El COMB celebra la dissetena edició de les Beques Bada per formar a metges en cooperació

El COMB, des de l’any, 1993  impulsa un programa de concessió d’ajuts destinats a la formació de metges en matèria de cooperació. Aquest ajuts, coneguts com Beques Bada es lliuren a metges que vulguin  formar-se en  aquest àmbit, ja sigui amb estudis de post-grau o estades formatives.  En aquests anys, s’han lliurat  més de 350.000 euros per aquest concepte.

Enguany,  el COMB ha lliurat  les beques a set metges col·legiats. Per primer cop el lliurament  d’aquest ajuts s’ha emmarcat en una jornada  de cooperació en què s’ha parlat sobre experiències singulars de cooperació en salut, el paper del COMB envers als metges que fan cooperació,  i el passat i futur de la cooperació mèdica, amb la intervenció del Cap de la Unitat de Tuberculosi experimental de la Fundació Institut Germans Trias i Pujol, Dr. Pere Joan Cardona, qui va parlar sobre la vacuna de la tuberculosi, entre d’altres.

El responsable de l’Àrea de cooperació, Dr. Jaume Roigé, va destacar la llarga tradició del COMB en cooperació, amb la creació de la secció dels metges cooperants, la “culminació de tota la feina del COMB en cooperació”, segons va indicar. El COMB forma part del consell de cooperació de la Generalitat de Catalunya, i del Consell Municipal de Cooperació i Desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona.

Com és habitual en el lliurament  d’aquestes beques, un dels becats de l’any anterior explica la seva experiència. El Dr. Oriol Mitjà va explicar a tots els assistents com la beca el va ajudar per estudiar medicina tropical  a la London School of Hygiene and Tropical Medicine, experiència que el va portar a Papua Nova  Guinea a treballar com a metge consultor a un hospital, dedicant-se especialment a les malalties infeccioses. Segons la seva experiència “les beques Bada han suposat un punt d’inflexió en la meva carrera”.

Experiències singulars de cooperació salut.

Durant la jornada es van presentar tres experiències de cooperació, dues d’elles de telemedicina amb països en vies de desenvolupament  del Sud, com l’Hospital de Sant Joan de Deu, Dr. Fernando Aguiló, amb Sierra Leona, i la Unitat d’Emergències de malalties infeccioses de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Dr. Israel Molina, amb Angola.  En la tercera ponència, Metges Sense Fronteres, Dra. Marta Iscla, va explicar com actuen en casos de catàstrofes naturals.

“Com podem ajudar des de el COMB als metges que fan cooperació?”

El President de la Secció Col·legial de metges cooperadors, Dr. Xavier de las Cuevas, va explicar en què consisteix l’Oficina de cooperació, un “lloc de trobada per als metges interessats” en aquesta activitat, que en aquets moments aglutina a 202 membres.

Per la seva banda, el  membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, Dr. Jordi Craven-Bartle, va treure a la llum la necessitat d’un codi deontològic del cooperant.

Finalment, la Directora del Pla Director de Cooperació del Departament de Salut, Dra. Tona Lizana, va explicar com s’organitzen els ajuts i quines dinàmiques de treball utilitzen.

Passat i futur de la cooperació mèdica

La jornada  es va cloure de la mà del Cap de la Unitat de tuberculosi experimental, de la Fundació Institut Germans Trias i Pujol, Dr. Pere Joan Cardona, conegut per la vacuna  “Ruti” per la tuberculosi. El Dr. Cardona va explicar els últims avenços en la lluita contra la tuberculosi.

Finalment l’expresident del COMB,  Dr. Miquel Bruguera, va recordar la figura del Dr. Josep Salvany, el primer metge cooperador, que va emprendre l’aventura de la Reial Expedició Filantròpica de la Verola, i per la qual va perdre la vida.

