El dijous 24 d’abril va arribar al COMB la col·legiada número 50.000, la Dra. Cristina Molinet, que aviat serà R1 de Ginecologia i Obstetrícia a l’Hospital Sant Joan de Déu.

El president Dr. Jaume Padrós i la vicepresidenta Dr. Elvira Bisbe li van entregar un carnet gegant que ho certifica.

Cal aclarir que al Col·legi no hi ha 50.000 col·legiats, però fa temps que cada número només correspon un metge, és a dir, que no es reemplacen els números que queden buits amb nous col·legiats. Així, la Dra. Molinet serà sempre la col·legiada 50.000 a la província de Barcelona.

El dia 15 de maig el Col·legi celebrarà la Benvinguda als nous residents organitzada per la Secció col·legial de metges MIR i metges joves. Si encara t’has de col·legiar, demana cita prèvia al web del COMB abans de venir.

A continuació podeu saber una mica més d’aquesta doctora, dona i jove, exemplifica el creixent perfil de la professió a Barcelona.

---

Per què vas decidir estudiar Medicina? Tens algun familiar metge?

Des de ben petita ho vaig tenir clar. La veritat és que m’agradaven diverses professions, però Medicina sempre va ser la que més. Tot i que en algunes ocasions és per tradició familiar, no és el meu cas, perquè no tinc familiars metges.

A quina universitat has estudiat la llicenciatura? Què és el que més t’ha agradat d’aquesta universitat?

A la Universitat de Barcelona, a l’Hospital Clínic. Estic molt contenta amb l’experiència, fins i tot em va saber greu quan vaig acabar la carrera! Valoro l’aprenentatge en general, però el que més m’ha agradat ha estat el contacte directe amb la professió. És en aquests moments on realment sents que aprens…tot i que sóc conscient que encara em queda molt per aprendre!

Com et vas preparar per a l’examen MIR? Com recordes del dia de l’examen?

El vaig preparar anant a una acadèmia i estudiant molt a casa, i per sort, va anar molt bé. Sorprenentment, el dia de l’examen no estava gens nerviosa: la nit abans vaig tancar els llibres i em vaig proposar no pensar-hi més fins l’endemà. “Zero nervis!”. I un cop fet, em vaig sentir molt contenta. No sabia si havia anat bé o malament, però em sentia alliberada…i s’havia de celebrar!

Quina especialitat has escollit i perquè?

Ginecologia i Obstetrícia a Sant Joan de Déu. Des de petita volia ser pediatra, però al fer les pràctiques, sentia que em faltava alguna cosa…i es que també m’agradava el quiròfan. En canvi les pràctiques de Ginecologia, que no m’ho pensava, em van encantar. M’agraden molt els nens, i al final hi treballaré però per portar-los al món! També m’interessa la qüestió de l’esterilitat i d’ajudar a parelles que no poden tenir fills.

I perquè has escollit Sant Joan de Déu?

Precisament perquè al ser un hospital infantil, estaré en contacte amb els nens. I perquè era un somni, de petita passava per davant i m’imaginava que hi treballaria algun dia. A més, tinc referències de companys que hi treballen i m’ho han recomanat. Però no esperava que pogués entrar…encara no mho crec!

Què creus que serà el més fàcil i el més difícil de la teva especialitat?

Tinc moltes ganes d’aprendre de tot, hi ha tantes coses per saber! Penso que el que més em costarà serà afrontar les situacions complicades, donar les males notícies, especialment en els embarassos. Sembla que sigui una especialitat en la que tot sempre va bé i precisament per això penso que quan s’han de donar males notícies, encara costa més. Però ho sabré quan em posi a treballar!

Tens algun referent en Medicina, algun metge que t’hagi marcat?

Com que no tinc familiars metges, fins que no he començat la carrera pràcticament no he sabut res de Medicina. Els referents doncs són aquells professors que he tingut a la universitat, sobretot aquells amb els que he fet pràctiques i han fet que m’agradés una especialitat que en cap cas em plantejava. Durant la carrera mai tens clar que acabaràs triant, però valores que t’agradi el que estàs fent en aquell moment.

Quines diferències i quines similituds creus que hi ha entre la Medicina que exerciràs tu i la que ha exercit un metge que avui es jubila?

Penso que el que més ha canviat és que la Medicina ara està molt més especialitzada, abans s’estudiava de manera general i ara es concreta al detall. I evidentment des d’aleshores s’ha avançat moltíssim! Els que es van col·legiar fa 50 anys hauran vist un progrés bestial, especialment en certes malalties com el càncer. Han canviat les proves, els diagnòstics, el tractament…tot!

També ha canviat la presència de la dona, que hem passat de ser una raresa a ser el perfil típic, a les facultats som la majoria.

Quines expectatives tens sobre el Col·legi de Metges? Què esperes de la teva relació amb aquesta institució?

Ho veig com un recolzament, un lloc on pots acudir sempre que tens algun dubte sobre la professió, per demanar informació. O per exemple, si tens problemes jurídics, i precisament l’especialitat que he escollit concentra moltes demandes… per si algun dia passa qualsevol cosa és important saber que tens algú que et recolza.

Per últim, què t’agrada fer quan no et dediques a la Medicina?

Faig waterpolo a l’agrupació esportiva Santa Eulàlia, a L’Hospitalet. Som un equip però també som amigues, així que moltes vegades quan no estem jugant estem sopant juntes… m’agrada, com tots, estar amb els amics i la meva parella.