El 2014 ha estat l’any per recordar al Dr. Simeó Selga i Ubach, pediatre manresà de referència que va destacar pel seu activisme cívic, social, cultural i polític. Selga va ser un metge compromès amb la seva comarca i, entre d’altres fites, va donar un gran impuls a la formació continuada d’allà.
Amb motiu del centenari del seu naixement (20 de febrer de 1914), la Junta de Govern del COMB va decidir dedicar el 2014 a homenatjar la seva figura, tal i com fa cada any, a un metge destacat per les seves aportacions a la medicina i per la seva personalitat.
Els actes de l’Any Dr. Selga culminen amb l’exposició “L’any del Dr. Siméo Selga i Ubach 1914-2014” i en la propera edició d’un llibre biogràfic per part del Dr. Lluís Guerrero, comissionat de l’any.
La mostra resumeix la vida del personatge i la seva trajectòria a través d’imatges i objectes personals del pediatra. Es pot visitar a l’espai d’exposicions Dr. Pedro i Pons del COMB (planta baixa) fins la Setmana Santa, quan es traslladarà a la capital del Bages.
El COMB acull l’exposició “Càritas. Un NO per a ningú. 70 anys” que explica la història de l’entitat fent un recorregut pels nou programes d’actuació que desenvolupen: acolliment i acompanyament, ajuda a necessitats bàsiques, habitatge, sense llar i salut mental, formació i inserció sociolaboral, infància i família, migració, vellesa i inserció social penitenciària. L’objectiu és agitar la consciència de les persones i sensibilitzar-les sobre la importància de vetllar per la dignitat, per la justícia social i per la solidaritat.
En la inauguració de l’exposició, que es podrà visitar durant tot el mes de juliol, el president del COMB, Dr. Jaume Padrós, va reiterar el compromís de la corporació cap a les situacions de “major dificultat i precarietat, especialment cap als metges”. Tal és així, que a 2008 es va crear el Programa de Protecció Social (PPS) per ajudar als metges en moments de fragilitat. “El Col·legi de Metges i la professió mèdica estan compromesos amb la societat a la qual servim i ens devem”, va concloure.
El Col·legi i Càritas Diocesana de Barcelona van signar un acord de col·laboració el passat mes de maig a través del programa “Entitats amb cor”. Aquest no serà però, segons va anunciar el Dr. Padrós, la única activitat amb l’entitat, ja que es faran més projectes seguint la mateixa línea.
Les il·lustracions mèdiques són l’eix central de l’exposició que actualment es pot veure al COMB. “MEDICINA+ART+CIÈNCIA representacions artístiques anatomopatològiques” combina les aquarel·les realitzades entre els anys 20 i 30 pels estudiants de la càtedra d’anatomia patològica de la Universitat de Barcelona, i les creades en l’actualitat pels estudiants de cinquè i sisè de primària que van participar en els tallers de ciències naturals de la Mandarina de Newton, institució de divulgació científica.
Alhora, se’ls hi va donar una connotació museística per tal d’ensenyar la disciplina. En el museu que va construir el mateix departament, les aquarel·les, fotografies, microfotografies, preparacions microscòpiques, models anatòmics… formaven part del procés de coneixement mèdic i creació científica. Des de la mateixa observació fins la publicació de resultats en revistes o publicacions mèdiques.
L’exposició està oberta al públic a l’Espai d’Exposicions “Pedro i Pons” del COMB.
El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha inaugurat una exposició dedicada a les caricatures de metges, una tradició que arranca des del darrer terç del segle XIX i que avarca tot el segle XX. Més de 200 caricatures que fan “una mirada la història de la medicina contemporània”, segons la interpretació de l’Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medina de Catalunya i encarregat d’inaugurar l’exposició en un acte acadèmic dins de les activitats dedicades a celebrar l’any dedicat a la Dra. Dolors Aleu.
L’exposició, que es pot visitar a l’espai Pedro i Pons de l’edifici col·legial, té el seu origen en la Nadala que el COMB va editar per felicitar les darreres festes.
“Caricatures de Metges” analitza un fenomen popular del segle passat, quan les caricatures van agafar rellevància dins del món artístic i atorgaven al caricaturitzat de reconeixement públic. De fet, i segons explica Alfons Zarzoso, durant la tasca de documentació de l’exposició, es van adonar que hi havia un nombre important de metges que tenien caricatura, però que no eren professionals amb molta rellevància, ni clínica ni acadèmica. Així, sembla que molts metges demanaven tenir-ne una pel prestigi que representava.
