Mireia Puig, metgessa d’urgències: “La medicina d’urgències et tria a tu, no la tries tu a ella”

“Per treballar a urgències calen persones capaces de prendre decisions ràpides, resilients, acostumades a utilitzar molt bé els recursos, a inventar i a crear”

“Tot fa pensar que els metges que s’examinin del MIR al gener de 2025 ja podran triar l’especialitat d’urgències i emergències”

“Estem contínuament prioritzant. Primer, classificant els pacients en funció del seu nivell d’urgència i, després, adaptant  els recursos per distribuir-los de la millor manera possible”

Mireia Puig Campmany (Barcelona, 1966) és especialista en Medicina Interna i treballa com a directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a més de ser presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SOCMUE) i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona. Parlem amb la doctora Puig sobre com funciona un servei d’urgències i el perfil dels metges que hi treballen i també sobre la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències, que serà una realitat en un futur molt proper.

Continua la lectura de “Mireia Puig, metgessa d’urgències: “La medicina d’urgències et tria a tu, no la tries tu a ella””

Clàudia Dasca, R2 de Medicina de Família i nedadora: “Anar als Jocs Olímpics de Londres va ser una experiència increïble que m’ha servit per a la carrera, per al MIR i per a la residència”

“En la carrera esportiva, arriba un punt que has de dir prou. És molt difícil i mai saps quan serà el moment. Per sort, jo vaig poder seguir endavant amb la carrera de Medicina”

“El nostre sistema sanitari públic és molt potent i únic al món. La residència és una gran formació i estic contenta de poder formar-me aquí”

“Hem de tenir en compte el pacient de manera global: per molt que tractem una malaltia, si a casa no hi ha un bon suport, els fàrmacs no funcionen”

Clàudia Dasca Romeu (Sabadell, 1994) és resident de segon any de Medicina Familiar i Comunitària a l’Hospital Mútua de Terrassa. La doctora Dasca neda des que era ben petita i la seva afició la va portar a participar als Jocs Olímpics de Londres l’any 2012, quan tenia només 17 anys. En aquesta entrevista, ens explica què va sentir durant la seva experiència olímpica, com va compaginar la pràctica d’aquesta exigent disciplina esportiva amb l’estudi de la carrera i per què va escollir l’especialitat de Medicina de Família.

Continua la lectura de “Clàudia Dasca, R2 de Medicina de Família i nedadora: “Anar als Jocs Olímpics de Londres va ser una experiència increïble que m’ha servit per a la carrera, per al MIR i per a la residència””

Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de Tècniques de psicoteràpia a la Universitat de Barcelona: “La síndrome d’Ulisses no és una malaltia. És un quadre d’estrès crònic molt intens”

“L’estrès o el dol són respostes adaptatives a situacions molt complicades que obliguen a renunciar a drets o a éssers estimats”

“Es tendeix a infravalorar les persones immigrants, però jo crec que són herois del segle XXI”

“A la consulta, veig com pateixen perquè no aconsegueixen feines per enviar diners a les seves famílies. És una preocupació constant”

Joseba Achotegui és metge psiquiatre, especialista en psicoteràpia, salut mental i migració, salut mental comunitària i psicologia evolucionista. També ha estat secretari de la Secció Transcultural de l’Associació Mundial de Pediatria. L’any 2002 va descriure i posar nom al que avui coneixem com la ‘síndrome d’Ulisses’ al seu llibre La depresión de los immigrantes: una perspectiva transcultural.

Continua la lectura de “Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de Tècniques de psicoteràpia a la Universitat de Barcelona: “La síndrome d’Ulisses no és una malaltia. És un quadre d’estrès crònic molt intens””

Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i Esportiva: “Fer exercici no vol dir fer esport. Jo no pretenc que els meus pacients siguin atletes”

“La manca de temps no és la millor coartada per no fer activitat física. Cal buscar allò que motiva a cada persona”

“Estem en un moment d’extrems: a la base, la majoria de la població no fa activitat física i, a l’altre extrem, hi ha un boom d’adults de mitjana edat que es llencen a fer reptes per als quals no estan prou preparats”

“Vaig a treballar amb bici, faig els domicilis amb la motxilla a peu… Els pacients em coneixen i, subtilment, estic predicant amb l’exemple”

Montserrat Romaguera és especialista en Medicina Familiar i Esportiva. Treballa al CAP Ca n’Oriac de Sabadell, on també és tutora de metges residents. Paral·lelament, és coordinadora del grup d’Exercici Físic i Salut de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SemFYC). Ha practicat esport tota la vida i dedica gran part de la seva activitat professional a sensibilitzar pacients i companys de professió dels beneficis d’incorporar l’activitat física a la rutina diària. Tot plegat l’ha portat a escriure el llibre Mi medico me manda a paseo, un manual de recomanacions pràctic, distès i amb un toc d’humor. De moment, Camfic l’està distribuint i també es pot trobar a Abacus i a algunes llibreries de Sabadell.

