Fem #3rCPMC!

img_CPMC_PEQUEEl 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya (3rCPMC) arriba en un moment clau per a la professió. Les transformacions socials i demogràfiques que s’han produït en la darrera dècada plantegen nous reptes i canvis substancials en la manera d’entendre i practicar la medicina. El 3rCPMC és el marc idoni per repensar el paper del metge envers les necessitats i demandes de la societat del segle XXI.

Per aconseguir-ho, cal la participació de tota la col·legiació catalana en el debat de les ponències del Congrés. Per això, s’ha creat un espai exclusiu a la pàgina web on tothom pot expressar la seva opinió sobre els quatre grans temes que es plantegen: lideratge i participació, nou professionalisme, formació mèdica i actualització del Codi de Deontologia. El president del Col·legi de Metges de Barcelona, el Dr. Jaume Padrós, ens explica que aquest Congrés “no té precedents” perquè  “dóna cabuda a la participació de tots els col·legiats de Catalunya. Des de la Junta del Col·legi i des de la Junta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya hem dissenyat un sistema que fa possible que tots puguin participar dient la seva. Totes les aportacions seran benvingudes”.

Continua la lectura de “Fem #3rCPMC!”

El lideratge de l’humor

tonisolerQui no ha plorat de riure amb una de les paròdies del programa “Polònia”? Segur que ara mateix a tots us venen a la memòria escenes i personatges que han marcat un abans i un després tant en el panorama televisiu català com en el polític. El seu creador i director, el periodista Toni Soler, ens va explicar en el cicle de conferències que el CoMB coorganitza amb el Diari ARA, quin és el secret del seu lideratge per aconseguir que el Polònia hagi fet 10 anys en antena i que compti amb un equip cohesionat i entusiasta.

La relació de Toni Soler amb el lideratge té un “triple vessant”, tal com ell diu, que respon als diferents rols que ha anat adquirint al llarg de la seva trajectòria professional. Soler va començar dirigint un petit grup creatiu, del qual també formaven part Queco Novell i Manel Lucas. En aquesta època, practicava “un lideratge molt directe, però molt complicat, que es referia a un contingut creatiu amb una direcció molt voluble. Moltes vegades amb l’humor has de fer salts al buit i no hi ha manera de justificar les decisions”.

Continua la lectura de “El lideratge de l’humor”

Sant Cosme i Sant Damià, la festa grossa de la sanitat a Osona

La celebració dels patrons dels metges, Sant Cosme i Sant Damià és la data escollida per la Delegació d’Osona del COMB per homenatjar els professionals de la comarca. El plat fort de la festa és el lliurament dels Premis Sanitat Osona, que enguany arriben a la seva 32 edició.

XXXIIa edició Premis Sanitat Osona

L’acte va tenir lloc el passat 26 de setembre a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic, que es va omplir de gom a gom. El periodista Jordi Basté va ser l’encarregat de la conferència magistral, que va centrar en el paper dels mitjans de comunicació, i especialment la ràdio, en una època tan canviant i decisiva per Catalunya com l’actual.

A continuació, es va fer el lliurament dels Premis Sanitat Osona, així com de la Beca d’Investigació d’Osona i el Premi FORES-Beca Consultori Bayés en Ciències de la Salut. Trobareu la relació de guanyadors en aquesta presentació:

L’acte va finalitzar amb un emotiu i entranyable record als metges jubilats, als que se’ls va fer entrega d’un petit obsequi.

Acadèmia i oci a parts iguals

La festivitat de Sant Cosme i Sant Damià també dóna lloc a diverses activitats lúdiques, com ara el tradicional partit de futbol sala entre els equips de Sant Cosme i Sant Damià o el concurs de fotografia, dibuix i pintura. El president del COMB, el Dr. Jaume Padrós, i el president de la Junta Comarcal d’Osona, el Dr. Francesc Xavier Clos, van atorgar els respectius guardons en el sopar posterior al lliurament dels Premis Sanitat Osona.

