La salut i l’estigma dels malats mentals han estat l’eix central de la III Jornada d’Atenció Primària al món rural, que com cada any se celebra a la ciutat de Berga i que s’organitza conjuntament entre el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, CAMFIC, Societat Catalana de Pediatria i AIFICC.
“La III Jornada d’Atenció Primària al món rural: Cuidant la salut Mental” va reunir a uns 150 professionals que durant el 10 de maig van debatre sobre experiències clíniques, la integració de la salut mental a l’Atenció Primària, els trastorns prevalents com són el trastorn del Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i la depressió.
Durant la primera taula de la jornada es va plantejar com es pot treballar i acompanyar millor a les persones que pateixen aquestes situacions des de l’atenció primària i es van presentar 4 experiències clíniques en aquest sentit.
El Dr. Carles Pedrol, de l’EAP Berga Centre, va explicar el programa de coordinació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada al Berguedà per l’abordatge de la depressió. Aquesta ruta assistencial de la salut mental estableix com s’organitzen aquests professionals de diferents estaments per una millor praxi clínica d’aquests pacients.
La Infermera Queralt Barcons, de l’ABS Artés, va presentar el Programa d’Intervenció grupal psicoeducativa, una eina no farmacològica per al tractament de persones amb trastorns mentals lleus. Aquesta intervenció grupal els permet adquirir coneixements i ser capaços de conviure amb la seva malaltia.
Les teràpies breus en salut mental des de l’atenció primària va ser el tema plantejat per la Dra. Gemma Batlle de l’ABS Tortosa Oest. Són models de teràpia de curta durada que volen solucionar problemes de forma ràpida, eficient i poc dolorosa i on el pacient no és una persona aïllada sinó que interacciona amb diferents persones. El repte és com integrar aquestes teràpies en l’atenció primària i com escollir-les, ja que cada persona és una teràpia diferent.
El darrer ponent de la taula va ser el Dr. Francisco Moruno, coordinador CSMIJ Alt Penedès-Garraf HSJD, qui va explicar quin paper pot jugar en la salut mental l’atenció de la obesitat infantil i juvenil i va explicar el suport que des del CSMIJ donen al Programa d’Atenció Compartida en l’Obesitat.
La segona taula va comptar com a ponents amb el Dr. Pere Bonet, president del Consell Assessor de Salut Mental i adicions del Departament de Salut i amb el Dr. Josep Gomà, metge de família del Grup de Salut Mental de la CAMFIC. Tots dos van parlar de la Integració de la Salut Mental a l’Atenció Primària.
El Dr. Bonet va remarcar que la integració de l’assistència de salut mental és profitosa quan aquesta està incorporada dins la política general de salut. Per a Bonet, s’ha d’establir un circuit permanent d’interconsulta que no sigui només del metge de primària amb el psiquiatra sinó que sigui també de salut mental cap a primària.
El Dr. Gomà, per la seva part, va comentar les raons per integrar la salut mental a l’atenció primària i que aquesta integració facilitarà la promoció de la salut mental i comunitària i el seguiment i maneig de les persones afectades.
La tercera taula va tractar els trastorns prevalents com el TDAH i la depressió. La Dra. Anna Sans, neuropediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu, va parlar de la prevalença del TDAH, un trastorn del neurodesenvolupament amb molta prevalença en edat escolar.
El Dr. Enric Aragonés, del CAP Constantí, va presentar el programa INDI, una eina per millorar l’abordatge de la depressió i el trastorn d’ansietat.
La jornada també va tenir un moment per mirar de portes endins i fer una reflexió sobre la salut mental dels propis metges. Per això, durant la taula 4, el Dr. Antoni Arteman, gerent de Fundació Galatea, va explicar el camí des de l’estrès fins a la malaltia, i explicar els programes de promoció de la salut de la Fundació Galatea. El metges, segons Arteman, han de treballar la resiliència, la capacitat i habilitat de transformar l’adversitat en oportunitat.
D’altra banda el Dr. Josep M. Benet, metge de família (EAP Garraf Rural) i president de la Junta Comarcal del Garraf va fer un recorregut pels diferents recursos de suport als professionals, com el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) o el programa Cap infermera sola del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona. El Dr. Benet va remarcar que de tota la població mèdica, el sector més vulnerable a patir burnout són els metges residents.
La jornada va culminar amb la conferència magistral del Dr. Miquel Casas, catedràtic i cap de servei de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El Dr. Casas va pronunciar la conferència “Tornar a la prescripció de psicofàrmacs clàssics en Psiquiatria: un dramàtic retrocés en la lluita contra l’estigma en els adolescents amb problemes de salut mental”.
Segons, el Dr. Casas, l’estigma en la malalt mental és el major obstacle per la salut mental i per millorar la qualitat de vida dels pacients, els seus familiars, la comunitat i fins i tot els sanitaris. Els factors associats al tractament que més generen estigma, segons de psiquiatre, són els tractaments farmacològics no adequats, i que moltes vegades provoquen disfuncions cognitives, emocionals, estètiques i/o sexuals. Casas va assegurar que “els nous tractaments han millorat moltíssim en aquests efectes indesitjables”, “i que els tractaments clàssics, a més de tenir més efectes secundaris tenen una baixa adherència terapèutica i generen més cost sanitari”. Casas va obrir un debat ètic sobre l’ús de medicaments clàssics o moderns: “Els metges tenim la capacitat de decidir si donem un tractament o altre”.
A la cloenda de la jornada el Dr. Jaume Padrós, vicepresident primer del Col·legi, va voler deixar constància del compromís de la institució col·legial amb aquesta jornada i va celebrar l’elecció del tema i els seu abordatge interdisciplinari.
MÉS INFORMACIÓ
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema sanitari. Malgrat les mancances, és un servei que demostra constantment la seva excel·lència i capacitat afrontat, dia a dia, els reptes actuals: l’atenció a una població cada com més envellida, amb malalties cròniques o amb comorbilitat; la relació amb un pacient cada cop més informat i exigent; la necessitat de treballar en xarxa entre diferents equips multidisciplinars… En l’entorn rural, a més, s’hi afegeixen algunes dificultats, com l’aïllament territorial o els problemes per trobar especialistes que se sentin atrets per l’entorn i vulguin exercir al territori.
La salut comunitària ha esdevingut en els darrers anys un dels àmbits prioritaris de l’atenció primària. La crisi econòmica i social està posant en evidència el veritable pes que tenen els determinants socials en la salut dels ciutadans. Per això, la 
El blog del teu col·legi professional 