La Fundación Lilly va celebrar la VII Jornada Medes, “Web 2.0 y Medicina en Español”, a l’Escorial (Madrid), al que van assistir unes 150 persones presencials i 15.000 per Twitter. El dia va girar en torn de les biblioteques, la docència i el ciutadà com a responsable de la seva salut (e-pacient), però un dels aspectes que més va destacar va ser com les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) poden humanitzar la medicina, fer-la més propera i adaptada, des del punt de vista del professional i del pacient, i com es pot actuar per als que no les utilitzen.

El metge té a les seves mans eines com els blogs que de forma molt senzilla li permeten comunicar-se amb pacients i cuidadors, fer prevenció… i el mateix succeeix amb les organitzacions de malalts. “Las hormigas tienen megáfono”, va ser una de les idees que més van calar a l’auditori.  Fer una aposta personal per una actitud 2.0 per millorar la relació amb el pacient i fer-la més completa, ja que poques vegades les organitzacions donen suport a aquestes iniciatives, es va assenyalar.

El punt fort el va donar la conferència de clausura de Francisco Lupiáñez, qui va donar una visió més crítica i realista de la situació amb la presentació “La web 2.0 en medicina, un paseo por la nube y la realidad” remarcant la magnitud de l’escletxa digital, que deixaria fora a un 90% dels pacients. Però el camí està començat, i tal i com va assenyalar el Dr. Jesús Martínez Alvarez autor del blog “El médico de mi hijo”, l’aposta del web 2.0 pot servir per “excloure als e-pacients”, en el sentit de minimitzar les visites a la consulta, “per poder dedicar més recursos presencials als exclosos reals”. Sense oblidar, i fent un esforç per la Medicina Narrativa, tal i com va dir el Dr. Salvador Casado, autor del blog “La consulta del Dr. Casado“: “Hay que asumir la maestría del paciente de explicar su problema, recuperar el tacto y el cómo acompañar”.

Docència 2.0

El Dr. Miguel Àngel Mayer, director de Web Mèdica Acreditada del Col·legi, va participar exposant la seva experiència com a docent en el web 2.0 i va remarcar la necessitat de acreditar la qualitat la formació, ja que estem en una fase de revolució i canvi constant. A més, cal aprendre a identificar el que és pseudo-docència 2.0, que moltes vegades no és més que depositaris a Internet de documents.