La festa, que consistia en un sopar a peu dret, va comptar amb l’actuació improvisada de la Coral del COMB i de l’Hospital de Sant Pau, dirigida pel Dr. Craven-Bartle Lamote de Grignon.

En aquesta enllaç podeu veure totes les fotografies de la vetllada.

Dr. Jaume Padrós: “Oferim una formació interdisciplinària per a l’atenció dels malalts crònics”

Màster pacient crònicEl COMB presenta un nou Màster en Atenció Integral al Pacient Crònic amb l’objectiu d’oferir una visió integral a tots els professionals sanitaris de l’abordatge del malalt crònic, tant en l’àmbit assistencial com en la gestió dels recursos sanitaris.

Entrevistem al Dr. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB i un dels codirectors d’aquest màster. Per a Padrós “el creixent grup de població de malalts de llarga duració requereix una resposta transversal, eficient i eficaç, en l’abordatge de la seva situació tant des d’un punt de vista sanitari com de gestió dels recursos disponibles”. Per a Padrós “el màster preten abordar els processos de manera integral, posant èmfasi tant en el pacient com en el funcionament del sistema sanitari”.

El Màster en Atenció Integral al Pacient Crònic s’emmarca en el programa de formació del Centre d’Estudis Col·legials per a l’any acadèmic 2013-2014. Es Presenta oficialment el proper 27 de maig a les 19.00 hores a la sala d’actes del COMB.

Salut 2.0: La xarxa al servei dels professionals

Com estem treballant els professionals de la salut a través de la xarxa?

Estem preparats per aquesta nova realitat?

Quins són els aspectes ètico-legals i de confidencialitat que cal tenir en compte quan ens comuniquem i ens relacionem amb aquestes eines?

La informació que circula per la xarxa és de qualitat, com garantir-la i com generar confiança?

Aquestes van ser algunes de les qüestions tractades a la jornada “Salut 2.0: la xarxa al servei dels professionals” organitzada pel COMB el passat 29 de novembre. Durant la sessió es va posar sobre la taula com l’ús de les eines 2.0 és una realitat cada cop més present entre els professionals de la salut, i que ha canviat la manera de comunicar-se i relacionar-se amb els pacients, amb els professionals i amb la societat en general.

salut20comb1El Dr. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, va inaugurar la sessió destacant la importància que els professionals sanitaris liderin les eines 2.0 ja que poden permetre una millor comunicació amb els pacients, amb els professionals, amb els mitjans de comunicació i la societat en general. Per a Padrós, “necessitem estar presents perquè nosaltres som qui podem donar més seguretat i fiabilitat als continguts que hi circulen”.

La Dra. Mireia Sans, vocal de la junta del COMB i responsable d’aquesta iniciativa, va moderar la primera taula de debat sobre “noves formes de relació en salut”. Per a la Dra. Sans “els professionals de la salut hem de sensibilitzar-nos amb aquesta nova realitat i no podem donar-li l’esquena”. Segons l’informe red.es, el 48% dels ciutadans consulta a les xarxes per temes de salut, un 40% ho fa per temes de malalties, un 16% per hàbits saludables i un 16% per temes de medicaments. El 30% ja han mirat la xarxa abans de visitar el metge i un 58% ho mira després de la consulta. Segons Sans, “hi ha 7.000 APPS vinculades al mon de la salut, això ja no és el futur, això és el present”.

Aquesta primera taula va comptar amb la participació del Dr. Miquel Molina, metge de família de l’EAP Lluís Millet d’Esplugues de Llobregat, qui va destacar que la web 2.0 és una actitud personal, no necessàriament un conjunt d’eines informàtiques i que tenim infoxicació -sobrecàrrega informativa-, perquè no utilitzem filtres que ens permetin seleccionar aquesta informació. Tant el pacient com el professional han canviat la manera de buscar informació sobre salut i va destacar que tot i això els metges continuen sent la primera font de confiança per al pacient.

