Col·legi Oficial de Metges de Barcelona – Pàgina 4 – El blog del teu col·legi professional

Celebrem la V Jornada Cultural a Tarragona

27/05/2015Deixa un comentari

La ciutat de Tarragona va ser l’escenari de la V Jornada Cultural del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Una representació dels quatre col·legis de metges catalans van gaudir d’un dia amb altres companys de professió alhora que van conèixer de més a prop el llegat històric de l’antiga Tarraco.

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), l’amfitrió de la jornada cultural, va organitzar diferents excursions als llocs més emblemàtics, com la catedral, l’amfiteatre i el circ romà. A més, es va aprofitar l’esdeveniment per fer entrega dels premis dels Concursos Artístics per a Metges 2015, que es divideixen en cinc categories. Aquests són els guardonats d’aquesta quinzena edició dels concursos:

Continua la lectura de “Celebrem la V Jornada Cultural a Tarragona” →

Benvinguts MIR: Heu d’anar a la lluna!

19/05/201519/05/2015Deixa un comentari

Estem molt contents de donar-vos la benvinguda, nous col·legiats i col·legiades del COMB! Aquesta setmana comenceu la vostra residència a un dels hospitals de Barcelona i província. Ho hem celebrat amb la festa Benvinguda MIR, organitzada per la Secció de Metges MIR i Metges Joves del COMB, on han participat la seva presidenta, la Dra. Anna Boada i el president del COMB, el Dr. Jaume Padrós.

El mestre de cerimònies ha estat el Dr. Antoni Trilla, cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic, membre de la Junta de Govern del COMB i professor de medicina de molts de vosaltres. El discurs del Dr. Trilla s’ha basat en una idea clau: ser doctors perquè ara, després d’anys de preparació, s’obre una nova porta per vosaltres, la de ser metges i metgesses.

Heu de començar aquesta etapa sense por i amb l’objectiu “d’anar a la lluna”, com deia el president John F. Kennedy i com recorda el Dr. Trilla: “Heu d’anar a la lluna, podeu fer-ho. Heu de fer-ho perquè és l’única manera de provar-vos”.

Continua la lectura de “Benvinguts MIR: Heu d’anar a la lluna!” →

He acabat la residència: I si marxo a l’estranger? (II)

14/05/201524/08/20155 comentaris

Com puc buscar feina a Europa?

Si el teu objectiu és començar a exercir com a metge o metgessa en un hospital o centre sanitari europeu, has de començar per crear un bon Curriculum Vitae i donar-li visibilitat. La millor manera és utilitzar les plataformes online, com ara Europass. Aquesta eina t’ajudarà a presentar les teves capacitats i qualificacions de manera senzilla i comprensible en tota Europa. Només has d’omplir les plantilles que s’adjunten i el programa construirà el teu CV en l’idioma que necessitis.

Una vegada tinguis això, pots donar-te d’alta en la pàgina web d’EURES, el portal de feina creat per la Comissió Europea. Aquí pots consultar les ofertes de feina que sorgeixen en tots els països de la Unió Europea i aplicar per aquella que t’interessi. A banda, no deixis de consultar les revistes mèdiques i els webs dels col·legis de metges de cada país. També pots acudir a les consultories de selecció o presentar la teva candidatura espontània allà on vulguis treballar. Recorda que els contactes personals i professionals també et poden ajudar molt.

Continua la lectura de “He acabat la residència: I si marxo a l’estranger? (II)” →

He acabat la residència: I si marxo a l’estranger? (I)

13/05/201524/08/20155 comentaris

Fellowship, una oportunitat per seguir especialitzant-te

Si el que busques és completar la teva formació i adquirir coneixements i habilitats professionals més avançades, la millor opció és fer un fellowship. Aquests programes consisteixen en una estada temporal (generalment un any) participant en les activitats d’una unitat especialitzada d’un centre de prestigi internacional.

Tens l’opció de fer dos tipus de fellowship: el de recerca o el clínic. En el primer cas, dedicaràs tot el temps de l’estada a fer investigació amb el grup de recerca on t’integris. En el segon, combinaràs la recerca amb la tasca assistencial. En qualsevol cas, estaràs supervisat per un tutor que t’acompanyarà al llarg de la teva formació.

Pots anar a qualsevol país d’Europa, Estats Units, Austràlia o Canadà a fer el fellowship. En cada país la burocràcia és diferent, has de tenir ben en compte els seus requeriments i especificitats. Per exemple, si vols demanar l’estada als Estats Units, abans hauràs d’aprovar l’United States Medical Licensing Examination, un examen que els propis americans han de fer per aconseguir la certificació acadèmica que els permet exercir la medicina.

