de medicina i que va eliminar els col·legis de cirurgia de Cádiz, Barcelona i Madrid. En conseqüència es van crear les Universitats de Medicina de Barcelona i Madrid. Posteriorment va guanyar la primera càtedra de medicina legal i toxicologia. Va abandonar la vida política per dedicar-se a la càtedra i va escriure el manual de l’assignatura que va ser utilitzat per totes les escoles de l’Estat.

Va proposar la creació del cos de metges forenses que treballaven per a l’Administració de Justícia, ja que considerava que feia falta la col·laboració de la medicina amb la justícia. En la mateixa línia, el Dr. Mata va vincular la psiquiatria a la medicina legal, introduint que als judicis es tingués en consideració la salut mental de l’acusat. Va escriure més de 2.000 pàgines sobre aquesta disciplina.

D’altra banda, va ser un metge multidisciplinar, que escrivia poesia, novel·la, assaig, traduïa del francès i va ser un dels introductors de la fotografia a l’Estat. Així mateix va tenir una destacada vida política, sent alcalde de Reus i Barcelona, diputats a Corts a Madrid, secretari del congrés de diputats, senador, oficial primer del Ministeri de Governació.

____________________________________________________________________________________________

El Col·legi escull cada any un metge per dedicar-li l’any pel reconeixements dels valors de la professió i “per conèixer la nostra història com a país i com a cultura”, segons va explicar el Dr. Padrós a l’acte de homenatge al Dr. Pere Mata celebrat el cinc d’abril. A més la investigació sobre aquestes figures destacades de la medicina catalana “ens permeten veure també com evoluciona la ciència”.

Farners Llimona: “Durant el MIR les col·legiacions representen el 50% del total de l’any”

Durant el mes d’abril s’inicia al COMB la campanya de col·legiació MIR, un període en que prop de 600 metges amb plaça per fer la residència a centres de la província de Barcelona passen per les oficines del col·legi per formalitzar la seva alta.

La Unitat d’Atenció al Col·legiat (UAC) és l’àrea que s’encarrega d’atendre a aquests nous col·legiats, orientar-los i informar-los de tot allò que puguin necessitar durant aquest període com a metges interns residents. Durant un mes i mig es concentren la meitat de les col·legiacions de tot l’any i és per això que aquesta etapa marca el calendari del departament i la seva organització.

Conversem sobre la UAC i la campanya de col·legiació MIR amb la Sra. Farners Llimona, des de fa pocs mesos responsable del departament.