El segon ponent de la taula va ser el Sr. Jorge Juan Fernández, Director de l’Àrea Ehealth i salut 2.0 a l’Hospital Sant Joan de Déu i responsable del projecte Hospital Líquid. L’Hospital Líquid té com a objectiu transformar la prestació assistencial a través de les tecnologies, un hospital on la informació flueix gràcies a tecnologies com les xarxes socials, els portals temàtics i els espais virtuals per a pacients, professionals i societat en general.

La taula va comptar també amb la participació de la Sra. Rosa Pérez, infermera de professió i bloguera. El seu blog sobre consells per a la salut i autocures és un exemple de bona informació audiovisual. Ha apostat pel vídeo com a eina de comunicació. Per concloure la primera taula, la Sra. Teresa López Fando, psicooncòloga i representant de la Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), va a donar a conèixer com l’associació ha adaptat la seva estructura a les noves tecnologies i com la creació d’un web 2.0 els ha fet augmentar en un 33% les seves visites.

salut20comb2  salut20comb3

La segona taula “generant confiança a la xarxa” va ser moderada per la Sra. Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica, i es van tractar temes com la qualitat de la informació de salut que trobem a la xarxa, la seva fiabilitat, la seguretat, la ètica i la confidencialitat.

El primer ponent va ser Dr. Miquel Àngel Mayer, Director de Web Mèdica Acreditada, programa de certificació i qualitat de pàgines web de salut del COMB. En la seva ponència va donar pautes sobre com manejar la informació que es troba a la xarxa i com identificar que aquesta és de qualitat. WMA ha elaborat un Decàleg per a l’ús de webs de salut, unes recomanacions sobre l’ús de les xarxes socials i estan analitzant el tema de les APPS de salut per tal de donar pautes per al seu ús. Per a Mayer, “el metge i el professional sanitari han de ser experts en xarxa. La professionalitat ha de ser la mateixa en les realitats virtual i física. El que fem ha de regir-se pels mateixos condicionants professionals d’ètica i de rigor científic”.

El Dr. Miquel Reguant, metge de família de l’EAP Goretti Badia de Súria, va posar sobre la taula el tema de la intimitat a la xarxa. Per a Reguant, “tot el que fem a la xarxa ho hem de fer defensant la confidencialitat. “La xarxa i la intimitat han de ser compatibles però sempre amb el consentiment del pacient perquè és ell qui decideix sobre la seva intimitat”, va afegir.

El Sr. Bernat Goula, advocat de l’Assessoria Jurídica del COMB, va parlar de confiança i de seguretat. Per a Goula, els instruments per generar confiança a la xarxa han de ser: tenir informació absoluta d’aquella persona a la que estem tractant, identificació i/o autentificació amb el grau que creiem adequat en funció de la informació o rellevància de la informació que estem transmetent, seguiment d’estàndards en matèria de protecció de dades i distintius o segells de confiança per als continguts.

El Dr. Jordi Graells va concloure la taula parlant d’Egovernment i de les accions que ha dut a terme l’administració a les xarxes per tal de facilitar als ciutadans l’accés a les dades i a la informació, fomentant la participació i la col·laboració i sent transparents. La generalitat de Catalunya té 300 perfils a les xarxes socials.

En la tercera taula, moderada per la Dra. Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, es van presentar 11 iniciatives de salut 2.0 endegades per metges i que van ser escollides prèviament per un comitè científic d’un total de 29 presentades.

Aquesta jornada és una aposta del COMB per les iniciatives 2.0 en el camp de la salut i vol tenir continuïtat en un futur per tal d’anar coneixent com estan treballant els metges i la resta de professionals sanitaris a la xarxa.

La jornada que va comptar amb 200 participants presencials, més de 850 tweets i va ser retransmesa via streaming amb a 800 persones d’arreu connectades. En breu disposareu del vídeo de la jornada per poder seguir-la.