Tant l’exposició com la Nadala han estat fruit d’un treball en grup coordinat pel Dr. Miquel Bruguera, ex-president del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics. Ha comptat amb la participació i fons del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i també fons de particulars.
Molts dels metges que es poden veure a l’exposició, també apareixen a la Galeria de Metges Catalans, un diccionari il·lustrat on line dels professionals catalans que han destacat en la seva activitat mèdica.
Metges Sense Fronteres celebra el seu congrés anual al Col·legi. Amb motiu d’aquesta reunió i del seu 40 aniversari, aquest any han instal·lat una exposició fotogràfica a l’entrada del COMB que il·lustra la seva trajectòria humanitària des dels primers anys de la seva fundació.
El delegat a Catalunya de Metges Sense Fronteres, Toni Luna, ens ha fet una petita guia per l’exposició “40 Años de acción humanitaria independiente”
Podreu visitar aquesta exposició durant aquesta setmana!
“Si oblidem la història estem condemnats a que es repeteixi”
El 28 d’octubre es va inaugurar la exposició “Dr. Josep Salvany i Lleopart (1810-2010). Una vida per la verola” amb motiu del 200 aniversari de la mort del Dr. Salvany. L’exposició retrata la seva figura, mostra una visió històrica de la verola i de la seva introducció a Catalunya, i l’eradicació de la mateixa, desapareguda oficialment l’any 1979. El President del COMB, Dr. Miquel Vilardell, va ressaltar la seva figura al ser “la primera persona que va parlar de salut pública”.
L’expresident del COMB, Dr. Miquel Bruguera, i el comissionat de l’Any Dr. Josep Salvany, Dr. Manuel M. Escudé, van ser els encarregat de presentar l’exposició als assistents. Bruguera va lloar la figura d’aquest doctor i el va catalogar com un “metge heroi”. També va demanar que es busqués la manera d’associar “el seu nom amb la salut pública”.
Durant l’acte d’inauguració es va celebrar una taula rodona sobre la vacunació “vacunes: passat, present i futur” en què es va senyalar la importància que ha tingut i té la vacunació per salvar vides. Tots els conferenciants va coincidir amb la cita de l’escriptor albanès i premi Princep d’Astúries de les Lletres 2010, Ismael Kadaré, que diu que “si oblidem la història estem condemnats a que es repeteixi”.
La taula estava composada per experts en la matèria. Sobre el passat de les vacunes, el vicepresident de l’Asociación Española de Vacunología, Dr. Fernando A. Moraga-Llop, va apuntar que les vacunacions “són el procediment mèdic que ha contribuït més a prevenir malalties”. La cap clínic del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, Dra. Magda Campins, qui va parlar sobre el present va senyalar que “el número de mort que eviten les vacunes és, fins i tot actualment, de 6 milions de morts evitades”.
La intervenció més apassionada la va fer el cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Dr. Carlos Rodrigo, qui va parlar del futur de les vacunes, la vacuna combinada, i de les diferències entre els països rics i els pobres. Segons va explicar hi ha un salt d’uns “15 o 20 anys entre la introducció d’una vacuna” a un país desenvolupat i a un en vies de desenvolupament. A més va criticar el discurs envers els “perills de la vacunació” i va senyalar la valentia dels que s’embarcaren en la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna assumint tots els riscos.
L’exposició està situada a la planta baixa del COMB.
Taula rodona: “Vacunes: passat, present i futur”, 28 octubre a les 19.00 hores. Sala d’actes del COMB
Dr. Fernando A. Moraga-Llop, professor de Pediatria de la UAB, vicepresident de l’Asociación Española de Vacunología; Dr. Carlos Rodrigo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Consell Assessor de Vacunes del Departament de Salut i Societat Catalana de Pediatria; Dra. Magda Campins Martí, cap clínic del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, Professora de la Facultatde Medicina de la UAB
La Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna per vacunar la verola al continent sud-americà fou la primera campanya internacional de salut pública en la història de la humanitat. El seu director va ser l’alacantí Dr. Xavier Balmis, qui va conduir el seu equip a través de l’Oceà Atlàntic cap a Amèrica. La Reial Expedició Filantròpica tenia la missió de transportar la vacuna de la verola, ensenyar als americans a preparar-la i conservar-la i organitzar juntes de vacunació que vetllessin per registrar les vacunacions i assegurar la seva continuïtat.
