Fake news de salut a la xarxa: On són els metges?

Els rumors i les notícies falses (fake news) sempre han existit. Ara, Internet i les xarxes socials han accelerat enormement la seva velocitat de transmissió i el seu abast. Moltes fakes news surten amb una intencionalitat molt clara: desprestigiar una figura pública, una ideologia, crear una falsa realitat, guanyar diners il·lícitament… En salut, però, les fake news són molt perilloses perquè tracten una matèria molt sensible, es fan virals a molta velocitat i generen alarma i preocupació.

Continua la lectura de “Fake news de salut a la xarxa: On són els metges?”

10 pautes per millorar el teu web sanitari

wmaA la majoria dels metges els agrada comunicar, tractar amb els seus pacients i fer-se entendre. Moltes vegades la consulta mèdica es queda curta i els professionals o entitats decideixen compartir el seu coneixement també a Internet.

La xarxa és un ecosistema molt gran, i tot i que les tendències canvien ràpidament hi ha una sèrie de pautes que ens poden ajudar a que el nostre contingut sigui més visible.

La jornada organitzada per Web Mèdic Acreditat (WMA) “Guia per millorar el teu web sanitari” va donar algunes indicacions sobre com enriquir els webs, alhora que va debatre sobre els aspectes a tenir en compte des del punt de vista legal i quins són els principis de bona pràctica que haurien de tenir els webs de salut.

 

Com millorar el teu web i la teva presència a la xarxa? Continua la lectura de “10 pautes per millorar el teu web sanitari”

#converses sobre web 2.0 aplicada a la salut

Identitat digital, reputació online, informació de salut a la xarxa, pacient informat, relació metge-pacient, recepta de links… aquests són alguns dels temes que es van posar sobre la taula ala Jornada sobre Salut 2.0 al Cibernàrium de Barcelona Activa del passat 9 de febrer.

L’acte va ser conduït per la Sra. EvaVelasco, CEO de SignaturePharma, una agència especialitzada en social media healthcare, i Mònica Moro, e-business i medical advisor als Laboratoris Menarini. Les dues van ser les encarregades d’entrevistar quatre professionals de la salut per conversar sobre les seves iniciatives d’èxit en l’aplicació de les eines 2.0 en la gestió sanitària i en l’assistència mèdica.

El Dr. Frederic Llordachs i el Dr. Salvador Casado van ser els primers entrevistats de la jornada. El Dr. Llordachs és cofundador de Doctoralia, un directori de professionals i de centres sanitaris amb presència internacional. El Dr. Casado és metge d’Atenció Primària ala Comunitat de Madrid i pioner en l’ús d’Internet i de les xarxes socials en l’atenció als seus pacients.

Els dos van introduir conceptes interessants com la reputació online i la identitat digital. Van aconsellar al professional sanitari que es busqui a Google, un exercici força recomanable per saber què diuen els pacients de nosaltres i escoltar-los per aprendre i millorar. Segons Casado, “els nostres pacients ens googlean per saber de nosaltres”. Per això, el Dr. Llordachs  considera que és bàsic “construir-se una identitat a la xarxa, tenir una estratègia de presència digital”. A més, “no cal esperar a que parlin de tu a la xarxa, cal generar contingut per contrarestar la informació negativa que hi pugui haver de tu”, afegeix.

La jornada va continuar amb la presentació de Miguel Ángel Manyez, economista i Subdirector Econòmic al Departament de Salut d’Alacant i que compta amb el blog de salud amb més seguidors a Espanya. Va parlar de l’ús estratègic del web 2.0 en salut. Per a Manyez, l’accés del pacient a informació de salut a la xarxa i l’ús d’eines 2.0 han fet canviar la relació metge-pacient. El pacient és cada cop més actiu, més informat i més exigent. Segons Manyez, “els pacients busquen suport emocional i intel·ligència col·lectiva a les xarxes socials”. I els metges han de poder orientar-los sobre què veure. La prescripció de links, vídeos, fòrums ha de ser la nova forma de relació. “Google no substitueix als metges però els ha de fer reflexionar sobre la seva relació amb el pacient”, afegeix.

