Francesc Cortadellas és capellà jesuïta i porta més de 50 anys al Txad, un dels quatre països més pobres del planeta. Fa gairebé tres dècades que lidera un projecte de salut a la localitat de Goundi, que consta d’un hospital i 9 centres de salut, on s’atenen més de 90.000 persones a l’any.
Continua la lectura de “L’experiència del sistema integral de salut de Goundi, al Txad”
El Dr. Mario Ubach porta més de 20 anys dedicat a la cooperació. Ha desenvolupat gran part de la seva tasca com a cooperant al Txad, tot i que també ha col·laborat en diversos projectes a la Índia, juntament amb Vicent Ferrer. De fet, va ser el mateix Ferrer qui el va animar a fundar una ONG a Barcelona i així és com va nàixer “Misión y Desarrollo para Goundi”, l’objectiu de la qual és recaptar fons per poder posar en marxa iniciatives socials, sanitàries i educatives, entre d’altres, en aquest racó de l’Àfrica subsahariana. El “Concert per al Txad”, que es celebra una vegada a l’any, s’ha convertit en la senya de l’ONG i és una cita ineludible per tots aquells que volen col·laborar en la causa.
La Dra. Andrea Coromines i el Dr. Pep Canudas són dos metges anestesiòlegs que dediquen el seu temps lliure a la cooperació internacional. No treballen per una ONG sinó que s’embarquen en projectes que troben interessants i que bàsicament es dediquen a la formació dels metges locals. La seva és una de les històries que formen part d’“Experiències dels cooperants”, un espai obert per a que els metges que vulguin puguin compartir les seves vivències com a cooperants.
Els darrers dos projectes dels doctors Coromines i Canudas han estat al Txad, un a l’Hospital General Públic de Moundou, on van treballar per millorar la vida persones amb discapacitat, causada en molts casos per la poliomielitis; i un altre a l’Hospital Universitari “Le Bon Samaritain”, en un projecte promogut per l’ONG catalana “Misión y desarrollo para Goundi”. A “Le Bon Samaritain” es van dedicar a la formació de metges locals en anestesiologia, activitat assistencial a quiròfan i planta, en criteris de professionalitat, qualitat i seguretat. Allà però, també van fer treball assistencial a l’hospital.
Ambdós metges fan una reflexió sobre el model de cooperació. Segons expliquen, la tasca de cooperant ha de ser fonamentalment formativa, de tal manera que ha d’arribar un moment en que el cooperant s’ha de fer prescindible. També denuncien les complicacions que troba un metge per fer cooperació. Per això, diuen, van decidir crear, amb un grup de metges, la secció de Metges Coopeadors del Col·legi.
El blog del teu col·legi professional 