Quan es parla d’aquesta expedició sovint s’oblida el nom del Dr. Josep Salvany i Lleopart, subdirector de l’expedició, que va deixar la vida portant la vacuna per tota l’Amèrica Meridional. A més va dirigir una de les dues rutes que es van dur a terme. Per aquest motiu, i coincidint amb el 200 aniversari de la seva mort, el COMB li dedica l’any 2010 i inaugurarà demà una exposició sobre la seva figura i l’Expedició Filantròpica i es farà una taula rodona sobre “Vacunes: passat, present i futur”.
Del Dr. Salvany només es conserva la signatura
El Dr. Josep Salvany i Lleopart era un cirurgià militar fill d’una nissaga de cirurgians. El seu estat de salut sempre va ser molt precari. D’estudiant va emmalaltir de tuberculosi, i essent cirurgià a Extremadura va contraure la malària. El seu estat precari de salut empitjorar a mesura que recorria la cornisa occidental de Sudamèrica, fins que va morir a la missió.
A juny de 1802 es va declarar una epidèmia de verola al virregnant de Nova Granada, i quan la notícia va arribar a Espanya, Carles IV va recomanar la vacunació en totes les regions peninsulars i ultramarines. L’any següent es declarà la necessitat d’organitzar una expedició a Amèrica per difondre la vacuna i evitar la propagació per tot Amèrica. Tot i que Carles IV es movia per motius econòmics –amb l’epidèmia es rebien menys diners de les colònies-, l’expedició va tenir un caràcter filantròpic i la vacuna es va oferir gratuïtament a tots aquells que la van voler.
Mapa de la difusió de la verola
Com que la vacuna només es conservava in vitro de 10 a 12 dies, es va decidir traslladar-la amb la tècnica de braç a braç, i per això es va recórrer a orfes d’entre 4 i 14 anys. El Dr. Balmis va calcular que necessitaria uns 25 nens, tot i que només en va aconseguir 22 de Santiago de Compostela, un lloc proper al punt de partida de l’expedició.
La Reial Expedició Filantròpica va sortir cap al continent americà des de La Corunya el 30 de novembre de 1083 amb fragata “Maria Pita”. L’equip consistia en 500 libres de Moreau, termòmetres i baròmetres, milers d’ampolles de cristall per conservar la limfa vacunal, i màquines pneumàtiques per fer el buit a les ampolles.
Les etapes de l'Expedició
La ruta es va iniciar a La Corunya i acabà en La Guayra (Veneçuela) el 8 de maig de 1804. A partir d’aquest moment l’expedició es va dividir en dues rutes. El Dr. Salvany va baixar cap a Sudamèrica tot seguint el riu Magdalena, i el Dr. Balmis continuà en direcció a L’Habana, Mèxic i Filipines. El Dr. Salvany va portar la vacuna al sud d’Amèrica, amb l’ajuda del cirurgià Manuel Julian Grajales, el practicant Rafael Pérez Lozano, l’infermer Basilio Bolaños i quatre nens.
Durant els set anys que va durar l’expedició van patir molts entrebancs. Als cinc dies de separar-se l’expedició, el vaixell del Dr. Salvany va naufragar de camí a Cartagena de les Índies. Van haver de passar tres dies en una illa fins que van ser rescatats. Depenent de la situació política de cada etapa eren rebuts com a herois o com a l’anticristo, tal i com va ocórrer quan arribaren al Virregnat de Perú.
Imatges satíriques sobre la vacuna de la verola
A Quito (Equador), tot i la bona rebuda de la població, els van furtar tots els diners i l’instrumental. Aquest fet va permetre a al Dr. Salvany descansar i recuperar forces abans de continuar el viatge, ja que havia arribar molt debilitat.
A La Paz (Bolívia), el Dr. Salvany va demanar quedar-se com a regidor perquè el seu estat de salut era molt precari després de creuar els Andes. Des d’Espanya però, se li va negar. Finalment, va morir a Cochamba (Bogotà) el 21 de juliol 1810.
Si vols saber més sobre el Dr. Salvany i l’Expedició Filantròpia de la Vacuna visiteu el següent video
El blog del teu col·legi professional 