Continua la lectura de “Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i Esportiva: “Fer exercici no vol dir fer esport. Jo no pretenc que els meus pacients siguin atletes””

Laura Minguell Del Lungo, anestesiòloga i escriptora: “Sempre em deia que quan fos gran escriuria un llibre. I un bon dia em vaig adonar que ja era gran i m’hi vaig posar”

“Escric en italià perquè una novel·la és un acte creatiu i has de dominar bé l’idioma”

“A cada operació, tractament o visita, hi ha tot un món de vivències al darrere. Fent de metge, sentim moltes històries”

“Un aspecte molt positiu de treballar en un hospital comarcal, i que m’ha ensenyat molt com a professional, és l’autonomia”

Laura Minguell Del Lungo (Roma, 1981) és especialista en anestesiologia i reanimació i treballa a l’Hospital de Berga. Escriu des de ben petita: ha publicat un recull d’històries reals i dues novel·les i n’està preparant dues més. Parlem amb ella sobre quina llengua escull per crear els seus llibres i com aconsegueix compaginar l’escriptura amb la vida familiar i professional.

Continua la lectura de “Laura Minguell Del Lungo, anestesiòloga i escriptora: “Sempre em deia que quan fos gran escriuria un llibre. I un bon dia em vaig adonar que ja era gran i m’hi vaig posar””

Manel Anoro, metge de família i director del certamen teatral L’Altre Festival: “De vegades crec que ajudo més les persones amb trastorns de salut mental des de la companyia de teatre que no pas des de la consulta”

“Les companyies on participen persones amb un trastorn mental són una eina socialitzadora i rehabilitadora molt potent. Això no s’ha avaluat, però ho he viscut”

“Un punt bàsic del festival és la lluita contra l’estigma. Hi apareixen nous llenguatges escènics molt interessants que obren noves perspectives a l’espectador”

Manel Anoro Preminger (Barcelona, 1971) és metge de família al CAP Besòs de Barcelona. En el temps que li queda lliure, el doctor Anoro forma part de la companyia de teatre La Trifulga dels Fútils i és també director de L’Altre Festival, un festival internacional d’arts escèniques centrat en la salut mental que aquest 2023 tindrà lloc del 9 a l’11 de juny al recinte Fabra i Coats de Barcelona. Parlem amb ell sobre els inicis de la seva vocació teatral i sobre el poder terapèutic del teatre en pacients diagnosticats amb un problema de salut mental. Podeu accedir a la programació completa d’espectacles de L’Altre Festival, que enguany celebra la seva novena edició, en aquest enllaç.

Continua la lectura de “Manel Anoro, metge de família i director del certamen teatral L’Altre Festival: “De vegades crec que ajudo més les persones amb trastorns de salut mental des de la companyia de teatre que no pas des de la consulta””

Josep Terés, metge internista jubilat i expert en deontologia: “Als inicis de la meva carrera, el metge no només aconsellava, sinó que decidia pel pacient… Havíem de fer un canvi radical i posar el pacient al centre”

“L’actualització del Codi de Deontologia potser no ha estat la feina més espectacular o mediàtica que hem fet, però sí la més important”

“L’autogestió és un repte de futur de la professió mèdica. Estem molt encotillats en estructures molt rígides”

Josep Terés Quiles (Barcelona, 1937) és especialista en medicina interna, actualment jubilat. Durant la seva carrera professional va ocupar diversos càrrecs a l’Hospital Clínic de Barcelona, com a cap de la Unitat de Cures Intensives (1971-1988), cap del Servei de Gastroenterologia (1988-1993) i director mèdic del centre (1993-2001). També va ser catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), a la seva delegació de Lleida (1992-1995). El doctor Terés, però, és àmpliament reconegut per haver estat president de la Comissió de Deontologia del CoMB (2014-2022) i per ser un dels grans impulsors de l’actualització del Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, aprovada el febrer de 2022. Mesos després d’haver deixat el càrrec, parlem amb ell sobre la seva llarga carrera professional i sobre la seva gran implicació en el desenvolupament de la bioètica i la deontologia a Catalunya.

Continua la lectura de “Josep Terés, metge internista jubilat i expert en deontologia: “Als inicis de la meva carrera, el metge no només aconsellava, sinó que decidia pel pacient… Havíem de fer un canvi radical i posar el pacient al centre””

Mònica Rex, resident de Medicina de Família i experta en còmics i manga: “Els còmics de medicina gràfica t’obliguen a posar-te en el paper del pacient. Són un exercici d’empatia brutal”

“Constantment ensopegava amb còmics que parlaven sobre medicina o experiències de malalties. En un moment donat, vaig descobrir que allò tenia un nom: medicina gràfica”

“Tots els que fem difusió del còmic i del manga ho fem perquè ens agrada i perquè creiem que és important fer divulgació cultural.”

