Gustavo Tolchinsky, metge internista i secretari del CoMB: “El respecte al pacient també passa per establir una normalitat en el respecte a la seva llengua pròpia”

“El professional té el deure de ser sensible amb la llengua i ha d’intentar permetre que el pacient s’expressi en el seu idioma”

“Quan una persona està patint, necessita la llibertat d’expressar-ho de la manera que millor ho pot fer”

“La literatura científica apunta cap al fet que és molt millor i més segur per al pacient quan es pot expressar i pot ser tractat en el seu idioma”

Gustavo Tolchinsky Wiesen (Buenos Aires, 1976) és cap del servei de Medicina Interna a l’Hospital de Badalona i secretari de la Junta de Govern del CoMB. Parlem amb el doctor Tolchinsky, arran d’un article publicat recentment a Medicina Clínica que ell ha escrit conjuntament amb la psiquiatra i també membre de la Junta del CoMB Rosa Calvo i amb el geriatre i president de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, Marco Inzitari, sobre la comunicació metge-pacient. I, concretament, sobre la importància de què, en societats com la nostra, on conviuen dues llengües d’ús habitual, els pacients en puguin fer servir la pròpia i que els professionals els entenguin.

Continua la lectura de “Gustavo Tolchinsky, metge internista i secretari del CoMB: “El respecte al pacient també passa per establir una normalitat en el respecte a la seva llengua pròpia””

Sergi Pascual, pneumòleg i mag: “El secret per ser un bon mag és no tenir por i connectar amb la gent”

“La màgia m’ha ajudat molt a l’hora de parlar amb els pacients: sovint trenco l’esquema de la típica visita”

“Es poden fer moltes coses en màgia sense una gran tècnica de mans, però cal conèixer molt bé la psicologia de les persones”

Sergi Pascual Guardia (Sallent, Bages, 1979) treballa com a adjunt al servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar, on s’ha especialitzat en EPOC. Però, des que era ben petit, exerceix i exercita també una disciplina ben diferent: la màgia. Parlem amb ell sobre com va començar aquesta afició i com ha anat aprenent trucs nous.

Continua la lectura de Sergi Pascual, pneumòleg i mag: “El secret per ser un bon mag és no tenir por i connectar amb la gent”

Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”

“Quan va arribar la pandèmia, vaig pensar: “ara sí que parlarem de la mort i de com volem morir”. Però tinc la sensació que tot ha quedat en una estadística”

“Els professionals de les cures pal·liatives fan una feina fantàstica, però plantegen un risc: com que hi ha especialistes de la mort, la resta podem pensar que això ja no ens toca a nosaltres”

Parlar de la mort no és fàcil. Plantejar el nostre adéu o el de les persones que estimem és dolorós i sovint evitem enraonar-hi. Però és una realitat de la qual no podem defugir i, precisament, posant-li paraules fem que sigui menys difícil. Aquesta és la idea de la pediatra i experta en bioètica, Montse Esquerda, qui té present la mort en el seu dia a dia acompanyant nens, adolescents i pares que han patit una pèrdua a través de la Unitat de Dol a Sant Joan de Déu Terres de Lleida. Esquerda ha publicat Hablar de la muerte para vivir y morir mejor (Alienta Editorial, 2022), un llibre imprescindible on analitza com ens afecta el tabú que socialment hem construït al voltant de la mort (també amb els nens) justament quan la cronicitat i la fragilitat són etapes cada cop més llargues i ens demanen prendre decisions: com volem morir, on volem fer-ho, fins on arribar en un tractament i quan és millor parar. Esquerda posa el focus, sobretot, en el rol dels metges i les metgesses i els emplaça, com a professionals, a ser els primers a perdre la por i a parlar sobre la mort amb els seus pacients i a garantir una bona atenció en aquest aspecte. La pediatra també és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), professora de la Universitat Ramon Llull (URL) i directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL.

Continua la lectura de Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”

Ramon Novell, psiquiatre especialitzat en atenció a pacients amb discapacitat intel·lectual: “Als metges ens manquen habilitats per comunicar-nos amb persones que tenen dificultats per entendre’ns”

El psiquiatre Ramon Novell és el cap del Servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a Girona. Una de les seves principals preocupacions és la racionalització de la prescripció de psicofàrmacs en persones amb discapacitat intel·lectual i/o cognitiva. I una de les seves estratègies és la millora de la comunicació amb aquests pacients i amb els seus cuidadors. Perquè sigui efectiva, totes les persones involucrades en el procés assistencial han de ser capaces d’adaptar-s’hi, i no sempre és fàcil, reconeix Novell. Falten mecanismes i la pandèmia ho ha complicat encara més. Per exemple, darrere d’alguns problemes de conducta, sovint hi ha l’efecte secundari d’un medicament i cal que el mateix pacient i qui el cuida en siguin conscients. Ja fa anys que s’hi dedica i ara, des de fa uns mesos, amb la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat) té dos projectes en marxa: els prospectes de medicaments adaptats i de lectura fàcil (ja en porten una vintena, amb la col·laboració del Col·legi de Metges de Barcelona i del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona) i un Passaport per anar al metge que conté tot allò que cal saber del pacient a l’hora d’adreçar-s’hi. Totes aquestes eines estan disponibles amb la intenció de ser útils per als professionals, per als pacients i per als seus cuidadors.

