El 2 d’abril de 2019 ens va deixar el doctor Albert Oriol i Bosch, una de les persones més influents en l’educació mèdica a les nostres facultats. La seva vida professional, acadèmica i política va ser ben prolífica, sempre dedicada a la formació dels professionals. Entre altres fites, va formar part de la creació, planificació i posada en marxa de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser director general de Planificació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1984 i 1986 i, seguidament, fins el 2003, va dirigir l’Institut d’Estudis de la Salut (IES).

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i la Fundación Educación Médica li van fer recentment un homenatge pòstum, on hi van participar amics i companys del Dr. Oriol. Entre els assistents, hi havia el Dr. Jaume Padrós, president del CoMB; el Dr. Miquel Bruguera, expresident del CoMB i president de la Fundación Educación Médica; el Dr. Xavier Trias, exconseller de Salut; el Dr. Andreu Segura, vocal del Consell Assessor de Salut Pública i del Comitè de Bioètica de Catalunya; el Dr. Jordi Palés, director de la Fundación Educación Médica; i la Dra. Helena Ris, presidenta de la Fundació Puigvert.

Miquel Bruguera va fer un repàs de la biografia d’Albert Oriol i Bosch, on va rebel·lar el perquè del seu interès per la formació dels metges. Mentre Oriol estava estudiant als Estats Units, va caure a les seves mans un article d’Antonio Gallego (1915 – 1992) publicat al Journal of Medical Education (l’actual Academic Medicine), on descrivia de forma molt crítica l’estat de la formació dels metges a Espanya. Aquell text el va il·luminar sobre el camp al qual dedicaria la seva vida.

Xavier Trias va destacar d’Oriol el seu entusiasme per l’educació sanitària dels professionals. “Era una persona convençuda que el sistema sanitari català havia de tendir a l’excel·lència i això passava per la formació dels professionals” i, citant paraules del mateix professor, va afegir: “No anirem endavant si no tenim bons professionals”.

Andreu Segura el va conèixer com a professor i, posteriorment, van conrear una bona relació d’amistat. En va destacar la seva sinceritat i pragmatisme i també la seva capacitat de diàleg. “Tot i que no compartíssim sovint les mateixes idees, sempre vaig envejar molt l’enorme curiositat de l’Albert Oriol i la seva capacitat d’escoltar a qui tenia alguna cosa a dir”, va recordar.

La curiositat era un tret ben característic del professor, qualitat que també va destacar Jordi Palés, per qui va ser un veritable referent en educació mèdica. “Oriol sempre conduïa amb les llums llargues, sempre marcant l’itinerari a seguir”. I és que, segons Palés, el professor no es volia perdre res i sempre anava un pas més enllà. Una de les fites que li recorda és com va aconseguir fer de Barcelona i de l’Institut d’Estudis de la Salut un lloc de referència per on van passar tots els experts internacionals en educació sanitària, i un passaport molt valuós per als professionals d’aquí.

“De primeres, però, imposava el seu físic i el seu caràcter, sobretot si no el coneixies”. Tenia, tal com va recordar Palés, una forma de dir les coses i d’expressar-se que no deixava ningú indiferent. La seva vinculació a l’esport segur que hi tenia alguna cosa a veure. Amant del rugbi, va fer d’aquest esport la seva filosofia de vida. Els seus principis, tal com els va descriure Helena Ris, eren “el joc net, l’honestedat, la disciplina, el sacrifici, l’esforç col·lectiu i el respecte per l’altre i per l’àrbitre”. I tot això, sempre acompanyant d’una gran modèstia.

Ris el va descriure des del seu vessant més íntim: “Tenia un fort amor al país, de tarannà i pensament liberal, tolerant i gens sectari. L’Oriol professor era intel·ligent, lúcid. Sempre amb un pensament diferent i innovador i amb sentit de l’humor. I quan t’escoltava, tot el seu gran bagatge i la seva rellevància et feia sentir valuosa i important. Era fantàstic debatre amb ell, perquè, de cada conversa, n’aprenies alguna cosa. L’Albert Oriol ha estat un gran home, un gran mestre i una gran persona, i per a molts un gran amic“.

Albert Oriol va rebre molts reconeixements durant la seva carrera, entre els quals, el Premi a l’Excel·lència Professional que li va concedir el Col·legi de Metges de Barcelona l’any 2004.

• Podreu trobar la seva biografia i més informació sobre aquesta figura a la Galeria de Metges Catalans