La infografia és la part de medicina gràfica que més podem incorporar en el nostre dia a dia. La informació visual pot ser una manera de connectar molt millor amb els nostres pacients

Mònica Rex és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Molí Nou de Sant Boi de Llobregat (ICS, AP Metropolitana Sud). També és llicenciada en Filosofia i Lletres. Compagina la medicina amb la seva gran afició des que és adolescent: el manga i el còmic en general. Aquesta metgessa assessora, a més, autors que volen tractar conceptes mèdics als seus còmics, col·labora com a redactora al weblog col·laboratiu especialitzat en aquest gènere Zona Negativa i també té el seu propi podcast, ‘Tramas Resueltas’. Hi conversem sobre com fa divulgació d’aquest gènere a la xarxa i sobre un concepte relativament recent que està agafant embranzida, la medicina gràfica, un gènere que tracta la medicina des de tots els seus àmbits, sobretot des de l’experiència personal dels pacients.

Continua la lectura de “Mònica Rex, resident de Medicina de Família i experta en còmics i manga: “Els còmics de medicina gràfica t’obliguen a posar-te en el paper del pacient. Són un exercici d’empatia brutal””

Andreu Gabarrós, neurocirurgià i responsable de ‘La Simfonia dels Herois’: “Compartir aquesta aventura musical amb els meus pacients ha estat la cosa més gran i més entusiasmant que he fet a la meva vida”

“Sovint diem que ens posem en la pell dels pacients, però fins que no ho vius de veritat, no ho sents”

“Per a qualsevol persona que tingui una professió, la música és un refugi per desconnectar del dia a dia. Els metges veiem moltes coses que costen de digerir”

“En un moment de la meva vida, vaig haver de deixar la música durant sis mesos i creia que em tornava boig. La necessitava”

Andreu Gabarrós Canals (Caldes de Montbui, 1967) és cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i un dels professionals més reconeguts en aquest sector. El doctor Gabarrós també és compositor, lletrista, teclista i vocalista de la banda de rock Dorigen, amb la qual ha liderat La Simfonia dels Herois, un projecte musical en el qual participen pacients que han patit un tumor cerebral. Aquesta iniciativa s’ha materialitzat en un disc, un documental i un concert de presentació que se celebrarà l’11 de maig al Teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat i on hi participaran diversos artistes de renom. Les entrades es poden adquirir en aquest enllaç, i també s’ha habilitat una fila zero per poder col·laborar-hi, accessible al següent enllaç. Tota la recaptació del concert es destinarà a la investigació en tumors cerebrals.

Continua la lectura de “Andreu Gabarrós, neurocirurgià i responsable de ‘La Simfonia dels Herois’: “Compartir aquesta aventura musical amb els meus pacients ha estat la cosa més gran i més entusiasmant que he fet a la meva vida””

“Ada Klein”, metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig ‘La plaga blanca’: “Quan les opcions terapèutiques per a la tuberculosi eren pràcticament nul·les, la medicina ho compensava amb humanitat”

“Parlo de sis escriptors que van patir la tuberculosi i de com això els va canviar. Els sis autors són molt diferents, però tenen en comú les ganes de viure i l’objectiu vital d’acabar l’obra que tenien entre mans”

“Els metges donem un diagnòstic i qui el rep passa a ser un malalt per al sistema. Però les persones no només són malalts. Tendim a posar-ho tot en caixetes, però la vida no és així”

“El pacient és un tot. És una persona que està malalta i el sistema no ens permet aprofundir-hi. No hi ha temps. Això fa les relacions més fredes i ens empobreix”

Ada Klein Fortuny és el pseudònim d’una metgessa experta en malalties infeccioses que també escriu i que prefereix mantenir l’anonimat. Té un gran sentit de l’humor, com es pot entreveure al seu compte de Twitter, i, sota aquest pseudònim, ha publicat el seu primer llibre, l’assaig La plaga blanca (L’Altra Editorial en català i Consonni en castellà), on recull com van conviure sis escriptors de finals del segle XIX i principis del XX amb la tuberculosi i com aquesta circumstància va afectar les seves vides i obres. Els protagonistes són Anton Txékhov, Frank Kafka, Katherine Mansfield, Joan Salvat-Papasseit, Paul Éluard i George Orwell. Tots connectats pel fil invisible de la malaltia. Per documentar-s’hi, Klein ha estat investigant els arxius personals dels autors, bàsicament diaris i correspondència. La manera com aquests autors universals van afrontar el llavors fatídic diagnòstic de tuberculosi ens ha portat a reflexionar amb Ada Klein sobre com els metges i metgesses miren i es relacionen amb els pacients avui en dia.

Continua la lectura de ““Ada Klein”, metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig ‘La plaga blanca’: “Quan les opcions terapèutiques per a la tuberculosi eren pràcticament nul·les, la medicina ho compensava amb humanitat””