Continua la lectura de “He acabat la residència: I si marxo a l’estranger? (I)” →

Si véns a fer el MIR a Barcelona, el PPS et dóna un cop de mà

08/05/201520/04/2016Deixa un comentari

Sou molts els que veniu a la província de Barcelona a fer la vostra residència. Comenceu una nova etapa professional i vital en una nova ciutat i això comporta una sèrie de despeses importants: lloguer de pis, transport, alimentació, etc. El Programa de Protecció Social (PPS) del COMB us ofereix un ajut puntual per assumir les primeres despeses.

Podeu demanar-lo tots aquells que veniu de fóra de la província de Barcelona abans d’aquest mes de setembre. Heu de portar el formulari de sol·licitud complimentat i signat, acompanyat dels següents documents:

Continua la lectura de “Si véns a fer el MIR a Barcelona, el PPS et dóna un cop de mà” →

Identitat digital i smartphones: sinergies que funcionen

05/05/201506/05/20151 comentari

Avui en dia és fa difícil pensar en una activitat en la que no fem servir el nostre smartphone. Els telèfons intel·ligents ens acompanyen, pràcticament, les 24 hores del dia: per què no treure el màxim profit d’aquesta eina? Per què no utilitzar-la per portar la nostra identitat digital? Sens dubte és una nova oportunitat tant pel ciutadà, que podrà fer qualsevol gestió que requereixi identificació personal o signatura electrònica; com per les empreses, que poden oferir als clientes serveis i productes amb un gran valor afegit.

En el 12è Networking Breakfast, organitzat per Sarrià-Sant Gervasi Districte de Coneixement i el COMB, experts en la matèria van reflexionar al voltant de les noves finestres que s’obren amb la identitat digital mòbil. El fundador de l’empresa Biid, Jordi Masias, va ser l’encarregat de repassar l’evolució de les tecnologies fins arribar al smartphone, així com d’explicar els avantatges que ofereixen els telèfons intel·ligents i les Apps als usuaris: el caràcter user friendly de la tecnologia fa que qualsevol persona pugui utilitzar-la sense cap tipus de dificultat.

Continua la lectura de “Identitat digital i smartphones: sinergies que funcionen” →

He acabat la residència: I ara, què faig?

30/04/201524/08/20155 comentaris

Ja has acabat la residència o estàs a punt d’acabar-la? Tens clar cap a on vols dirigir el teu camí professional? El món de possibilitats que s’obren davant teu a l’acabar el MIR és molt ampli, per això volem donar-te un cop de mà i ajudar-te a trobar el teu lloc, si a l’acabar el MIR no tens feina.

Per on començo?

Una de les millors maneres per començar a cercar feina és inscriure’s a una borsa de treball. El Servei d’Ocupació del COMB t’ofereix aquest servei de forma gratuïta, si estàs col·legiat amb nosaltres. Només has de demanar cita prèvia i venir a fer l’entrevista per definir quin és el teu perfil i què és el que busques. A partir d’aquí, els tècnics del COMB t’enviaran aquelles ofertes que creguin que s’ajusten al que busques i que reuneixen unes bones condicions i garanties. L’àmbit de les ofertes és autonòmic, nacional i internacional.

L’Institut Català de la Salut (ICS) també té una borsa de treball a la que et pots inscriure de forma telemàtica. L’àmbit territorial al que pots accedir mitjançant aquesta borsa inclou les 470 unitats d’atenció primària i 8 hospitals que gestiona l’ICS a tota Catalunya. De la mateixa manera, pots recórrer als centres que integren la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), que és de caràcter concertat. Això vol dir que els centres són de titularitat privada, però el CatSalut contracta la prestació de serveis. En aquest cas, pots trobar les ofertes de treball en les pàgines web pròpies de cada centre.

Continua la lectura de “He acabat la residència: I ara, què faig?” →

Secret professional vs. Seguretat ciutadana: fins on arriba la responsabilitat del metge en un cas com el de Germanwings?

29/04/20152 comentaris

S’hauria evitat la tragèdia aèria de Germanwings si el psiquiatra del copilot Andreas Lubitz hagués informat a la companyia de la seva malaltia? Aquesta és una de les grans preguntes que s’ha generat al voltant de l’accident del passat 24 de març als Alps francesos. De la mateixa manera, s’ha estès entre l’opinió pública la preocupació sobre el paper que juguen els metges en aquestes situacions, on es debaten entre mantenir la confidencialitat dels seus pacients o informar a les autoritats pertinents en casos on la seguretat de terceres persones està en joc.

El COMB va organitzar en col·laboració amb el diari ARA el debat “El secret professional i la protecció a tercers”, on es va reflexionar sobre la relació de confidencialitat metge-pacient i el difícil paper del professional sanitari a l’hora de decidir si ha de sobrepassar-la o no.