Més informació:

Lideratge clínic i treball multidisciplinar al territori

Fòrum de la Professió Mèdica al Bages – 18 de maig de 2012

En el marc del Fòrum de la Professió Mèdica, 150 metges de les comarques del Bages i del Berguedà van debatre a Manresa sobre el futur de la professió i sobre les accions que cal posar en marxa des del territori per preservar l’excel·lència, l’equitat i l’eficàcia del sistema sanitari. El President de la Junta Comarcal del Bages, Dr. Pere Bonet, va presidir la jornada destacant que es tracta “d’un espai per fer sentir la nostra veu i per fer anàlisis crític per assumir el lideratge clínic necessari al territori”. Per a Bonet, tenim “un escenari nou que hem de construir entre tots junts per la salut dels nostres ciutadans”.

La jornada va començar amb les reflexions del president del COMB, Dr. Miquel Vilardell, sobre el lideratge clínic al territori. Per al president, “tenir líders clínics és cabdal, líders amb prestigi i habilitats però també amb capacitat de gestió i planificació”. Segons Vilardell “el futur al territori és treballar amb equips multidisciplinars liderats per metges, ja que això permetrà la resolució de problemes amb consens clínic i eficàcia”.

  

Els assistents a la jornada es van organitzar en grups de treballs per debatre sobre els problemes amb què es troben en la seva pràctica assistencial i aportar-hi solucions aplicables a cada àmbit. Les 5 temàtiques de treball van ser:

  • L’atenció urgent al territori
  • La promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’educació sanitària
  • L’atenció integral al malalt crònic complex des del punt de vista de la integració de xarxes, recursos i entitats.
  • L’atenció integral al malalt crònic complex des del punt de vista de la relació entre nivells assistencials i l’atenció integral.
  • La pràctica lliure de la medicina i les relacions amb la xarxa pública

Algunes de les conclusions consensuades pels grups van ser: la creació de grups de treball multidisciplinars, de diferents nivells i diferents comarques; la gestió dels recursos des del propi territori; la millora de l’educació sanitària dels pacients; la unificació de les guies de pràctica clínica per processos i entre els professionals del territori per millorar sobretot l’atenció al malalt crònic complex; i la necessitat de potenciar la història clínica compartida aprofitant les TIC, entre d’altres.

La jornada va comptar també amb una taula rodona on van ser presents els responsables dels diferents proveïdors sanitaris de la comarca. Tots van coincidir a destacar que l’objectiu final és compartir, i tenir una visió i abordatge global del territori. La cloenda del fòrum de la professió va ser a càrrec del Vicepresident del COMB, Dr. Jaume Padrós i del Gerent del Departament de Salut a la Catalunya Central, Dr. Oriol Morera.

Dr. Padrós: “El compromís del COMB és continuar desenvolupant de manera prioritària accions d’atenció al col·lectiu més necessitat”

El vicepresident del COMB, Dr. Jaume Padrós, fa balanç en aquest vídeo dels 5 anys de vida del Programa de Protecció Social (PPS), un programa que atén una mitjana de 1.400 persones l’any, col·legiats o familiars, amb necessitats específiques d’atenció social, conciliació i dependència.

Durant l’any 2011 s’han dedicat més de 2 milions d’euros del pressupost a finançar el programa, que es nodreix amb un terç de la quota col·legial de cada metge. La comissió delegada de la junta de govern del COMB ha aprovat fa unes setmanes les noves prestacions del programa per al 2012 i ha fet una reserva del pressupost per poder donar resposta a totes aquelles situacions de risc o de necessitat que se’n puguin derivar de la crisi econòmica.

El Col·legi debat sobre les contencions a les residències geriàtriques


El Col·legi de Metges estudiarà fer un document de posició i/o un quadern de bona praxi sobre l’ús de contencions en residències geriàtriques. És a dir, de les intervencions terapèutiques que consisteixen en la utilització d’un dispositiu físic, mecànic o farmacològic per restringir moviment a fi de prevenir una situació de risc a una persona malalta o d’altres persones del seu entorn.

