L’Associació Rauxa està cercant metges per ajudar persones sense llar a superar la dependència a l’alcohol

L’alcohol és la droga que més repercussió orgànica i social provoca.  S’estima que a Europa hi ha 23 milions de persones que en pateixen dependència. El consum anual d’alcohol per càpita a Europa és de 9,1 litres i, a casa nostra, el superem. A l’Estat espanyol se’n consumeixen 9,9 litres a l’any per càpita. Les dades són preocupants. Durant el 2016, a Catalunya, el consum de begudes alcohòliques va ser la causa de la meitat dels inicis de tractaments per drogodependències (45,26%) i l’alcohol va ser la droga que va generar més atencions (86%) al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), segons dades del Departament de Salut.

El consum d’alcohol està relacionat amb més de 200 malalties i lesions, com la cirrosi o la síndrome alcohòlica fetal; amb més vulnerabilitat respecte a determinats càncers, i també infeccions, com la tuberculosi o el VIH. A banda de les conseqüències en la salut, també n’hi ha de socials. Les persones amb alcoholisme tenen un risc molt elevat de perdre les seves relacions afectives i familiars i sovint corren el risc de quedar-se sense un lloc on viure.

L’Associació Rauxa és una ONG que es dedica a tractar persones sense llar amb dependència a l’alcohol a Barcelona. La seva seu al carrer Doctor Rizal funciona com una comunitat terapèutica on malalts, tot homes, comencen un tractament integral per lluitar contra l’alcoholisme i altres dependències a través de teràpies individuals i en grup que incideixen en el coneixement personal i de la malaltia.

Hem parlat amb la Dra. Maria Lluïsa Marín, presidenta de Rauxa, amb l’Òscar Llorens, monitor l’associació i alcohòlic rehabilitat, i amb Carles Capdevila, que viu en un dels pisos terapèutics de l’associació. Tots tres ens expliquen la seva experiència.

Dra. Maria Luisa Marín, fundadora i presidenta de Rauxa

La doctora Maria Luisa Marín va fundar l’Associació Rauxa fa més de 25 anys. Durant aquest temps, ha vist com han canviat els models de consum i els perfils: cada vegada els consumidors són més joves i hi ha més casos de cronicitat. Marín veu amb preocupació la permissivitat social relacionada amb el consum de l’alcohol i els falsos mites que l’envolten. Malauradament, pronostica, “d’aquí a pocs anys tindrem totes les seqüeles del botellón”.  Hi haurà un percentatge d’aquests nens que desenvoluparà una dependència.

Per tractar els problemes de dependència a les drogues, els tempos són molt crucials, però de vegades no és fàcil detectar-ne els símptomes a la consulta. Marín, a través de Rauxa, lidera una proposta per demanar formació específica sobre la dependència a l’alcohol  i altres drogues a les facultats de Medicina. També programa cursos específics per a metges que vulguin col·laborar amb l’Associació per conèixer a fons l’alcoholisme crònic. Segons Marín, si els metges tinguessin millor formació sobre dependència de l’alcohol i altres drogues, es podrien aturar molts més casos d’alcoholisme que, de vegades, deriven en situacions amb conseqüències dramàtiques.

Segons dades que s’han recopilat des de Rauxa, entre el col·lectiu de pacients alcohòlics sense llar hi ha un índex d’intent de suïcidi d’un 35%, que augmenta pràcticament fins al 50% entre els què consumeixen, a més, cocaïna. “Han intentat suïcidar-se perquè no veuen la vida sense droga i no hi troben una sortida. Això és molt greu, perquè han passat molts anys perquè algú els pugui ajudar”, lamenta Marín.

Òscar Llorens, pacient rehabilitat: “Al carrer ets com una pedra”

Òscar Llorens és un pacient ja rehabilitat, però que encara manté fort el seu vincle amb Rauxa.  Fa un any que viu en un pis per a rehabilitats amb altres dos companys que treballen com a monitors a l’associació. Ell treballa a la Papereria Bambi, també de Rauxa, i també fa tasques de monitor. Almenys hi dorm una nit a la setmana, al Centre Terapèutic.

Té un bon sentit de l’humor i un caràcter optimista, encara que porta al darrere una història dura. Tot i que no sap ben bé què li oferirà el futur, no vol fer cap passa enrere i vol continuar amb il·lusió i amb ganes de fer les coses bé. Li agrada córrer, cosa que li permet estar amb gent en un “entorn sà”, i si no “t’has d’apartar”, diu entre rialles.

Llorens va arribar a Rauxa quan es trobava en situació límit al carrer. Va entrar una mica a l’expectativa. Havia intentat deixar la beguda diferents vegades i en diferents centres però mai ho havia aconseguit. “Ho havia perdut absolutament tot. M’havia intentat suïcidar perquè no veia sortida enlloc. Així que no em quedava una altra”, explica.

Amb esforç, a poc a poc, va anar avançant i va veure que sí que hi havia una sortida. Recorda que el va ajudar molt estar amb altres companys en fases avançades de la rehabilitació o ja rehabilitats. “Aquí vaig veure que hi havia persones que portaven aquí tres, vuit o fins i tot 20 anys i que porten una vida normal, que no s’estan de res, viatgen”, afirma. “Provem-ho!”, es va dir quan hi va a arribar.

Durant el temps que va estar al carrer per culpa del seu alcoholisme, s’ho va passar molt malament. Se sentia invisible per a tothom: “Ningú et mira, ets com una pedra”. Ja en procés de rehabilitació, tornant del gimnàs (una de les activitats que ofereix Rauxa), una persona el va mirar als ulls. I, de sobte, al seu cap va aparèixer un “existeixo”. Va ser molt gratificant. “Una ximpleria així, i t’adones que no eres allò que està allà tirat”.