El periodista i cap audiovisual de l’ARA, Antoni Bassas, va presentar i moderar el debat, prenent com a punt de partida el cas d’Andreas Lubitz. Hi van participar el Dr. Jordi Blanch, president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental; el Dr. Francesc Borrell, metge de família; el Dr. Josep Terès, president de la Comissió de Deontologia del COMB; i el Sr. Javier Hernández, magistrat i president de l’Audiència Provincial de Tarragona.

Els ponents van destacar, entre d’altres coses, la necessitat d’instaurar en les empreses o institucions amb impacte a tercers iniciatives com el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), pioner a Catalunya i Espanya. El PAIMM vetlla per garantir una praxi de qualitat, per això posa a disposició dels professionals sanitaris totes les eines necessàries per ajudar-lo a superar una malaltia i rehabilitar-se, així com promoure la salut i el benestar.

En el següent vídeo podreu sentir les opinions dels experts convidats al debat.

Un Sant Jordi ple de metges

23/04/20151 comentari

Per celebrar Sant Jordi us proposem una llista de clàssics de la literatura on els protagonistes sou vosaltres, els metges. Escriptors de totes les èpoques s’han inspirat en la medicina i en els professionals que la practiqueu per crear històries d’amor, intriga o aventures. Si encara no teniu llibre, aprofiteu i regaleu-vos un o regaleu-ne un perquè com va dir Mario Vargas Llosa, llegir ens fa lliures!

Clàssics d’entre els clàssics

Un personatge metge clau en la història de la literatura del segle XX és sens dubte Yuri Zhivago, protagonista de la novel·la de Boris Pasternak Doctor Zhivago. Al llarg de les més de 700 pàgines que té el llibre, Pasternak ens desgrana la vida de Yuri, marcada per les turbulències socials i polítiques derivades de les revolucions russes de principis del segle XX. Precisament, la I Guerra Mundial és l’escenari on neix la història d’amor entre Zhivago i Lara.

I de Rússia, marxem cap a l’antic Egipte, on Mika Waltari va situar el seu èxit Sinuhé, l’egipci. Amb absolut rigor històric, Waltari narra l’exili de Sinuhé, metge reial d’Akenatón, que va haver de viatjar errant arreu de Mesopotàmia després de la mort del faraó.

Èxits de vendes

El nordamericà Noah Gordon és l’autor d’una de les novel·les històriques més ressenyades i més venudes dels últims temps: El metge. Publicada a finals dels anys 80, Gordon relata la captiva història de Rob J. Cole, un jove metge jueu que posseeix el do de la sanació i que decideix viatjar de Londres a Persia per aprendre del savi Avicena. El médico és el primer volum de la trilogia, que es complementa amb Xamà i La Doctora Cole.

John Irving també va donar vida a un metge molt especial a Prínceps de Maine, Reis de Nova Anglaterra: el dr. Wilbur Larch. Director i ginecòleg de l’hospital St. Cloud’s, el dr. Larch és famós a la zona per practicar avortaments i intenta que el seu pupil Homer Wells sigui el seu relleu a l’hospital quan ell hi falti.

En una línia molt diferent a les dues anteriors trobem L’illa del Doctor Moreau. Aquesta és una de les novel·les més inquietants i sinistres de l’escriptor H. G. Wells. Els successos que tenen lloc a l’illa són una metàfora sobre la part obscura de la ciència, al mateix temps que fa una interpretació molt personal dels límits de la natura humana.

Metges de Nobel

Dos premis nobels de literatura com Gabriel Garcia Márquez i Albert Camus també van utilitzar la figura del metge per convertir-la en part central de les seves històries. En el cas de Garcia Márquez amb L’amor en temps del còlera, una novel·la sobre l’amor i el pas del temps a través de la Fermina, el Florentino i el dr. Urbino; i de Camus, amb La pesta, un dels referents de l’existencialisme literari del segle XX.

I catalans també!

A casa nostra també trobem exemples: El doctor RIP de Salvador Espriu i La Glòria del doctor Larén de Pere Calders. L’obra d’Espriu és el monòleg d’un metge de 50 anys moribund que explica com el dolor el persegueix i li ha destruït la vida i les esperances.

Pel que fa a La Glòria del doctor Larén, és una fàbula sobre el bé i el mal articulada a través de la veu del dr. Larén, la seva dona Glòria i un tercer personatge. Entre tots arriben a la conclusió que el bé i el mal depenen en gran mesura de qui s’ho mira i des de quin punt de vista ho fa.