Professionals de l’àmbit mèdic es van reunir al Col·legi el 20 d’octubre en la jornada “Aspectes ètics i medicolegals de les Contencions a les Residències Geriàtriques”, que s’ha organitzat a partir de la preocupació manifestada per molts professional per una iniciativa dela Fiscalia Provincial de Barcelona sobre “com s’havia de procedir en situacions en que podria estar indicada o amb quines garanties s’havia de procedir” segons el Vicepresident 1er del COMB, Dr. Jaume Padrós.

El 2010 la Fiscaliava enviar una directiva a sobre l’ús de contencions que insta a “comunicar les immobilitzacions o restriccions de la capacitat física o intel·lectual per mitjans mecànics  o farmacològics que s’imposin a les persones ingressades” i el seu manteniment cada sis mesos fins que “desaparegui el motiu que va dur a adoptar-la o sigui substituïda per una altra”.

La jornada va tractar el tema des de quatre vessants diferents, etico-deontològica, medicolegal, visió mèdica i de gestió, i des de el punt de vista d’altres professionals sanitaris. Tots van coincidir en la necessitat de veure les contencions com una pràctica mèdica que ha de ser prescrita per un professional i documentada en la història clínica del pacient. Es va debatre sobre el seu ús i conseqüències. També es va manifestar la preocupació dels metges i altres professionals per ser aquest un tema tabú a la societat i pel mal ús que de vegades es fa del llenguatge, que pot comportar a equívocs. D’altra banda, es va posar sobre la taula necessitat personal especialitzat i de protocols consensuats.
____________________________________________________________________________________________

El Director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, Dr. Josep Arimany va extraure 10 conclusions de la jornada que us exposem: 

  1. La contenció o restricció física o farmacològica és un acte mèdic, per tant és una prescripció facultativa i està indicada pel metge. De forma excepcional es pot utilitzar sense prescripció, en cas que hi hagi un risc greu per al pacient. En aquests casos, segons la Llei12/2007, s’haurà de comunicar directament a la Fiscalia.
  2. Hi ha una legislació específica al nostre país: Llei d’enjudiciament civil en el seu article 763, Llei d’autonomia del pacient 1/2002 que parla totalment de la informació i del consentiment. A Catalunya la llei 12/2007 de Serveis Socials, sobretot l’article 12.
  3. La documentació clínica i el seu registre a la història clínica és clau. Complim així amb els criteris de normopraxis assistencial. És una mesura de seguretat clínica.
  4. La legislació que hi ha al nostre país és, a vegades, inespecífica i confosa. Hem de tenir en compte, amb el tema de les restriccions i contencions, els principis d’ètica mèdica.
  5. La indicació de contenció ha de ser clara, específica i individual. S’ha d’argumentar a la documentació clínica. Per tant no s’ha de fer de forma rutinària.
  6. Hem de considerar la indicació de contenció farmacològica. Evitem la sobremedicació.
  7. La informació. S’ha de plantejar el tema del consentiment informat per representació. És molt important l’explicació a la família.
  8. Utilitzar sempre el sistema menys restrictiu possible i revisar periòdicament la contenció.
  9. És molt important la bona col·laboració amb els altres professionals sanitaris. L’equip multidisciplinar és clau.
  10. Procurar una formació continuada del personal sanitari.
Actualització: 28/10/2011

Informació relacionada:

Quarden de Bona Praxi 15:  Com prestar una assistència de qualitat a persones que estan en residències geriàtriques

Prop de 300 metges participen en el Fòrum de la Professió del COMB per trobar solucions d’estalvi per al sistema sanitari

El COMB ha organitzat un Fòrum de la Professió amb la participació directa dels metges amb l’objectiu de trobar mesures d’estalvi per a la sostenibilitat del sistema sanitari públic i garantir així la seva excel·lència. Amb aquesta iniciativa, el COMB vol donar veu als professionals i reivindicar el seu paper de lideratge en la presa de decisions sobre l’organització i la qualitat assistencial.

