El Dr. Roger Collet està a punt de començar la seva residència.  S’incorporarà al Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ens explica que té molt bones expectatives davant de la nova etapa que inicia. Creu que ha fet una bona tria, tot i que va dubtar fins al final sobre l’especialitat i l’hospital. Pel que fa a l’examen MIR, assegura que no s’esperava obtenir un resultat tan bo (ha estat el número 4). La clau: mantenir la calma i confiar en la intuïció.

Com has viscut la preparació de l’examen MIR?

Comences a preparar-te a sisè o en acabar el curs i és qüestió d’estudiar gairebé quasi cada dia. És molta feina perquè són moltes hores d’estudi durant molts dies. Hi ha moments durs, però d’altres en què ho portes millor, tot i que al final es fa llarg.

T’esperaves obtenir aquest resultat?

La veritat és que no! Ni durant la preparació ni en sortir de l’examen. Va ser una sorpresa molt gran, no m’ho esperava pas.

Tenies clara l’especialitat des d’un bon principi?

Durant la carrera, m’agradaven molt la neurologia, la neuropsiquiatria i les neurociències en general. No obstant això, durant la preparació del MIR, em van començar a agradar les Malalties Infeccioses i, fins i tot, l’Hematologia. Vaig estar dubtant entre les tres, però al final, amb el cor a la mà, vaig escollir Neurologia perquè és el que m’ha agradat sempre. El cervell em sembla un òrgan molt interessant. En sabem molt poques coses i tenim molt per investigar i això em tira molt. Tot i que vaig estar dubtant fins a les últimes setmanes, crec que he escollit bé.

Com va ser la tria de l’hospital?

Vaig mirar tots els de Barcelona. Tots tenen les seves coses positives i les negatives. Em va agradar molt l’ambient de l’Hospital del Mar, però tothom m’havia dit que Sant Pau era un molt bon hospital per fer Neurologia. També vaig dubtar molt amb l’Hospital Clínic, perquè vaig estudiar allà, però després de sis anys de carrera, també em venia de gust un canvi d’aires i, al final, vaig escollir Sant Pau.

Què esperes de la residència?

Tinc amics que estan fent el primer any de residència i tothom m’explica que durant aquest any aprens una barbaritat, de 0 a 100 en un no res. A més, en general, tots estan molt contents amb l’hospital que han triat. La veritat és que tinc moltes expectatives sobre l’ambient que m’hi trobaré a l’hospital, de passar-m’ho bé treballant i d’aprendre molt.

Què li aconsellaries a una persona que està començant ara a estudiar per a l’examen MIR?

Cada persona té la seva manera d’estudiar. Jo crec que el primer és sentir-se còmode en com t’organitzes. A algunes persones els va millor estudiar més hores i a d’altres, estudiar menys, però això depèn de cadascú. Jo crec que el millor és mantenir la calma, tant a l’hora d’estudiar com de fer l’examen. Les preguntes són realment difícils. De fet, els últims anys han estat exàmens molt complicats. Hi ha preguntes que ningú sap, llavors s’ha de tirar una mica d’intuïció, de coneixements bàsics i, sobretot, s’ha de mantenir la calma, perquè les preguntes es veuen diferents segons com les encaris. Ho dic perquè a mi em va passar. En començar l’examen estava molt nerviós, veia les preguntes i no em sabia ni una, però després em vaig anar tranquil·litzant i, en acabar, vaig tornar a repassar les primeres preguntes i ho veia d’una forma diferent, no més senzill, però sí més assequible.

Què t’agradaria que el CoMB fes per tu?

Suposo que si em passés qualsevol cosa greu relacionada amb l’exercici, m’agradaria trobar el suport del Col·legi.