El cos de la dona sempre ha estat un tabú. Fins i tot en medicina, si mirem enrere, la representació femenina ha estat tímida per qüestions de pudor i convencions socials i morals. La necessitat d’il·lustrar el cos nu femení en els manuals acadèmics se solucionava mostrant-lo només parcialment, la part estrictament necessària i mai amb una visió global de la pacient. El ginecòleg Miquel Fargas ho va canviar.

La Junta del Col·legi va decidir dedicar l’any 2016 al Dr. Miquel A. Fargas (1858-1916), considerat el pare de la ginecologia catalana. En la jornada d’inauguració de l’Any Fargas, l’arxivera del Col·legi i del Museu d’Història de Medicina de Catalunya, Sara Fajula, va explicar  quina va ser la innovadora visió del cos de la dona del Dr. Fargas que va plasmar en el seu conegut “Tratado de ginecología” (editat al 1903, 1910 i 1918), llibre que va formar a tants ginecòlegs del seu moment.

El cos de la dona des d’un altre prisma

El més singular de les obres del Dr. Fargas és la importància que el ginecòleg donava a les imatges i al seu significat. Per ell, no només servien per representar el coneixement sinó també per crear-ne de nou. La seva visió didàctica de les il·lustracions el va fer envoltar-se d’il·lustradors i fotògrafs que també formaven part del seu grup de treball a la clínica.

El dibuixos naturals servien per reproduir aspectes atípics i fer representacions ampliades dels òrgans femenins, sempre amb una funció pedagògica. També els utilitzava per mostrar la instrumentació, que en ginecologia resulta cabdal tant per l’exploració com per la cirurgia.

Ell va ser un dels primers professionals en recórrer a la fotografia i microfotografia mèdica. Viu en una època d’expansió d’aquesta tècnica i en aquell moment se li concedia ingènuament el do de la objectivitat mecànica, en contraposició de l’objectivitat del propi científic. Fargas la utilitzava per tot allò que l’ull humà no podia veure: per mostrar com es feien les exploracions i les cirurgies, i les instal·lacions de la seva clínica.

En les fotografies és on va ser revolucionari. Per primer cop es mostrava una dona que no s’havia vist mai. Ell la retratava completa: el cos sencer, la cara descoberta i parcialment nua. En la societat de l’època qualsevol representació del cos humà comportaven un rol sexual i ell va imposar una visió científica més neutral. A més, va intentar normalitzar i transmetre als seus estudiants un paradigma de pràctica clínica basada en el coneixement mèdica actualitzat. Cal tenir en compte que al s. XIX fer una exploració vaginal era considerat com una pràctica impròpia.

Segons Fajula, Fargas mostra el cos de la dona de dues maneres: en les imatges de patologies, i les imatges clíniques. Per un costat , cerca objectivar les patologies, mostrant les possibles lesions, i per un altre s’adreça al públic potencial d’estudiants de medicina, metges generalistes i especialistes en formació del cos femení.

Les convencions socials perduren

Ara bé, Fargas no va escapar de la moralitat del moment ni de la diferència de classes socials. Una de les raons per les que Fargas va poder representar a les dones tal i com ho feina va ser perquè va utilitzar a les dones de classe humil i treballadora per representar a la dona malalta, amb problemes patològics i en les posicions d’exploració. D’alguna manera, aventura Fajula, aquestes models segurament eren prostitutes o dones que es dedicaven a la fotografia eròtica.

D’altra banda, els textos es refereixen a un altre tipus de dona, la dona burgesa de l’època considerada, pel propi Fargas, com una “urna sagrada de l’ànima, aquella que té com a missió la maternitat”.  La doble moral sorgeix, apunta Fajula, “quan la dona de classe baixa es posa malalta i alhora es converteix també en objecte d’estudi, d’exhibició i de plaer”.

Fajula és llicenciada en Història i Documentació,  i experta en història de la Medicina i més concretament en temes de gènere. Sobre aquest tema ha publicat un article a la revista d’impacte Dynamis i que està disponible en obert.

Podeu veure la conferència sobre la imatge del cos de la dona segons Fargas, i la resta de la jornada aquí.