Els quadres, les escultures i els objectes ens parlen de la nostra història, costums, mites, herois… i també de la nostra salut. Sols cal tenir l’ull aguditzat per trobar indicis de les malalties que ens han acompanyat durant tota la nostra història: signes de rosàcia al rostres, símptomes de goll, limfomes, efectes de la sífilis, varicel·la… Les obres pictòriques diuen molt més del que sembla.
El bloc “Un dermatólogo en el museo”s’actualitza gairebé cada dia des del gener de 2015 i ja té més de 1000 entrades. En aquests anys, s’ha convertit en una voluminosa enciclopèdia on conflueixen medicina general, dermatologia, història i art… Darrere dels textos hi ha el doctor Xavier Sierra, un dermatòleg gironí establert a Terrassa. Sierra és doctor en medicina i llicenciat en humanitats, així com autor de diferents llibres sobre història de la dermatologia, redactor en cap de la revista Gimbernat, premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, acadèmic a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i també professor del curs “La medicina i l’art” de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL). Ens rep a la seva consulta, un petit museu.
“Si oblidem la història estem condemnats a que es repeteixi”
El 28 d’octubre es va inaugurar la exposició “Dr. Josep Salvany i Lleopart (1810-2010). Una vida per la verola” amb motiu del 200 aniversari de la mort del Dr. Salvany. L’exposició retrata la seva figura, mostra una visió històrica de la verola i de la seva introducció a Catalunya, i l’eradicació de la mateixa, desapareguda oficialment l’any 1979. El President del COMB, Dr. Miquel Vilardell, va ressaltar la seva figura al ser “la primera persona que va parlar de salut pública”.
L’expresident del COMB, Dr. Miquel Bruguera, i el comissionat de l’Any Dr. Josep Salvany, Dr. Manuel M. Escudé, van ser els encarregat de presentar l’exposició als assistents. Bruguera va lloar la figura d’aquest doctor i el va catalogar com un “metge heroi”. També va demanar que es busqués la manera d’associar “el seu nom amb la salut pública”.
Durant l’acte d’inauguració es va celebrar una taula rodona sobre la vacunació “vacunes: passat, present i futur” en què es va senyalar la importància que ha tingut i té la vacunació per salvar vides. Tots els conferenciants va coincidir amb la cita de l’escriptor albanès i premi Princep d’Astúries de les Lletres 2010, Ismael Kadaré, que diu que “si oblidem la història estem condemnats a que es repeteixi”.
La taula estava composada per experts en la matèria. Sobre el passat de les vacunes, el vicepresident de l’Asociación Española de Vacunología, Dr. Fernando A. Moraga-Llop, va apuntar que les vacunacions “són el procediment mèdic que ha contribuït més a prevenir malalties”. La cap clínic del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, Dra. Magda Campins, qui va parlar sobre el present va senyalar que “el número de mort que eviten les vacunes és, fins i tot actualment, de 6 milions de morts evitades”.
La intervenció més apassionada la va fer el cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Dr. Carlos Rodrigo, qui va parlar del futur de les vacunes, la vacuna combinada, i de les diferències entre els països rics i els pobres. Segons va explicar hi ha un salt d’uns “15 o 20 anys entre la introducció d’una vacuna” a un país desenvolupat i a un en vies de desenvolupament. A més va criticar el discurs envers els “perills de la vacunació” i va senyalar la valentia dels que s’embarcaren en la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna assumint tots els riscos.
L’exposició està situada a la planta baixa del COMB.
Taula rodona: “Vacunes: passat, present i futur”, 28 octubre a les 19.00 hores. Sala d’actes del COMB
Dr. Fernando A. Moraga-Llop, professor de Pediatria de la UAB, vicepresident de l’Asociación Española de Vacunología; Dr. Carlos Rodrigo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Consell Assessor de Vacunes del Departament de Salut i Societat Catalana de Pediatria; Dra. Magda Campins Martí, cap clínic del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, Professora de la Facultatde Medicina de la UAB
La Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna per vacunar la verola al continent sud-americà fou la primera campanya internacional de salut pública en la història de la humanitat. El seu director va ser l’alacantí Dr. Xavier Balmis, qui va conduir el seu equip a través de l’Oceà Atlàntic cap a Amèrica. La Reial Expedició Filantròpica tenia la missió de transportar la vacuna de la verola, ensenyar als americans a preparar-la i conservar-la i organitzar juntes de vacunació que vetllessin per registrar les vacunacions i assegurar la seva continuïtat.