Ara que coneix bé què és l’alcoholisme pot veure molt bé com va arribar fins al seu problema. Va començar a beure d’adolescent i només en caps de setmana, relacionat amb la festa. Però la finalitat no era passar-ho bé, sinó emborratxar-se. “Sense adornar-te, només vius per beure”.  Cada vegada els meus caps de setmana començaven abans i, després, condiciones tota la teva vida per facilitar-ne el consum. Arriba un moment “en què et comença a donar tot el mateix. La família, la parella… i al final et quedes al carrer”. “Hem d’ensenyar els nens des de ben petits, que es poden divertir sense necessitat d’alcohol”.

Carles Capdevila, pacient en rehabilitació: “Cada vegada vas mirant més cap a dalt i més cap  endavant”

Carles Capdevila viu en un dels pisos terapèutics de l’Associació. Durant el seu tractament ha aprovat l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i ara s’està preparant per ser auxiliar d’infermeria. “És una cosa que em fa moltíssima il·lusió i que he volgut fer tota la vida”, explica. “Imagina’t com ha canviat tot en relativament poc temps. Porto en tractament un any i quatre mesos”.

En un futur pròxim vol trobar una bona feina i refer la seva vida. Quan pensa en el que està fent -rehabilitar-se i estudiar- s’emociona. “Mai hauria pensat que jo pogués fer això. Ho penso i se’m posa un nus a l’estòmac… El que estic fent és per mi! És molt emocionant”.

Té molt clar que li queda molta feina per davant i, sobretot, que ha d’aprendre bé a conèixer la seva malaltia, a detectar els seus punts febles i a expressar-los. “Podem portar una vida normal, però hem de canviar hàbits. En un bar no se’ns ha perdut res. Hem d’evitar els estímuls que ens porten a consumir”.

Al pis on viu amb tres companys de Rauxa, treballen la convivència i continuen amb el tractament. “Estem junts per ajudar-nos a detectar els símptomes de la malaltia. Si un no ho veu per un mateix, ho veu un altre”. Al pis la comunicació és cabdal. “Ens organitzem les compres, els diners, portem els comptes de les despeses i tenim un planning de neteja. Però, sobretot, parlem de com ens ha anat el dia, de com estem… És el que més ens ajuda”.

D’ençà que va començar el tractament, la seva perspectiva de la vida i d’ell mateix ha canviat molt. Sobretot, quan veu que pot ajudar altres persones que estan arribant després a l’associació. “Aquí vas canviant, la teva perspectiva es va ampliant, i cada vegada vas mirant més cap a dalt i més cap endavant”. Amb els més nous, “intento ajudar-los molt”. “Parlar amb ells i explicar-los aquells neguits que podia tenir jo quan estava al seu lloc”, explica. En tot moment, tutelat per Rauxa.

També parla molt amb la seva filla de 10 anys. Amb la seva experiència, vol advertir-la dels riscos que comporta el consum l’alcohol i drogues. Ella i el suport de la seva família són un punt clau per a la recuperació. “No vaig arribar a perdre la meva filla, però si hagués continuat pel mateix camí, l’hauria perdut”.

Ell, com l’Òscar Llorens, també va començar a beure d’adolescent, quan sortia de festa amb els amics. Però cada vegada el consum d’alcohol va anar augmentant, van entrar altres drogues i el temps entre consum i consum es va escurçar, fins que va ser diari. “Arriba un moment en què t’adones que tens un problema i proves de deixar de beure, però no ho aconsegueixes. Què em passa que no són capaç de deixar-ho?, et dius. Això és una malaltia”. Després de passar per un altre centre, va arribar a Rauxa. Aquí, diu, “vaig trobar un camí per conèixer-me, per refer la meva vida i per seguir endavant fins al final”.

Rauxa, més de 25 anys ajudant persones sense llar

Rauxa fa més de 25 anys que ajuda persones sense llarg amb problemes d’addicció. Per continuar la seva tasca, necessita créixer. Està buscant professionals que vulguin treballar-hi. Si t’interessa, a la borsa de treball del Col·legi podràs trobar-hi més informació.

El tractament de més de dos anys a Rauxa consta de diferents fases fins a arribar a l’alta. Poques vegades els pacients perden el contacte amb els terapeutes i monitors. De vegades, la desvinculació pot significar tornar a recaure.

Tot comença a la furgoneta. Rauxa ofereix als voltants de l’estació de Sants una furgoneta amb lliteres per aquelles persones sense llar que vulguin pernoctar -hi. És el primer punt de contacte amb l’entitat i un sistema de captació i motivació per començar el tractament. Actualment, però, molts dels pacients tractats ja venen a través de centres sanitaris o de  treball social.

A la comunitat terapèutica és on es porta a terme la desintoxicació, deshabituació i rehabilitació.  A banda de les teràpies, es treballa la convivència i s’estimulen els hàbits laborals i les activitats lúdiques. Per torns, els pacients es fan càrrec de tasques com la cuina o la neteja. I, des de l’associació, es fan tallers lúdics i sortides culturals, com al Liceu de Barcelona.

Amb el temps, els pacients accedeixen a un dels pisos terapèutics de Rauxa, on poden viure tres o quatre persones que han estat tractades a la comunitat terapèutica. Allà es treballa la reinserció i la convivència dins d’un grup molt sensibilitzat pel que fa a ajudar-se els uns als altres en la detecció de símptomes i signes de desestabilització que podrien portar a una recaiguda.

A banda, també es treballa la reinserció laboral dels pacients. Tots ells fan diferents tasques al Restaurant La Terrasseta de Gràcia, que també funciona com a menjador social.