Continua la lectura de “Ramon Novell, psiquiatre especialitzat en atenció a pacients amb discapacitat intel·lectual: “Als metges ens manquen habilitats per comunicar-nos amb persones que tenen dificultats per entendre’ns””

#Iatrogènia (II): La comunicació com a eina de prevenció

La medicina no és una ciència exacta i en la seva pràctica el factor humà té una gran importància. Malauradament, no podem evitar al 100% la possibilitat de cometre un error o de causar un efecte advers a un pacient. Sí que podem, però, fer tot allò que està a les nostres mans per minimitzar al màxim els riscos. Per exemple, crear entorns comunicatius de qualitat entre els companys i amb els pacients. Continua la lectura de “#Iatrogènia (II): La comunicació com a eina de prevenció”

‘Infoxicació’ a internet: professionals sanitaris, pacients i periodistes donen l’alerta

Representants dels tres sectors demanen més rigor i independència en la informació sanitària a la xarxa a l’informe eHealth Focus On (EHON SALUD DIGITAL)

‘Infoxicació’ a internet: professionals sanitaris, pacients i periodistes donen l’alertaLa informació sobre salut a la xarxa és extensa. N’hi ha de molt bona, però no sempre és fàcil destriar-la d’aquella poc rigorosa, incompleta o, directament, falsa.

Pacients i familiars acudeixen a internet per cercar informació sobre patologies i tractaments, tant abans d’acudir a la consulta com després, per resoldre dubtes posteriors. Aquesta pràctica, cada cop més habitual, genera preocupació entre els professionals sanitaris, les associacions de pacients i també entre els periodistes especialitzats en informació de salut. Continua la lectura de “‘Infoxicació’ a internet: professionals sanitaris, pacients i periodistes donen l’alerta”

Dr. Collazos: “Coopero perquè crec de debò que un dels valors de la Medicina ha de ser la justícia i de la mà de la justícia, la solidaritat”

Dr. CollazosEl Dr. Francisco Collazos és un dels 14 metges que ha aconseguit una Beca “Dr. José Luis Bada” en cooperació internacional. Gràcies a aquest ajut farà una estada formativa a l’Hospital Nossa Senhora de Paz a Cubal (Angola), on tant ell com els seus residents de psiquiatria podran conèixer la realitat sanitària de Cubal i formaran els metges angolesos en aquesta especialitat.

Aquesta, però, no serà la primera experiència pel Dr. Collazos, que ja ha treballat com a metge cooperador a Guatemala, Sri Lanka i Moçambic. Alguna d’aquestes oportunitats li ha arribat a través del Programa de Psiquiatria Transcultural, que coordina des de 2001 a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Diu que mentre pugui continuarà fent cooperació perquè és la millor manera per aprendre a treballar “amb altres coordenades culturals”.

Quin tipus de projecte desenvoluparàs a l’Hospital Nossa Senhora da Paz a Cubal (Angola)?

Continua la lectura de “Dr. Collazos: “Coopero perquè crec de debò que un dels valors de la Medicina ha de ser la justícia i de la mà de la justícia, la solidaritat””

Comença el blog del president

El COMB endega un nou canal de comunicació. El president de la corporació, Dr. Jaume Padrós, inaugura un blog personal per traslladar als col·legiats i a la ciutadania la tasca de la Junta de Govern i les seves preocupacions.

Reproduïm el seu post de presentació:

Blog del president

 

Companys i Companyes,

És per a mi un plaer endegar aquesta nova eina de comunicació amb tots vosaltres amb l’objectiu de traslladar-vos de manera periòdica aquells temes en què la Junta de COMB està treballant. La força de la nostra institució recau en la continuïtat de la feina ben feta, en la renovació i en la innovació. És per això que hem de treballar per continuar sent un col·legi independent, amb solidesa i eficiència d’estructura i gestió, que ofereixi serveis de qualitat i que sigui més proper als metges i metgesses per donar resposta a les vostres necessitats.

Sóc conscient que hi ha un sector de la professió que necessita creure que el col·legi pot fer més per ell i vull traslladar-vos que vull ser president de tots els col·legiats i que, per tant, escoltaré. I ara que el temps són difícils, la meva junta escoltarà, més que mai.

La nostra prioritat d’acció se situa ara mateix en aquells sectors de la professió més vulnerables o en situació de precarietat i, alhora, en potenciar el lideratge dels professionals sanitaris. Defensarem la cohesió del nostre col·lectiu i el professionalisme com  a síntesi dels valors de la professió.

Espero el vostre suport i la vostra participació activa.

Dr. Jaume Padrós