Opinió de la Dra. Ampar Cuxart, cap de Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron
Com a metge especialista en rehabilitació i medicina física amb més de 35 anys de professió a l’hospital Universitari Vall d’Hebron, on vaig formar-me com a metge resident, no puc deixar d’opinar des de la visió hospitalària que és el que conec en profunditat. Amb aquesta mirada, en aquests anys he viscut el moviment de pèndul, tan freqüent a la vida, i també, al sistema sanitari públic.
A finals dels anys 70, l’ICS, dins el sistema públic, era una de les organitzacions més professionalitzades però encara arrossegava el concepte quasi de beneficència amb el que havien estat creats els hospitals als anys 50 i 60 s.
Els hospitals de l’ICS van passar d’hospitals pràcticament de beneficència, on no es donava quasi res als professionals però tampoc se’ls demanava gairebé res, a hospitals professionalitzats. Es van produir clares millores pels professionals (condicions per treballar, retributives, carrera professional…) que van determinar un important creixement d’activitat, qualitat assistencial, docència i recerca, que va i ha contribuït, de manera importantíssima, al gran nivell assolit en els últims anys per la sanitat publica catalana. Els professionals de l’ICS s’han caracteritzat sempre per la il·lusió per la feina, pel seu compromís amb la institució i el sentit de pertinença.
El blog del teu col·legi professional 