L’any 2017, la parròquia de Santa Anna del barri Gòtic de Barcelona va començar a obrir les seves portes oferint menjar i un lloc on descansar a tothom qui ho necessités. Aviat es van adonar que entre totes les persones que freqüentaven aquest espai hi havia, a més, necessitats sanitàries. Feien falta metges i professionals sanitaris i van trobar un bon aliat a l’Hospital Sagrat Cor. Així va néixer l’Hospital del Carrer, que quatre cops l’any desembarca al claustre de l’església. En aquest racó insòlit, un equip multidisciplinari de voluntaris visita totes les persones que hi acudeixen. Majoritàriament són persones sense llar i darrerament també veuen amb preocupació molts joves que maten el temps als seus voltants. El Dr. Jordi Delàs, metge internista de l’Hospital Sagrat Cor, és un dels precursors d’aquesta iniciativa. A més, amb altres companys, manté un consultori setmanal a Santa Anna per poder fer seguiment d’alguns dels pacients de l’Hospital del Carrer.

Cada quatre mesos organitzeu l’Hospital del Carrer a l’Església de Santa Anna. Com funciona?

Quan hi arriba un pacient, es troba el servei de triatge i, en funció del que li passi, el derivem a un servei o altre. Visitem gent sense empadronament i sense targeta sanitària. Són una població bastant desconeguda. Fem registre de dades per poder elaborar un mapa sanitari de les necessitats i adaptar-nos a la demanda per al següent trimestre. Administrativament, hi ha molt poca exigència. No esperem que ens donin el nom verídic. Si una persona vol que li diguem Walt Disney, li ho acceptem, però, això sí, li demanem que quan vingui l’endemà es faci dir igual. Només volem el seu nom per saber de què l’hem tractat. Portem els nostres propis medicaments i els subministrem allà. Tenim una farmaciola que paga l’hospital i, a banda, hem aconseguit una subvenció del diari Ara i de CaixaBank. A més, podem fer una mica de seguiment, cada cop que muntem l’hospital i també de setmana en setmana, a la consulta. Intentem parlar amb ells amb empatia. Volem que se sentin ben atesos i que importen a la ciutat.

Quin ús féu de les dades que registreu?

Aquestes dades les guardem per saber què fem i on estem. Hem fet un manual perquè si alguna altra ciutat o barri vol posar en marxa una iniciativa com la nostra no parteixi de zero. Descrivim quins serveis hem posat en marxa, quins medicaments hem fet servir, quines són les estadístiques, les demandes… Són dades públiques que estan a disposició de qui vulgui.

Quina és la història de l’Hospital del Carrer?

La parròquia de Santa Anna va obrir les seves portes l’any 2017 i es van trobar amb molta necessitat social, però també amb algunes de sanitàries. Necessitaven un hospital. El nostre hospital té tradició de col·laboració a Barcelona i va donar una resposta molt adequada. A partir d’aquí vam començar a visitar, primer la gent del seu voltant, després vam començar a fer estades de dos o tres dies. Ens oferim a visitar tothom que hi vingui. Últimament, tambés estem sortint al carrer: “Som els metges. Algú necessita alguna cosa?”

El dia que totes les persones tinguin targeta sanitària i estiguin educades dins del sistema, accions com la nostra no tindran sentit

Quines patologies hi trobeu?

Hi venen moltes persones per problemes de tipus estacional. A l’hivern, venen per problemes d’infeccions respiratòries i, entre altres coses, vacunem contra la grip. Tenim bastants visites relacionades amb el consum de drogues, sobretot heroïna i cocaïna. També veiem molta gent que està sota el costum de pastilles i que demanen benzodiacepines, per exemple. Com que no podem fer un seguiment d’aquests pacients, avisem el Grup de Psiquiatria de Carrer de Barcelona. Estem molt en contacte amb ells i és un equip excel·lent. A l’Hospital del Carrer tenim un grup de psicòlegs del màster de Psicologia Clínica de la Universitat Abat Oliva i també tenim una psicòloga que visita cada setmana. El que ara ens està cridant l’atenció és la sarna. Hem vist persones sense llar que venen per aquesta causa. Vam contactar amb l’Agència de Salut Pública i estem intentant esbrinar on està el focus. Creiem que és a Ciutat Vella i Montjuïc. Els visitem, els donem medicaments cutanis o en pastilla perquè, de vegades, no podem garantir-ne un bon seguiment, i els donem roba neta. Si no es canvien, seguiran tenint els mateixos insectes a la pell. Ara estem treballant amb la idea de trobar un espai on puguin dutxar-se. No és fàcil dutxar-se a Barcelona quan no tens casa. És el nostre repte per al febrer.

L’Hospital del Carrer ofereix medicina de família, odontologia, ginecologia, psicologia i psiquiatria, podologia… Fa poc heu incorporat pediatria. Per què?

Trobem molts nois joves de curta edat, per sota dels 21 anys. Els pediatres tenen mà per tractar amb ells. Ens ha funcionat molt bé. El nostre pediatre és Jamil Ajram. És sirià i parla àrab. És fantàstic perquè veiem una població jove, la majoria dels quals provenen del Marroc. Poder parlar la teva llengua quan estàs malalt, et permet fer-te entendre’t millor. També hem ampliat l’atenció en oftalmologia. Un alt percentatge de les visites venen per graduar-se la vista. Fem recollida d’ulleres, l’optometrista les gradua i les té preparades per quan es necessitin. Tot ha de ser al moment. Venen, es graduen i ja surten amb unes ulleres.

Qui són aquests nois que freqüenten l’Església de Santa Anna?

Molts d’aquests joves han vingut des de l’Àfrica pels seus mitjans, en pasteres. Quan arriben a la península són enviats a altres llocs d’Espanya, entre ells a Barcelona. Arriben aquí sense res i molts van al carrer. Hi ha d’altres que ja han fet els 18 anys i han deixat els centres on estaven ingressats. També hi ha un grup reduït, afortunadament, de nois menors que haurien d’estar en aquests centres, però que estan al carrer. Nosaltres intentem que hi vagin i la mateixa gent de la parròquia els acompanya… Són els que ens preocupen més, perquè són gent jove que es passa les 24 hores al carrer. Pot haver-hi gent a la qual no agraden aquests nois que estan per la parròquia, però puc assegurar que si els asseguéssim amb d’aquets nois, els marxarien els prejudicis. Podrien ser els seus fills o els seus germanets. Els agrada el mateix que agrada a tothom: el Messi, el futbol, la televisió, la Coca-Cola, les noies, els nois, les vambes lluentes… Són adolescents que et prenen el pèl com te’l prendria un de Milà i Fontanals. Necessitem més contacte amb ells. Personalment, em sap greu que no parlin millor català, que no parlin millor castellà, que no tinguin el seu Facebook, ni les coses que tenen tots els altres… El següent pas és l’educació.

Daniel Roca, metge al Cap Raval, ens explicava que l’atenció sanitària a les persones sense llar és complicada perquè els costa molt entrar i mantenir-se dins del sistema. Sou una resposta a aquesta dificultat?

Som una mala resposta. El dia que totes les persones tinguin targeta sanitària i estiguin educades dins del sistema, accions com la nostra no tindran sentit. Nosaltres no som la solució, som una mala solució. Però és millor que res. El que podem fer és ajudar. Ens ho va demanar la parròquia i nosaltres vam donar resposta. L’ideal seria que tinguessin els seus metges de capçalera, les seves feines, que anessin a l’escola, que estiguessin aprenent un ofici… Nosaltres ens acostem a la gent. Fa un temps que visitem i sembla que van agafant una mica de confiança. Intentem ajudar.