Sònia Baró, metgessa de família i ballarina de ‘twerking’: “La creativitat en el dia a dia de la medicina és imprescindible: m’ajuda a fer front a situacions amb pacients o a coordinar un equip”

“Vaig provar el twerk i vaig veure que no tenia res a veure amb el que jo m’imaginava. Treballes moltes parts de tot el cos”

“La meva fita és gaudir fent el que faig. És igual si ho faig millor o pitjor. Quan surto d’una classe de dansa penso: ‘Ostres, que bé que m’ho he passat’”

“Tot el que faig per a mi mateixa també és un guany a la feina, perquè m’ajuda a sobrecarregar-me menys”

Sònia Baró Sabaté (Barcelona, 1975) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa com a coordinadora de l’equip d’atenció a residències geriàtriques del CAP Larrard de Barcelona. La doctora Baró és aficionada a diverses activitats més enllà de la professió, com la costura i el maquillatge, però, d’entre totes les que porta a terme, en destaca molt especialment la dansa, que ha practicat al llarg de tota la seva vida. Ha fet dansa clàssica i contemporània i, actualment, hi fa una aproximació a través del twerking. Parlem amb ella sobre com va començar a practicar aquest estil de ball i sobre la necessitat de donar curs a la creativitat davant l’exercici d’una professió tan exigent com la medicina.

Continua la lectura de “Sònia Baró, metgessa de família i ballarina de ‘twerking’: “La creativitat en el dia a dia de la medicina és imprescindible: m’ajuda a fer front a situacions amb pacients o a coordinar un equip””

Jaume Motos, cirurgià general i de l’aparell digestiu, recentment jubilat del SEM: “Hi ha feines i hi ha professions. Jo soc dels que pensa que la professió de metge s’exerceix tota la vida”

“A emergències, hem de saber una mica de tot. El que més m’apassiona és la importància dels actes que fas i que no fas… Però, sobretot, la immediatesa”

“L’actual SEM és un servei increïble. La gent no l’acaba de conèixer. Hi ha un munt de professionals, especialistes de tot, amb unitats espectaculars”

“Vaig fer la meva darrera guàrdia amb els meus fills, que també treballen al SEM. No havíem coincidit mai. Va ser una sorpresa molt emotiva”

Jaume Motos (Ciudad Real, 1959) és especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu. Fa poc que s’ha jubilat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya, on era el metge més antic, i ha compartit amb nosaltres vivències i reflexions de tota una carrera que ha viscut amb veritable passió i dedicació.

Continua la lectura de “Jaume Motos, cirurgià general i de l’aparell digestiu, recentment jubilat del SEM: “Hi ha feines i hi ha professions. Jo soc dels que pensa que la professió de metge s’exerceix tota la vida””

Lluís Valerio (‘Stalker’), metge de família i novel·lista:  “L’exercici de la medicina té una relació amb la fatalitat que ens passa factura. Donar un fil argumental a aquestes circumstàncies les fa més comprensibles”

“Quan un lector em diu que el meu llibre l’ha distret o que se li ha fet curt, no hi ha cap elogi que s’hi pugui comparar”

“Vaig començar a escriure amb una visió mèdica de la literatura: si era terapèutica per a mi, potser també ho podria ser per a d’altres persones”

“És important tenir una faceta que ens permeti sortir del rol de metge o metgessa: que sigui creativa, però que, alhora, exigeixi disciplina”

Lluís Valerio Sallent (Barcelona, 1965) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa com a responsable de la Unitat de Salud Internacional ICS Metropolitana Nord del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Germans Trias i Pujol. El doctor Valerio també escriu i és l’autor, sota el pseudònim Stalker, d’un cicle de novel·les ambientades a l’Àfrica que ha batejat amb el nom de Motorsoul i que consta de set títols, el darrer dels quals és La crònica diamant (Raig Verd, 2023).

Continua la lectura de “Lluís Valerio (‘Stalker’), metge de família i novel·lista:  “L’exercici de la medicina té una relació amb la fatalitat que ens passa factura. Donar un fil argumental a aquestes circumstàncies les fa més comprensibles””

Patricia Pozo, neuròloga: “L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los”

“La migranya és una malaltia que afecta amb atacs episòdics i recurrents. Els atacs s’inicien unes 48 hores abans que aparegui el primer símptoma evident, que acostuma a ser el mal de cap, però n’hi ha molts d’altres”

Moltes persones que pateixen migranya no es poden ni moure, sovint han d’agafar baixes laborals i no poden fer plans amb la família o els amics. Tot això provoca sentiment de culpa

“Fa poc, una pacient es va posar a plorar d’emoció a la consulta. Feia un any que havia passat de tenir més de vint dies al mes amb migranya a només cinc. Fins llavors no s’havia pogut imaginar com era viure sense aquesta incapacitat absoluta per fer coses”

Patricia Pozo-Rosich (Barcelona, 1975), és cap de secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic. A més, ha desenvolupat el programa de recerca Migraine Adaptive Brain. En aquesta entrevista parlem de com afecta la migranya als pacients, de tractaments i de línies de recerca innovadores.

Continua la lectura de “Patricia Pozo, neuròloga: “L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los””

Què tenen en comú els termes biotoxina marina, escalp i nomofòbia?

Aquests tres termes tenen en comú que són neologismes normalitzats durant l’any 2023. En aquest apunt us expliquem en què consisteix la normalització terminològica, us expliquem com podeu saber quins termes de salut s’han estudiat aquest any i us exposem algun exemple dels criteris aplicats en les propostes terminològiques que es difonen.

Continua la lectura de “Què tenen en comú els termes biotoxina marina, escalp i nomofòbia?”

Elisenda Durban, historiadora i autora de la novel·la ‘La metgessa’: “Agnòdike va ser un exemple de vocació mèdica, amb un gran afany de superació i sacrifici”

“Moltes de les nostres malalties actuals també es donaven en l’antiga Grècia i les coneixem per les descripcions que se’n fan als Tractats hipocràtics”

“Conèixer la història de la medicina també ens ajuda a comprendre el que som”

Elisenda Durban (Barcelona, 1965) és llicenciada en Història Antiga i especialista en Egiptologia. Parlem amb ella sobre la enigmàtica figura d’Agnòdike, una dona de l’antiga Grècia, considerada la primera ginecòloga. Durban ha condensat en la novel·la històrica La metgessa (Pagès Editors, 2023) les seves investigacions sobre la fascinant vida d’aquesta dona i la seva època. Parlem sobre l’exercici de la medicina en l’antiguitat i sobre què té en comú amb la pràctica mèdica de l’actualitat.

Continua la lectura de “Elisenda Durban, historiadora i autora de la novel·la ‘La metgessa’: “Agnòdike va ser un exemple de vocació mèdica, amb un gran afany de superació i sacrifici””