La qualitat de la informació que trobem a la xarxa i la seva fiabilitat van ser els temes de la segona entrevista al Dr. Miquel Àngel Mayer, Director de Web Mèdica Acreditada, el programa de certificació i qualitat de pàgines web de salut del COMB. Per al Dr. Mayer, “els propietaris de pàgines web sobre salut han de comprometre’s en la qualitat del seus continguts”. Per a ell, els tres punts bàsics per a valorar una web mèdica són “qui ha darrere, informació actualitzada i un segell de qualitat”. Mayer va recomanar el Decàleg per a l’ús de webs de salut i va afegir que “aviat veurem els metges fent prescripció de links de webs fiables i útils per als pacients, cosa que farà que el pacient se senti molt més segur”.

El sector farmacèutic també va ser present a converses amb una entrevista a Francisco Ibañez, expresident dela Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària. La seva presència a les xarxes li ha permès compartir coneixement amb altres farmacèutics. Per a Ibañez, “les eines 2.0 són una nova oportunitat per a la farmàcia i els seus clients-pacients”.

La infermera Rosa Pérez va ser la darrera entrevistada. El seu blog sobre consells per a la salut i autocures és un exemple de bona informació audiovisual sobre salut. Ha apostat pel vídeo com eina de comunicació.

Aquí teniu un vídeo resum de #converses.

 

Què és Web Mèdica Acreditada?

Web Mèdica Acreditada (WMA) és un programa gratuït del COMB d’acreditació de webs de contingut mèdic, que garanteix que aquestes compleixen uns requisits de qualitat i fiabilitat.

El Dr. Miguel Àngel Mayer i l’Àngela Leis composen aquest departament que treballa per desenvolupar una Comunitat Mèdica Virtual i que investiga sobre com utilitzem Internet i les xarxes per parlar i informar-nos de salut.

Dades de contacte:

wma[arrova]comb.cat

93 567 88 35

Localització:

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Passeig Bonanova, 47 Barcelona

3a planta
Ascensor B

El Web 2.0, una eina que ajuda a humanitzar la medicina

La Fundación Lilly va celebrar la VII Jornada Medes, “Web 2.0 y Medicina en Español, a l’Escorial (Madrid), al que van assistir unes 150 persones presencials i 15.000 per Twitter. El dia va girar en torn de les biblioteques, la docència i el ciutadà com a responsable de la seva salut (e-pacient), però un dels aspectes que més va destacar va ser com les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) poden humanitzar la medicina, fer-la més propera i adaptada, des del punt de vista del professional i del pacient, i com es pot actuar per als que no les utilitzen.

El metge té a les seves mans eines com els blogs que de forma molt senzilla li permeten comunicar-se amb pacients i cuidadors, fer prevenció… i el mateix succeeix amb les organitzacions de malalts. Las hormigas tienen megáfono, va ser una de les idees que més van calar a l’auditori.  Fer una aposta personal per una actitud 2.0 per millorar la relació amb el pacient i fer-la més completa, ja que poques vegades les organitzacions donen suport a aquestes iniciatives, es va assenyalar.

El punt fort el va donar la conferència de clausura de Francisco Lupiáñez, qui va donar una visió més crítica i realista de la situació amb la presentació La web 2.0 en medicina, un paseo por la nube y la realidad” remarcant la magnitud de l’escletxa digital, que deixaria fora a un 90% dels pacients. Però el camí està començat, i tal i com va assenyalar el Dr. Jesús Martínez Alvarez autor del blog “El médico de mi hijo”, l’aposta del web 2.0 pot servir per “excloure als e-pacients”, en el sentit de minimitzar les visites a la consulta, “per poder dedicar més recursos presencials als exclosos reals”. Sense oblidar, i fent un esforç per la Medicina Narrativa, tal i com va dir el Dr. Salvador Casado, autor del blog “La consulta del Dr. Casado“: “Hay que asumir la maestría del paciente de explicar su problema, recuperar el tacto y el cómo acompañar”.

Docència 2.0

El Dr. Miguel Àngel Mayer, director de Web Mèdica Acreditada del Col·legi, va participar exposant la seva experiència com a docent en el web 2.0 i va remarcar la necessitat de acreditar la qualitat la formació, ja que estem en una fase de revolució i canvi constant. A més, cal aprendre a identificar el que és pseudo-docència 2.0, que moltes vegades no és més que depositaris a Internet de documents.