13ª Jornada d’estiu de la professió mèdica. Canvis en la relació metge-pacient: els nous desafiaments

Prop d’un centenar de metges s’han reunit a Puigcerdà en el marc de la Universitat d’estiu Ramon Llull per debatre sobre els canvis en la relació metge-pacient i els nous desafiaments. La Jornada complia aquest any la seva tretzena edició i en ella es va debatre sobre els canvis i els nous reptes en el sistema sanitari, sobre les noves formes d’exercir i les noves practiques emergents en l’activitat professional mèdica.

La primera taula, moderada pel Dr. Jaume Sellarés, tresorer del COMB, va plantejar els nous canvis i els nous reptes del sistema sanitari. El Dr. Antonio San José, de l’Hospital Vall d’Hebron, va plantejar els nous canvis en la forma d’emmalaltir i l’envelliment que impliquen canvis en la relació metge-pacient. Va parlar sobre malalties cròniques i multimorbilitat i sobre els reptes en l’atenció a aquests pacients: mantenir l’estat de Salut d’aquests pacients amb més d’una malaltia crònica, retardar la seva incapacitat i allargar la vida.

El Dr. Marc Soler, Director de l’Àrea Professional del COMB, va exposar quina és la situació demogràfica de la nostra professió i els canvis reals que s’estan produint. Va repassar el número de metges que entren i marxen i tots els factors que influeixen en la demografia mèdica d’un país.

El tercer ponent de la taula va ser el Dr. Francesc Garcia Cuyàs, de la Fundació TIC Salut, qui va parlar sobre els canvis tecnològics, assistencials, de comunicació, de seguiment del pacient i d’un model assistencial no presencial com a model assistencial de futur que s’està desenvolupant gràcies a l’aplicació de les TIC.

Galeria de Fotografies

El Dr. Gustavo Tolchinsky, vocal de la junta del COMB, va moderar la segona taula sobre noves formes d’exercir on es van presentar diferents experiències en aquest sentit que poden oferir respostes. El Dr. Josep M. Tabernero, de l’Hospital Vall d’Hebron, va presentar un model integrat d’assistència i recerca al servei d’oncologia de l’hospital.

La Dra. Elvira Bisbe, anestesiòloga de l’Hospital del Mar i vocal de la junta del COMB, va parlar sobre la transformació en la pràctica mèdica dins d’un quiròfan. Va destacar que amb els anys hi ha hagut un major desenvolupament tecnològic però una major dificultat d’introducció, i que caldria fer una revisió crítica de les tècniques que s’introdueixen i de la seva evidència científica.

El Dr. Antoni Sisó, metge de primària de CAPSE, va parlar sobre les noves formes d’exercir del metge de capçalera i va presentar l’experiència del CAP Les Corts on es va fer un canvi en el model de gestió tradicional d’un centre de primària a un model d’autonomia de gestió, el projecte GAPI (Gestió Autònoma Professional Incentivada ). Un nou model de gestió del centre més autònom i que estimula la capacitat d’innovació i gestió dels professionals, potenciant el lideratge clínic.

Per la seva part, el Dr. Francesc Bonet, Director General del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), va parlar sobre l’evolució del SEM amb l’ús de les noves tecnologies fins arribar fins al que és el servei actualment.

El darrer ponent de la taula va ser el Dr. Enric Subirats, de l’Hospital de Puigcerdà, que va explicar el projecte de l’Hospital comú transfronterer de la Cerdanya, un hospital propietat de dos països, que ja està construït i que donarà assistència a la població de les comarques de la Cerdanya (francesa i catalana) i del Capcir (francesa). L’Hospital comptarà amb metges catalans i francesos el que suposarà un repte professional i assistencial. Després de dinar, els assistents de la jornada van poder visitar les instal·lacions del nou Hospital de la Cerdanya.

La tercera taula de la jornada es va plantejar com una tertúlia – debat i es va centrar en les noves pràctiques emergents en l’activitat professional mèdica i va ser moderada pel Dr. Ramon Pujol, vocal de la junta del COMB.

La Dra. Mireia Sans, Directora de l’equip d’atenció primària de l’Hospitalet (ICS) i presidenta de la secció de metges e-salut del COMB, va exposar quins instruments tenim els metges dins el món del 2.0 per a l’exercici clínic. Xarxes socials, webs, blocs…són eines que podem utilitzar amb la nostra relació amb el pacient i també entre professionals garantint sempre la confidencialitat de les dades clíniques i el marc ètic i legal. Les podem utilitzar a nivell informatiu per empoderar més al nostre pacient, a nivell formatiu entre professionals, però són eines facilitadores de la relació metge-pacient, mai l’han de substituir.

El Sr. Jordi Romañac, periodista, va parlar sobre els límits del món físic i el món virtual i va donar la seva visió des de la perspectiva del pacient o usuari del sistema de salut. Per a Romañac, les noves tecnologies de vegades van per davant de la pròpia societat i de professionals com els metges. Les xarxes socials ho canvien tot i canvien el paradigma de relació. El pacient ha de ser el centre del sistema però el que no pot passar és que a l’aplicar les noves tecnologies l’apartem del centre del sistema.

El Sr. Ignasi Pidevall, Director de l’Assessoria Jurídica del COMB, va plantejar quins són els reptes i quines són les amenaces d’aquestes noves pràctiques emergents. La relació metge-pacient es basa en la confiança plena en aquell professional que vetlla per la teva salut i des d’aquesta perspectiva no hi ha cap canvi de paradigma perquè aquesta relació metge-pacient ha de seguir existint. Per a Pidevall “aquestes eines la milloren però no canvien el paradigma”.

El Dr. Albert Mariné, de l’Hospital Parc Taulí, va parlar sobre l’exercici professional dins un entorn de crisi i com aquest entorn havia afectat en la relació metge-pacient. Per a Mariné, no tenim molts índexs objectius per determinar si ha afectat o no però si que ha notat un cert augment de la conflictivitat interprofessional. El Sr. Francisco Martínez, de Chiesi, va exposar per la seva part com s’enfoca des de la indústria farmacèutica la relació amb el metge del futur i quines relacions ha de tenir la indústria amb els col·legis professionals.

La cloenda de la jornada va comptar amb una conferència del periodista Antoni Bassas sobre “els mitjans de comunicació espanyols i Catalunya, una història de construcció i destrucció”. Bassas, recent tornat dels Estats Units, ha analitzat la creixent divisió entre els mitjans espanyols i catalans i ha fet un repàs dels motius pels quals la relació entre Catalunya i l’Estat ha tendit cap a un distanciament cada vegada més gran.