Aquest fòrum és un espai de debat obert i està estructurat en 4 àmbits: Primària, Hospitals, Sociosanitari i Salut Mental. Cada àmbit consta de diferents grups de treball en funció de la temàtica a tractar, composats per gairebé 300 metges que treballaran per internet i presencialment fins l’octubre per aportar idees i mesures que puguin ajudar a millorar la situació actual del sistema.

Les conclusions d’aquests grups, es posaran en comú i es consensuaran abans d’acabar l’any en un acte institucional al COMB. Es faran arribar als responsables polítics, a les direccions dels centres sanitaris i a tota la professió.

Hem parlat amb el Vicepresident del COMB i coordinador del Fòrum, Dr. Jaume Padrós, sobre com es va forjar aquesta iniciativa. Per a Padrós “només a partir del lideratge de la professió serà possible que no resulti malparada la qualitat i l’excel·lència del nostre sistema sanitari”.

Els coordinadors dels 4 àmbits de debat ens expliquen en aquest vídeo quins temes es treballaran des dels grups.

Per participar en el Fòrum de la Professió pots fer-ho enviant un correu electrònic a forumprofessio[arroba]comb.cat

La Vanguardia en català es presenta davant la comunitat mèdica i científica de Barcelona

El Col·legi de Metges de Barcelona va ser l’escenari escollit pel diari La Vanguardia per presentar per primera vegada a Barcelona i davant el sector mèdic i sanitari de la ciutat la seva edició en català. El COMB i el sector mèdic van avalar un projecte que s’endega amb molta il·lusió i que coincideix amb els 130 anys d’història del rotatiu.

L’acte es va celebrar el passat 28 d’abril i va ser organitzat conjuntament pel COMB i La Vanguardia. Hi van participar el Dr. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, la Dra. AnnaVeiga, biòloga de l’Institut Dexeus i del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, el Sr. Jordi Barbeta, redactor en cap de Política, el Sr. Josep Corbella, periodista de medicina i salut, i l’escriptor Sergi Pàmies, articulista del diari. El Dr. Miquel Vilardell, president del COMB, i el Sr. Josep Antich, Director de La Vanguardia, van concloure l’acte.

El Dr. Jaume Padrós va definir La Vanguardia com “la capçalera de referència dels metges per la seva credibilitat i perquè se senten identificats amb els continguts i el seu tractament”. Segons Padrós “la sortida de l’edició en català és un pas extraordinari en la consolidació de la identitat nacional del nostre país”.

La Biòloga Anna Veiga va parlar en representació de la comunitat mèdica i científica  destacant que “diaris com La Vanguardia han fet una tasca de divulgació molt important ja que han permès acostar vessants de la medicina i de la ciència a la societat”.

El redactor en cap de Política, Jordi Barbeta, va remarcar que “la sortida de La Vanguardia en català té una transcendència política innegable” i aquest fet “no es pot descontextualitzar de l’actual  situació política”. Barbeta va explicar que no es farà un diari traduït sinó una doble versió, i va concloure que “el mèrit de La Vanguardia no és la llengua en què es fa, és el periodisme”.

Per la seva part, el periodista Josep Corbella va fer un repàs de la informació sobre medicina, salut i sanitat del diari en aquests anys i que l’han convertit en una  referència en aquest camp. Per a l’escriptor Sergi Pàmies, “el que fa La Vanguardia amb aquesta edició és tancar aquest procés de normalització de la llengua catalana”.

El Dr. Miquel Vilardell va concloure l’acte definint La Vanguardia com “l’arxiu més important que hi ha de la història recent del nostre país”. Per a Vilardell “La Vanguardia és més que un diari, és el diari de la família”.

L’edició catalana de La Vanguardia va arribar als lectors el passat 3 de maig.

Pots veure algunes fotografies de l’acte a Flickr