Entrevista amb el Dr. Oriol Mitjà

Informació relacionada:

Set metges són becats pel COMB per a formació en cooperació

17 anys finançant formació en cooperació

Inauguració de l’exposició dedicada al Dr. Salvany

“Si oblidem la història estem condemnats a que es repeteixi”

El 28 d’octubre es va inaugurar la exposició “Dr. Josep Salvany i Lleopart (1810-2010). Una vida per la verola” amb motiu del 200 aniversari de la mort del Dr. Salvany. L’exposició retrata la seva figura, mostra una visió històrica de la verola i de la seva introducció a Catalunya, i l’eradicació de la mateixa, desapareguda oficialment l’any 1979. El President del COMB, Dr. Miquel Vilardell, va ressaltar la seva figura al ser “la primera persona que va parlar de salut pública”.

L’expresident del COMB, Dr. Miquel Bruguera, i el comissionat de l’Any Dr. Josep Salvany, Dr. Manuel M. Escudé, van ser els encarregat de presentar l’exposició als assistents. Bruguera va lloar la figura d’aquest doctor i el va catalogar com un “metge heroi”. També va demanar que es busqués la manera d’associar “el seu nom amb la salut pública”.

Durant l’acte d’inauguració es va celebrar una taula rodona sobre la vacunació “vacunes: passat, present i futur” en què es va senyalar la importància que ha tingut i té la vacunació per salvar vides. Tots els conferenciants va coincidir amb la cita de l’escriptor albanès i premi Princep d’Astúries de les Lletres 2010, Ismael Kadaré, que diu que “si oblidem la història estem condemnats a que es repeteixi”.

La taula estava composada per experts en la matèria. Sobre el passat de les vacunes, el vicepresident de l’Asociación Española de Vacunología, Dr. Fernando A. Moraga-Llop, va apuntar que les vacunacions “són el procediment mèdic que ha contribuït més a prevenir malalties”. La cap clínic del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, Dra. Magda Campins, qui va parlar sobre el present va senyalar que “el número de mort que eviten les vacunes és, fins i tot actualment, de 6 milions de morts evitades”.

La intervenció més apassionada la va fer el  cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Dr. Carlos Rodrigo, qui va parlar del futur de les vacunes, la vacuna combinada, i de les diferències entre els països rics i els pobres. Segons va explicar hi ha un salt d’uns “15 o 20 anys entre la introducció d’una vacuna” a un país desenvolupat i a un en vies de desenvolupament. A més va criticar el discurs envers els “perills de la vacunació” i va senyalar la valentia dels que s’embarcaren en la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna assumint tots els riscos.

L’exposició està situada a la planta baixa del COMB.

Informació relacionada: Dr. Salvany i Lleopart, l’oblidat de la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna


 

ACTUALITZACIÓ 9/12: Pots veure l’exposició on-line

Dr. Salvany i Lleopart, l’oblidat de la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna

_______________________________________________________________________________________

Taula rodona: “Vacunes: passat, present i futur”, 28 octubre a les 19.00 hores. Sala d’actes del COMB

Dr. Fernando A. Moraga-Llop, professor de Pediatria de la UAB, vicepresident de l’Asociación Española de Vacunología; Dr. Carlos Rodrigo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Consell Assessor de Vacunes del Departament de Salut i Societat Catalana de Pediatria; Dra. Magda Campins Martí, cap clínic del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, Professora de la Facultatde Medicina de la UAB

_______________________________________________________________________________________

La Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna per vacunar la verola al continent sud-americà fou la primera campanya internacional de salut pública en la història de la humanitat. El seu director va ser l’alacantí Dr. Xavier Balmis, qui va conduir el seu equip a través de l’Oceà Atlàntic cap a Amèrica. La Reial Expedició Filantròpica  tenia la missió de transportar la vacuna de la verola, ensenyar als americans a preparar-la i conservar-la i organitzar juntes de vacunació que vetllessin per registrar les vacunacions i assegurar la seva continuïtat.

