Atenció sociosanitària: exemples de bona praxi col·laborativa a Catalunya

mansSegons dades de la Fundació General CSIC, es calcula que en l’any 2050, el 30% de la població de l’Estat espanyol tindrà més de 65 anys i l’11%, més de 80. Això comportarà, entre altres coses, l’augment del nombre de pacients crònics complexos i de pacients amb malalties avançades. Com ha d’abordar l’atenció sociosanitària aquest envelliment de la població? Quins reptes suposa per a la professió mèdica?

Tal com va explicar la Dra. Anna Olivé, presidenta de la Secció de Metges de l’Àmbit Sociosanitari del Col·legi, a la 5a Jornada de Debat, que organitza aquesta mateixa secció, els professionals han de tenir “una mirada holística” a l’hora d’avaluar i tractar els pacients: “Hem de ser capaços de donar resposta a les prioritats del pacient, empoderar-lo i de corresponsabilitzar-lo del seu pla terapèutic perquè el pacient no és de la primària, ni de l’hospitalària ni de l’atenció intermèdia. El pacient és seu”. Així, per oferir una atenció centrada en la persona, la Dra. Olivé va incidir en la importància d’aprendre a treballar en equip. Aquests han de ser “inter i multidisciplinars” i els professionals que els integren “han de poder aportar la seva expertesa a la institució, relacionar-se adequadament amb altres equips i sortir del CAP i de l’hospital per donar assistència a la comunitat, allà on el pacient se sent més segur”.

La Jornada de Debat va servir per conèixer diverses iniciatives promogudes a Catalunya que són exemples de bona praxi col·laborativa:

Hospitalització domiciliària integral per a malalts grans fràgils

El Dr. Miquel Àngel Mas, geriatra de Badalona Serveis Assistencials (BSA), va plantejar aquesta possibilitat l’any 2009 amb l’objectiu d’oferir al pacient qualitat de vida, maximitzar la seva autonomia i evitar l’ingrés a planta i les conseqüències que comporta (pèrdua d’activitat funcional, delirium, síndromes geriàtriques, etc). Van formar un equip de treball de sis professionals de la salut en col·laboració amb diferents treballadors socials de la zona i amb molts aliats de BSA i van començar a intervenir en domicilis i residències. Avui dia han pogut demostrar que tant els malalts hospitalitzats al seu domicili com a la residència es recuperen més de pressa, es redueixen els dies d’estada i s’optimitzen els costos.

PADES 24h

Aquests equips PADES van començar a funcionar l’any 2015 amb l’objectiu de donar assistència continuada als pacients pal·liatius. Per fer-ho, es van reestructurar els PADES convencionals i es van crear tres nous, tot sumant 16 a la ciutat de Barcelona. Al llarg del 2016 han fet 2.000 intervencions i s’ha aconseguit “accessibilitat, equitat i qualitat assistencial” per tots aquests malalts i les seves famílies, segons va apuntar Pepa Romero, directora tècnica d’Infermeria del Grup Mutuam. Romero va afegir que el PADES 24h ha comportat, entre d’altres, una racionalització i optimització dels recursos sanitaris; millor coordinació entre els diferents dispositius (SEM, hospitals sociosanitaris, hospitals d’aguts, atenció primària, etc) i entre els PADES convencionals; més transparència, confiança i seguretat entre professionals dels diferents nivells assistencials; i major preservació del dret a l’autonomia de la persona, millorant la seva qualitat de vida, les seves decisions i una mort digna.

PADES de Psicogeriatria

El va impulsar l’Hospital Mare de Déu de la Mercè l’any 2015 per donar assistència als pacients psicogeriàtrics. La Dra. Carme Bassedas, una de les professionals implicades en la iniciativa, va apuntar que al llarg de la malaltia “aquests pacients necessiten recursos i dispositius dintre de la comunitat i aquests han d’actuar de forma coordinada i treballar en xarxa”. Els tipus de pacient atesos per aquest PADES són persones grans amb malaltia mental, disminució de la funcionalitat i fragilitat i persones grans amb trastorns cognitius (pacients amb demència, pacients crònics complexos i MACA psicogeriàtrics). Els objectius del programa, com va explicar la Dra. Bassedas són: donar suport a l’atenció primària, als CESMAS i als serveis hospitalaris que tracten aquests pacients; millorar els símptomes conductuals a domicili; optimitzar la coordinació entre dispositius i oferir atenció psicogeriàtrica en situació de crisi, mentre es busca el recurs més adient per aquell pacient. L’any 2016 han fet més de 1.600 intervencions a Barcelona ciutat. De les 423 primeres visites, només han ingressat en unitats de psicogeriatria 69 pacients.

Gestió de casos de pacients en residències geriàtriques

Aquesta iniciativa es va posar en marxa al Maresme, la comarca amb major percentatge de persones grans de tot Catalunya.  La Dra. Maura Nicolau, metgessa de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, va explicar que la creació de l’equip de suport a residències geriàtriques es va fer necessària per poder donar atenció integral i especialitzada als pacients en el mateix centre, reduir la freqüència hospitalària i adequar el pla terapèutic a cada pacient. L’equip, integrat per la mateixa Dra. Nicolau i una infermera, dona cobertura a 12 residències de les ABS de la Corporació on, majoritàriament, tracten malalts majors de 80 anys, amb un grau molt alt de dependència funcional i deteriorament cognitiu sever. Els resultats del treball de l’equip són molt positius, ja que han aconseguit reduir les visites a urgències (44%) i a consultes externes (26%), els ingressos (41%) i les prescripcions (30%). Tot i així, la Dra. Nicolau va remarcar que cal continuar treballant “en la millora de la coordinació i la creació de nous circuits”.

One thought on “Atenció sociosanitària: exemples de bona praxi col·laborativa a Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s