La doctora Alina Ortega és traumatòloga i ha fet tres fellowships al Regne Unit, dos a l’hospital St George’s Trust Londres i un al Nottingham QMC. Aprofita la seva experiència per ajudar altres metges a preparar-se per fer una estada a l’estranger d’aquest tipus. La secció de metges MIR i de Metges Joves i el Servei d’Ocupació del CoMB van convidar-la a fer una xerrada al Col·legi per a tots aquells metges i metgesses que hi estiguessin interessats.

Abans que res, cal tenir en compte que hi haurà canvis en funció de com es gestioni la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). El Brexit pot complicar els tràmits burocràtics, però segons el parer d’Ortega, la possibilitat de formar-se al Regne Unit es continuarà sent una molt bona oportunitat professional.

Us oferim un breu resum de la xerrada d’Alina Ortega. Si voleu saber més detalls sobre què cal tenir en compte per fer un fellowship al Regne Unit, us recomanem veure el vídeo. I si voleu assessorament personalitzat, adreceu-vos al Servei d’Ocupació del Col·legi.

Tres consells imprescindibles abans de marxar

1. Estar molt segurs dels motius per fer el felloship. Aquesta experiència representa una superespecialització en un país estranger. Els tràmits per arribar-hi són llargs i un xic feixucs. I encara que la vivència pot ser molt enriquidora i interessant en l’àmbit professional i personal, també té moments difícils. “Si volem aguantar durant el camí, és important tenir un motiu potent”, ens aconsella Ortega.
2. Aprendre anglès i certificar-ho. Cal demostrar que es domina l’idioma i, per això, és molt recomanable tenir el títol de reconeixement que atorga l’examen IELTS. El domini de l’anglès és imprescindible per moure’s pel centre sanitari, per tractar amb els pacients i els companys i per fer les entrevistes de feina que, segons l’experiència d’Ortega, segurament seran presencials.
3. Familiaritzar-se amb la pàgina jobs.nhs.uk. Preparar un fellowship al Regne Unit comença per aquí. En aquesta web s’anuncien totes les ofertes laboral. Ortega recomana registrar-s’hi, acotar bé la cerca i familiaritzar-se amb com s’organitzen els diferents llocs de treball.

Tràmits per accedir a un fellowship

De moment, no cal homologar el títol de medicina, però sí registrar-lo. I, si s’està pensant en fer un altre fellowship en el futur a llocs com Austràlia o Nova Zelanza, és recomanable demanar des d’un principi el segell de la postil·la de l’Haia.

Aquest són els primers tràmits que cal fer:

1. Aconseguir la llicència per exercir al Regne Unit al General Medical Council (GMC)
2. Registrar-se al web de la GMC a través del formulari i escollir la ruta adequada “Registration with a licence to practice”. Ortega recomana començar per l’opció bàsica encara que siguem especialistes.
3. Després de fer el pagament de les taxes corresponents, arribarà un correu electrònic de confirmació del pagament. A partir d’aquest moment, hi ha 28 dies per enviar la documentació i, en un període de 5 dies, sabràs si és o no correcta. Alguns dels papers que demanen són:
   • Títol de Medicina amb traducció jurada
   • Passaport
   • Certificat de bones pràctiques o Good Standing, que pots demanar al teu col·legi professional.
   • Referències
   • Certificat de penals
4. Registre presencial. Després de completar els tràmits, caldrà anar personalment al Regne Unit en els següents tres mesos per portar els documents originals i les fotocòpies compulsades.

El dia a dia d’un fellow

Ortega entén el fellowship com una etapa de superespecialització, molt específica i enfocada a un tema molt concret al voltant del qual girarà tot: pacients, sessions clíniques, publicacions… L’estada és temporal, entre sis o dotze mesos, i remunerada. “Un dels meus fellows era quirúrgic i operava cinc dies a la setmana, durant sis mesos. Hi estava molt dedicada”, explica.

Un dia normal com a fellow comença amb la sessió clínica. El pas de guàrdia s’utilitza com a punt de partida. Aquestes sessions són d’estudi i els adjunts les aprofiten per preparar els residents per a l’examen de final de residència, el Fellowship of the Royal Colleges of Surgeons (FRCS). Després es passa consulta o es fa quiròfan, amb una pausa per dinar (mitja hora o una hora) i continua el dia fins a les 17.00 aproximadament. Durant aquesta etapa és obligatori investigar i publicar, i el sistema ja contempla un temps específic a tal efecte.

 

Algunes dades per entendre el sistema sanitari britànic

• Sistema educatiu. L’especialització es completa en quatre o cinc anys, però al Regne Unit no s’arriba a obtenir un títol equivalent a l’espanyol (el Certificate of Completion of Training  o CCT), fins després de 10 o 12 anys. D’altra banda, el sistema educatiu anglosaxó és ben diferent al nostre i potencia molt la participació i el fet de parlar en públic. Així que si tenim problemes per parlar en públic, Ortega recomana molt treballar-ho abans de començar el fellowship.
• Protocols i normes: Els centres són molt estrictes amb els protocols i els codis de vestimenta. Cal fer-los cas, perquè estan estrictament relacionats amb el procés d’aprenentatge. El fellow “ha de ser algú excel·lent en molts sentits”, explica Ortega. “Potser no et deixen operar amb arracades llargues, o passar consulta amb cabell sense recollir o amb sandàlies. Així que, si et demanen que et recullis els cabells per passar consulta i no ho fas, pots tenir problemes amb el teu responsable”. Del fellow s’espera que conegui tota una sèrie de protocols, com, per exemple, escriure sempre amb bolígraf blau (mai en vermell). Com a exemple,Ortega explica que li van cridar l’atenció al poc temps d’aterrar a un centre, perquè havia oblidat dir please i thank you abans i després d’agafar cada instrument al quiròfan.

Per Ortega, els fellowships han estat etapes dures però, alhora, molt enriquidores, ja que ha pogut desenvolupar-se com a professional ( treballant en un país estranger i aprenent sobre allò que li interessa) i també personalment (movent-se un entorn internacional i en constant aprenentatge).

A la xerrada, va explicar també com són els diferents llocs de treball als quals pot accedir un fellow i la seva nomenclatura (un tema gens baladí per entendre com funciona el sistema). També va donar detalls sobre com és la relació amb l’adjunt, els nivells de supervisió del centre i l’organització de les guàrdies.