Dra. Àngels Escorsell, presidenta de Metgesses.cat: “Les estudiants han de veure que es pot ser un referent a la feina sense renunciar a la maternitat”

És un fet evident als passadissos i a les consultes dels centres de salut i dels hospitals. Les dones són majoria en medicina. Ja representen més de la meitat dels facultatius en actiu a Catalunya i, a les facultats, el 70% dels estudiants són dones. La Medicina es va feminitzant, però no ho fa al mateix ritme en tots els estrats. Tot i les xifres, a les professionals els costa arribar als càrrecs de responsabilitat. Segons l’Estudi de la Professió que el Col·legi va publicar el 2017, només el 4% de les metgesses tenen com a feina principal un càrrec de direcció, mentre que, en el cas del homes, el percentatge és del 14,5%. Moltes es queden pel camí. Han de superar una sèrie d’entrebancs que sembla que no troben els seus companys. L’arribada de la maternitat és un dels moments en què la carrera de les professionals fa una frenada més forta. Per què?

La doctora Àngels Escorsell és una de les impulsores i la presidenta de l’Associació Metgesses de Catalunya (metgesses.cat), que ha nascut amb uns objectius molt ambiciosos: Donar veu a les metgesses dins del sistema sanitari, promoure la seva progressió en tots els àmbits de la medicina, assolir l’equitat i denunciar el masclisme i les desigualtats entre homes i dones dins de la professió. Hem parlat amb ella i ens ha explicat per què és necessària aquesta associació i quins són els entrebancs que dificulten el progrés professional de les metgesses.

Què és metgesses.cat i quin és el seu objectiu?

És l’Associació Metgesses de Catalunya, una iniciativa que va començar a gestar-se fa sis anys, quan el Col·legi de Metges de Barcelona va dedicar l’any a la Dra. Dolors Aleu [la primera doctora en Medicina de l’Estat espanyol]. Vam veure que hi ha certes diferències entre metges i metgesses i que, per rebaixar-les, necessitem recolzar-nos entre nosaltres en estratègies conjuntes. D’una en una és molt difícil, però plegades podem aconseguir més coses. Els nostres objectius són diversos. Per una banda promoure l’equitat entre metges i metgesses a nivell laboral, acadèmic i de recerca; potenciar l’apoderament de les dones i també posar l’accent en els problemes de salut que són propis de les dones, com l’endometriosi, que és una causa d’absentisme laboral i de patiment molt important.

 Per què és necessària una associació de dones metgesses?

Les dones som més i entrem en la carrera professional en un percentatge més alt que els homes. Però hi ha un moment determinat que ens encallem. I mentre els nostres companys van pujant nosaltres ens quedem allà. Moltes vegades aquest punt arriba quan comencen les necessitats de conciliació. Et planteges viure sola, tenir parella, fills… Hi ha vegades però, que tot i superar aquest escull, ens seguim encallant en el famós sostre de vidre, que, de moment, està costant molt de trencar.

Hi ha masclisme a la professió?

Quan hi penses, comences a lligar caps al voltant de situacions viscudes durant la teva carrera, on hi ha molt masclisme. Per exemple, durant l’especialitat, a l’hora de presentar un treball en un congrés i en lloc de felicitar-me per la defensa, deien: “anaves mona vestida així”  o “què no tens faldilles que sempre vas amb pantalons?”. Això a un home no li dirien mai. O també, quan comences a plantejar-te si anar a l’estranger, et qüestionen i són paternalistes: “Amb la teva situació, els nens i les dificultats que tens… Vols dir que podràs fer aquesta feina?”. He de decidir jo si puc o no fer la feina!

Què et va moure personalment a crear l’Associació Metgesses de Catalunya?

He estat durant molts anys la presidenta del sindicat de metges de l’Hospital Clínic. Les meves companyes m’explicaven moltes coses que m’han fet veure que hi ha molts micromasclismes i molts altres de no tant micro. També n’he viscut situacions en primera persona. T’adones que hi ha moltes discriminacions que no es veuen com un tot, perquè la majoria les veuen com a petites coses aïllades. Les dones portem molts anys en aquesta professió en un equilibri precari. Ens n’han dit moltes i s’ha anat fent com cartell de naips. De vegades, hi ha un darrer episodi que fa que caigui tot el castell. Potser t’han dit “nena”, t’han fet un comentari fora de lloc, o t’han dit que tens un mal dia perquè tens la regla… i la gent et pregunta: “Per això t’has d’enfadar?” No és tan sols per això… És que, segurament, porto 30 anys aguantant masclismes i no en penso passar ni un més.

“Em preocupa molt el mobbing que es fa post-maternitat. Una metgessa pot tenir una carrera brillant i sense cap mena d’impediment, però, en el moment en què es queda embarassada i té fills, es perd”

També patiu discriminació amb els pacients?

La patim dels nostres caps, dels companys i dels pacients. Moltes vegades perquè els pacients t’identifiquin com el seu metge has de tenir els cabells blancs com jo. Si ets una noia jove, t’hi  pots presentar com “el seu metge” però no t’identifiquen com a tal i continuen preguntant al resident que va al teu costat, tot i que tu siguis la seva cap. Això m’ha passat.