Quan es parla d’aquesta expedició sovint s’oblida el nom del Dr. Josep Salvany i Lleopart, subdirector de l’expedició, que va deixar la vida portant la vacuna per tota l’Amèrica Meridional. A més va dirigir una de les dues rutes que es van dur a terme. Per aquest motiu, i coincidint amb el 200 aniversari de la seva mort, el COMB li dedica l’any 2010 i inaugurarà demà una exposició sobre la seva figura i l’Expedició Filantròpica i es farà una taula rodona sobre “Vacunes: passat, present i futur”.
Del Dr. Salvany només es conserva la signatura
El Dr. Josep Salvany i Lleopart era un cirurgià militar fill d’una nissaga de cirurgians. El seu estat de salut sempre va ser molt precari. D’estudiant va emmalaltir de tuberculosi, i essent cirurgià a Extremadura va contraure la malària. El seu estat precari de salut empitjorar a mesura que recorria la cornisa occidental de Sudamèrica, fins que va morir a la missió.
A juny de 1802 es va declarar una epidèmia de verola al virregnant de Nova Granada, i quan la notícia va arribar a Espanya, Carles IV va recomanar la vacunació en totes les regions peninsulars i ultramarines. L’any següent es declarà la necessitat d’organitzar una expedició a Amèrica per difondre la vacuna i evitar la propagació per tot Amèrica. Tot i que Carles IV es movia per motius econòmics –amb l’epidèmia es rebien menys diners de les colònies-, l’expedició va tenir un caràcter filantròpic i la vacuna es va oferir gratuïtament a tots aquells que la van voler.
Mapa de la difusió de la verola
Com que la vacuna només es conservava in vitro de 10 a 12 dies, es va decidir traslladar-la amb la tècnica de braç a braç, i per això es va recórrer a orfes d’entre 4 i 14 anys. El Dr. Balmis va calcular que necessitaria uns 25 nens, tot i que només en va aconseguir 22 de Santiago de Compostela, un lloc proper al punt de partida de l’expedició.
La Reial Expedició Filantròpica va sortir cap al continent americà des de La Corunya el 30 de novembre de 1083 amb fragata “Maria Pita”. L’equip consistia en 500 libres de Moreau, termòmetres i baròmetres, milers d’ampolles de cristall per conservar la limfa vacunal, i màquines pneumàtiques per fer el buit a les ampolles.
Les etapes de l'Expedició
La ruta es va iniciar a La Corunya i acabà en La Guayra (Veneçuela) el 8 de maig de 1804. A partir d’aquest moment l’expedició es va dividir en dues rutes. El Dr. Salvany va baixar cap a Sudamèrica tot seguint el riu Magdalena, i el Dr. Balmis continuà en direcció a L’Habana, Mèxic i Filipines. El Dr. Salvany va portar la vacuna al sud d’Amèrica, amb l’ajuda del cirurgià Manuel Julian Grajales, el practicant Rafael Pérez Lozano, l’infermer Basilio Bolaños i quatre nens.
Durant els set anys que va durar l’expedició van patir molts entrebancs. Als cinc dies de separar-se l’expedició, el vaixell del Dr. Salvany va naufragar de camí a Cartagena de les Índies. Van haver de passar tres dies en una illa fins que van ser rescatats. Depenent de la situació política de cada etapa eren rebuts com a herois o com a l’anticristo, tal i com va ocórrer quan arribaren al Virregnat de Perú.
Imatges satíriques sobre la vacuna de la verola
A Quito (Equador), tot i la bona rebuda de la població, els van furtar tots els diners i l’instrumental. Aquest fet va permetre a al Dr. Salvany descansar i recuperar forces abans de continuar el viatge, ja que havia arribar molt debilitat.
A La Paz (Bolívia), el Dr. Salvany va demanar quedar-se com a regidor perquè el seu estat de salut era molt precari després de creuar els Andes. Des d’Espanya però, se li va negar. Finalment, va morir a Cochamba (Bogotà) el 21 de juliol 1810.
Si vols saber més sobre el Dr. Salvany i l’Expedició Filantròpia de la Vacuna visiteu el següent video
El blog del teu col·legi professional 