Quan es parla d’aquesta expedició sovint s’oblida el nom del Dr. Josep Salvany i Lleopart, subdirector de l’expedició, que va deixar la vida portant la vacuna per tota l’Amèrica Meridional. A més va dirigir una de les dues rutes que es van dur a terme. Per aquest motiu, i coincidint amb el 200 aniversari de la seva mort, el COMB li dedica l’any 2010 i inaugurarà demà una exposició sobre la seva figura i l’Expedició Filantròpica i es farà una taula rodona sobre “Vacunes: passat, present i futur”.

Del Dr. Salvany només es conserva la signatura

El Dr. Josep Salvany i Lleopart era un cirurgià militar fill d’una nissaga de cirurgians. El seu estat de salut sempre va ser molt precari. D’estudiant va emmalaltir de tuberculosi, i essent cirurgià a Extremadura va contraure la malària. El seu estat precari de salut empitjorar a mesura que recorria la cornisa occidental de Sudamèrica, fins que va morir a la missió.

A juny de 1802 es va declarar una epidèmia de verola al virregnant de Nova Granada, i quan la notícia va arribar a Espanya, Carles IV va recomanar la vacunació en totes les regions peninsulars i ultramarines. L’any següent es declarà la necessitat d’organitzar una expedició a Amèrica per difondre la vacuna i evitar la propagació per tot Amèrica. Tot i que Carles IV es movia per motius econòmics –amb l’epidèmia es rebien menys diners de les colònies-, l’expedició va tenir un caràcter filantròpic i la vacuna es va oferir gratuïtament a tots aquells que la van voler.

Mapa de la difusió de la verola

Com que la vacuna només es conservava in vitro de 10 a 12 dies, es va decidir traslladar-la amb la tècnica de braç a braç, i per això es va recórrer a orfes d’entre 4 i 14 anys. El Dr. Balmis va calcular que necessitaria uns 25 nens, tot i que només en va aconseguir 22 de Santiago de Compostela, un lloc proper al punt de partida de l’expedició.

La Reial Expedició Filantròpica va sortir cap al continent americà des de La Corunya el 30 de novembre de 1083 amb fragata “Maria Pita”. L’equip consistia en 500 libres de Moreau, termòmetres i baròmetres, milers d’ampolles de cristall per conservar la limfa vacunal, i màquines pneumàtiques per fer el buit a les ampolles.

Les etapes de l'Expedició

La ruta es va iniciar a La Corunya i acabà en La Guayra (Veneçuela) el 8 de maig de 1804. A partir d’aquest moment l’expedició es va dividir en dues rutes. El Dr. Salvany va baixar cap a Sudamèrica tot seguint el riu Magdalena, i el Dr. Balmis continuà en direcció a L’Habana, Mèxic i Filipines. El Dr. Salvany va portar la vacuna al sud d’Amèrica, amb l’ajuda del cirurgià Manuel Julian Grajales, el practicant Rafael Pérez Lozano, l’infermer Basilio Bolaños i quatre nens.

Durant els set anys que va durar l’expedició van patir molts entrebancs. Als cinc dies de separar-se l’expedició, el vaixell del Dr. Salvany va naufragar de camí a Cartagena de les Índies. Van haver de passar tres dies en una illa fins que van ser rescatats. Depenent de la situació política de cada etapa eren rebuts com a herois o com a l’anticristo, tal i com va ocórrer quan arribaren al Virregnat de Perú.

Imatges satíriques sobre la vacuna de la verola

A Quito (Equador), tot i la bona rebuda de la població, els van furtar tots els diners i l’instrumental. Aquest fet va permetre a al Dr. Salvany descansar i recuperar forces abans de continuar el viatge, ja que havia arribar molt debilitat.

A La Paz (Bolívia), el Dr. Salvany va demanar quedar-se com a regidor perquè el seu estat de salut era molt precari després de creuar els Andes. Des d’Espanya però, se li va negar. Finalment, va morir a Cochamba (Bogotà) el 21 de juliol 1810.

Si vols saber més sobre el Dr. Salvany i l’Expedició Filantròpia de la Vacuna visiteu el següent video