Dr. Florian Castet: “Vaig escollir Medicina perquè la veia com una oportunitat per ajudar a les persones”

22/04/201505/05/20152 comentaris

Entrevista amb el Dr. Florian Castet, número 4 de l’examen MIR 2014/2015

Es diu Florian Castet i en un mes serà resident d’oncologia mèdica a l’Hospital Universitari de Bellvitge. És el MIR amb la millor nota que es col·legia al COMB, concretament ha estat el número 4 de l’examen 2014/2015. Florian, que ha estudiat la carrera a la Universitat de Barcelona, ens explica com ha viscut el procés del MIR i com afronta aquesta nova etapa professional.

Esperaves treure tant bona nota?

No. Fent els simulacres veia que tenia bones notes, però això no, això no m’ho esperava. Em vaig sorprendre bastant.

Com et vas preparar l’examen MIR?

Vaig anar a una acadèmia i allà vam fer 36 simulacres que eren l’examen MIR d’altres anys o exàmens que havien preparat ells mateixos per practicar per aquell dia. Després havíem d’estudiar una mitjana de 8-10 hores diàries des del juliol fins a l’examen, que va ser a finals de gener. És molt dur mentalment i a vegades et planteges si val la pena estudiar tant, però quan acabes te n’adones que sí que ha valgut la pena.

Per què has triat oncologia mèdica?

Vaig triar oncologia per dues raons: una és la part humana que té perquè s’estableix un vincle de confiança bastant proper amb el pacient i l’altra són totes les possibilitats científiques i de recerca. La part negativa: de la mateixa manera que el vincle amb el pacient és molt especial, també provoca que sigui una especialitat dura molts cops, sobretot al principi. M’han dit que és difícil acostumar-se, però després s’aprèn a portar el dol i el dolor.

I per què l’Hospital Universitari de Bellvitge?

Vaig dubtar molt entre Bellvitge i Vall d’Hebron. Vaig anar a les jornades de portes obertes i vaig parlar amb els residents per conèixer les seves impressions i el que més em va convèncer va ser Bellvitge. Està molt ben enfocat per als residents, tenen unes rotacions molt ben estructurades i uns adjunts molt docents que tenen en compte les opinions dels residents. Hi ha molt bon ambient en el servei, els residents s’ajuden molt entre ells i hi ha molt bon rotllo. Crec que la formació que rebré serà molt bona i és molt potent a nivell de recerca.

Com afrontes aquesta nova etapa?

És una mica intimidant quan veus tot el que tens per davant, però també és cert que durant la residència hi ha altres MIR que han passat per la mateixa etapa que tu i que et poden ajudar. Serà una etapa molt emocionant perquè ara realment comences a fer allò pel que t’has estat preparant durant quasi 7 anys.

Per què vas escollir la carrera de Medicina?

Al principi no ho tenia molt clar, era una cosa que veia com una opció, però com que podia entrar, ho vaig fer. Quan vaig començar a estudiar-la més a fons, sobretot primer i segon any, em va agradar molt i em vaig quedar.

Per quines altres carreres et decantaves?

M’agradaven molt les ciències de las salut i les ciències exactes, però veia la medicina com una oportunitat d’ajudar a les persones de forma més directa que altres carreres i això va ser un plus que em va inclinar per aquesta via. També m’agrada molt tota la part de la biologia que té la Medicina.

Tens algun metge o metgessa que sigui un referent per a tu a la família?

No, no hi ha cap metge a la família, sóc el primer. De fet, a la meva família no hi ha cap persona que hagi treballat en l’àmbit de la salut.

Què esperes del COMB?

Segons he entès és un lloc on el metge pot venir per demanar tota l’ajuda o consell que necessita en les diferents àrees i que després facilita entrar en la vida laboral i la pràctica com a metge. Si tinc problemes com a resident, tinc dubtes jurídics o algun problema en aquest sentit, sí que espero que el Col·legi em pugui donar els consells més adequats per la situació. També he vist que si algun dia els metges decidim anar a l’estranger, pot facilitar els tràmits i donar-te consells.

T’agradaria marxar a l’estranger?

És una possibilitat. Un cop m’hagi format aquí, és una possibilitat per fer recerca.

Hi ha algun lloc on t’agradaria anar?

Estats Units és un referent a nivell internacional en tot el que és la recerca del càncer i això seria una possibilitat. També sé que a França estan fent recerca en centres bastant bons a Toulousse i Paris i com que sóc francès, també seria altra possibilitat.

Per acabar, quin consell donaries als estudiants que es preparen el MIR aquest any?

Els diria que val la pena invertir totes les hores que demana l’examen perquè després la recompensa que es pot obtenir per escollir l’especialitat que vols és molt superior a tot l’esforç que necessita el procés de preparació.