La resistència als antibiòtics, un perill real i actual

El 60% de la població a l’estat espanyol pensa que els antibiòtics són efectius pel refredat o la tos

Alguns professionals “claudiquen a l’antibiòtic” davant de la insistència i les concepcions errònies dels pacients

La resistència als antibiòtics és un perill imminent. El seu abús ha comportat el que ja va advertir Alexandre Fleming l’any 1945 al seu discurs del Premi Nobel. Ja fa 70 anys que ens va avisar que si no utilitzàvem correctament els antibiòtics, s’hi crearien resistències. I ha passat: s’estima que unes 700.000 persones moren cada any per infeccions multirresistents. Cada cop els microorganismes es fan més resistents i ens cal acudir a antibiòtics d’últim recurs.

La resistència als antibiòtics sovint es percep com un tema una mica eteri, però cal veure-hi al darrere que hi ha persones que en pateixen les conseqüències. Pacients d’arreu del món poden veure greument compromesa la seva salut degut a infeccions bacterianes. La Societat Americana de Malalties Infeccioses ho il·lustra molt bé en la seva monografia “Les cares de la resistència antibiòtica”, on es recullen dotze històries de persones que han patit infeccions de microorganismes resistents. Un d’ells va necessitar rebre unes 8.000 dosis de diferents antibiòtics fins que va poder neutralitzar una infecció. Cal ser conscients de l’abast del problema.

Per trobar solucions és necessari que actuïn conjuntament tots els agents implicats: els professionals de la medicina, la indústria farmacèutica, els farmacèutics, els veterinaris i la societat. Per analitzar el problema , el passat 23 de març el Col·legi va organitzar una taula rodona amb representació de tots els professionals implicats.

Quines són les causes de les resistències?

A la jornada, el Dr. Joan Gavaldà, metge adjunt dels Serveis de Malalties Infeccioses de l’hospital Vall d’Hebron, va explicar les quatre causes que expliquen la resistència als antibiòtics:

  1. Hem fet un ús excessiu i inadequat dels antibiòtics, tant per a humans com en l’àmbit de la veterinària. De fet, segons l’OMS, el 80% dels antibiòtics es donen en ramaderia, on l’ús tendeix a ser més preventiu que no pas de resposta a una infecció existent.
  2. Aquest ús excessiu ha creat microorganismes multirresistents que s’han disseminat per tot arreu. Els microorganismes amb resistències adquiries no triguen a propagar-se per tot el globus. Per a ells, no hi ha fronteres. Per tant, es tracta d’un gran problema mundial, que alguns qualifiquen de pandèmia.
  3. No tenim nous antibiòtics des de fa força anys i, dels més nous, ja se n’estan veient resistències. Gavaldà és molt clar: “Ja no trobarem una nova penicil·lina per tractar-ho tot”. Amb les resistències adquirides és cada cop més difícil trobar antibiòtics que les puguin trencar.
  4. Falten proves diagnòstiques ràpides, eficients i barates, tant per diagnosticar les infeccions resistents, com per diagnosticar els casos en què no cal donar antibiòtics.

 La claudicació de l’antibiòtic

Un dels primers punts a abordar és la comunicació. Tot i les múltiples campanyes que s’han fet, encara avui el 60% de la població a l’Estat espanyol pensa que els antibiòtics són efectius per al refredat o la tos, segons dades de l’Eurobaròmetre 2016 (informe complert i dades d’Espanya ). “Si no canviem aquesta percepció i no injectem una mica de reflexió amb mesures concretes, estarem en una cruïlla”, va advertir Gavaldà a la jornada.

El fet que la majoria de pacients tinguin creences errònies respecte a la funcionalitat dels antibiòtics provoca conflictes a les consultes, sobretot a l’Atenció Primària, i a les farmàcies. La pressió de l’usuari i el contacte directe fa que de vegades s’aconsegueixin antibiòtics quan no són necessaris o que es dispensin sense recepta, tot i que la llei ho prohibeix.

El Vicetresorer del Col·legi de Farmacèutics, Guillem Bagaria, va parlar de “la claudicació de l’antibiòtic”. Aquest problema passa a les farmàcies i també està identificat a l’Atenció Primària. Segons el responsable de CAMFiC Infeccions, Josep Maria Cots, “si un pacient vol un antibiòtic, l’acabarà aconseguint”, bé visitant-se amb un altre professional,bé anant als serveis d’urgències de primària, a la farmàcia o a les urgències de l’hospital. És possible que en algun moment de tota aquesta cadena trobi algun professional que “claudiqui”. De vegades, si el professional denega la prescripció d’un antibiòtic, la consulta pot derivar en un conflicte amb el pacient. El debat de com reconduir aquestes situacions queda obert, però la conscienciació de la població és un pas primordial.

Cots també va demanar per a l’Atenció Primària més tècniques de diagnòstic ràpid per decidir si cal prescriure o no antibiòtics i més informació sobre les resistències. De fet, ara per ara, el CatSalut no té un indicador global de com és la prescripció, però “s’està discutint d’implementar-lo per al 2018 per a tot Catalunya”, segons Josep Torrent-Farnell, director de Farmàcia del CatSalut.

Compromís col·laboratiu

Necessitem que tots els professionals implicats treballin conjuntament i en la mateixa direcció. Tampoc es podrà avançar sense la complicitat de la ciutadania. Per això, el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi, va demanar a la jornada una forta campanya de comunicació adreçada als ciutadans per tal que comprenguin “que estem parlant d’una cosa molt seriosa”.

El debat sobre la resistència als antibiòtics ha d’entrar de manera urgent a les nostres agendes. És un perill real i imminent. Els antibiòtics són fonamentals per a la pràctica mèdica. Si ens quedem sense antibiòtics eficaços la medicina, tal com la coneixem, desapareixerà.

One thought on “La resistència als antibiòtics, un perill real i actual

  1. Robert Sala Parcerisas

    Que els ramaders no puguin disposar mai, de per ells mateixos, d’ antibiòtics.
    Que els veterinaris només puguin prescriure antibiòtics quan hagin diagnosticat una infecció on estiguin indicats per al seu ús.
    Així, doncs, que els veterinaris tampoc no puguin prescriure antibiòtics de manera preventiva.
    Que aquestes proposicions, si són portades a la pràctica, siguin supervisades al cap d’amunt de tot i amb poder efectiu per un metge ben entès sobre la qüestió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s