L’associació posa el focus dins de la professió…

La feina principal que tenim és que els companys de professió i els caps s’adonin de moltes situacions i realitats. Molts es qüestionen si l’associació és necessària. No són conscients d’aquesta necessitat perquè tenim el masclisme tan interioritzat que no el percebem com a tal. Encara no s’ha canviat el xip. Una altra situació molt típica: estàs conversant amb un company sobre com aneu de bòlit i que no podeu amb la casa, els fills… Tu li expliques que t’estàs plantejant una reducció horària. I el teu company et respon: “Jo li dic a la meva dona que faci una reducció horària”. Gairebé mai es plantegen fer-la ells mateixos. Encara tenim molt al cap que la cura de les criatures i de la casa és nostra. També es veu en la precarietat de la feina. Les dones tenim més contractes temporals i parcials que els homes. Tenim una situació laboral una mica més precària. Moltes vegades el sou de la dona es considera complementari al de la seva parella. Encara hi és aquest pensament.

Quines accions teniu planificades?

Volem fer difusió de la informació i les dades que evidencien que hi ha un desfasament important entre el que aconseguim els homes i les dones a la nostra carrera professional. També volem potenciar el lideratge femení, més empàtic i més fonamentat en el treball en equip. Hi ha moltes coses per fer, moltes dades que no es coneixen. Per exemple, no tenim dades europees sobre assetjament sexual a metgesses en l’àmbit professional, però sabem que hi és. Hi ha algun estudi fet als països nòrdics, a Suècia, els EUA, però no aquí. L’assetjament s’ha d’identificar com tal. Hi ha moltes maneres d’assetjar. També volem trencar tabús i prejudicis, i intentar donar visibilitat a referents i dones mentores. Una de les coses que també volem fer en el grup és un bloc per poder compartir situacions de masclisme que hàgim viscut. Hem de fer veure a la gent que el masclisme que hi ha és important i recollir aquests micromasclismes, les maneres com reaccionem, les discriminacions que es fan… perquè llavors no ens sentim tan soles.

Quines són les dades respecte a les desigualtats entre metges i metgesses que més et preocupen?

Un punt que a mi em preocupa molt és el mobbing que es fa post-maternitat. Una metgessa pot tenir una carrera brillant i sense cap mena d’impediment, però, en el moment en què es queda embarassada i té fills, es perd. Quan torna a la feina li han canviat la línia de recerca, els seus becaris, ja no compta amb la confiança del cap… Moltes dones perceben una situació crítica quan tornen de la baixa per maternitat, una sensació de què t’estan menyspreant, que et tenen menys respecte, et parlen diferent… Això fa que, molt sovint les dones no es vulguin presentar quan surt una plaça de cap. Fonamentalment, passes a ser de “metgessa” a ser “mare”. I, a més, a les dones ens han ensenyat que ser bona professional i bona mare és incompatible. En canvi, això els homes no s’ho plantegen mai. Ens fa la sensació que si triomfem molt a la feina, a casa no estem fent les coses ben fetes. És una idea que s’hauria de corregir. Les nenes, les noies i les estudiants han de veure que hi ha dones que poden ser un referent a la feina i que també tenen família i fills, i que no han hagut de renunciar a la maternitat o posposar-la fins als 45 anys.

La professió es feminitza i cada cop hi ha més dones i més joves que s’hi dediquen. Has percebut algun canvi generacional?

La veritat és que en els estudis que ha fet el Col·legi de Metges, un el 2004 i un altre el 2017, es veu que el percentatge de dones que arriben a certs nivells de responsabilitat no ha canviat gaire. Però sí que és veritat que cada vegada les dones tolerem menys els masclismes i micromasclismes. Hem de fer pinya i col·laborar entre nosaltres. Cada vegada som més conscients dels nostres drets i que ningú ens pot trepitjar. També anem perdent la por: a les represàlies, al què diran… Abans es toleraven més els paternalismes, però ara el primer que et ve al cap és “tu qui ets per dir-me això”. Anem pel bon camí.

Algunes de les barreres per optar llocs de lideratge són personals i autoimposades. Quines són i com es poden salvar?

Quan les dones ens presentem a un lloc de treball o a una promoció és perquè estem al 200% segures que el podem fer, que complirem tots els requisits i que farem la feina de manera excel·lent. Els homes no s’ho plantegen tant. Nosaltres som més exigents amb nosaltres mateixes a l’hora de presentar-nos a aquestes ofertes. Tenim més por al fracàs. I moltes vegades, el fet d’ocupar un càrrec de responsabilitat implica tantes coses que ho veus com una muntanya. Se suposa que tindràs menys temps per conciliar, serà més difícil que et facin cas a les reunions, no estàs segura de com et tractaran els teus subordinats quan vegin una dona com a cap… Veus tants inconvenients que tires la tovallola. Una de les coses que hem de fer és apoderar-nos i, si veiem que hi ha dones que ho han aconseguit, ens costarà menys arribar-hi.

Quin és el paper dels homes en tot això?

És important que els homes que estan ocupant llocs de responsabilitat siguin conscients d’aquest biaix. Haurien de deixar de pensar si una dona es quedarà embarassada o no a l’hora de contractar-la. Els homes han de prendre consciència que s’ha de valorar les persones de manera objectiva, que hi ha discriminació envers les dones i que necessitem el seu suport per poder canviar-ho.

 

L’Associació Metgesses de Catalunya (metgesses.cat) va néixer el maig de 2019 com a organització local, nacional i internacional i està formada per metgesses de diferents àmbits assistencials i oberta a estudiants de Medicina.

One thought on “Dra. Àngels Escorsell, presidenta de Metgesses.cat: “Les estudiants han de veure que es pot ser un referent a la feina sense renunciar a la maternitat”

  1. M.L. C. Serrano

    Crec que és important, també, no crear falses expectatives. Només les metgesses que hem tingut fills sense l’ajuda de la parella i dels avis i sense poder adquisitiu suficient per a tenir ajuda domèstica mantinguda, sabem que, gairebé, és imposible aconseguir la excelència, alhora, com a mare i metgessa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s