La prescripció de fàrmacs opioides a les nostres consultes

Recuperem la taula rodona que es va publicar a la Revista COMB 153 sobre la prescripció de fàrmacs opioides:

taularodona

Darrerament i arran de la crisi sanitària declarada als Estats Units, l’OMS ha alertat del risc d’abús associat al tractament amb fàrmacs opioides per al control del dolor. Per tractar aquest tema, la vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, ha moderat un debat amb Aina Perelló, metgessa de família al CAP Larrard de Barcelona i membre del Grup de Treball d’Atenció Domiciliària de la CAMFiC, i Maria Victòria Ribera, anestesiòloga i presidenta de la Societat Catalana de Dolor. Les tres metgesses han col·laborat en el Document de Posició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) “El dolor i els fàrmacs opioides majors: prevenint problemes potencials”.

Continua la lectura de “La prescripció de fàrmacs opioides a les nostres consultes”

La prescripció per principi actiu en el sistema sanitari públic

El mes de juliol de 2011 el Ministeri de Sanitat aprovava la obligatorietat per als metges que treballen per a la xarxa pública de realitzar la prescripció de fàrmacs per principi actiu en lloc de per la marca comercial. Es tracta d’una mesura de racionalització i control de la despesa farmacèutica que ha de contribuir a fer més sostenible el sistema sanitari. Aquesta prescripció per Denominació Comú Internacional és la recomanada per l’Organització Mundial de la Salut i les Agències Europees del medicament. A Catalunya encara no s’ha posat en marxa aquesta norma de manera obligatòria però l’experiència a altres comunitats l’avalen.

El Dr. Manel Borrell és metge d’Atenció primària de l’EAP Sarrià i hem parlat amb ell sobre les implicacions d’aquesta norma per als metges, per als pacients i per a les farmàcies. Per a Borrell, “aquesta norma simplifica l’activitat del metge a l’hora de seleccionar el medicament, i és més fàcil recordar el principi actiu que totes les marques relacionades”.

De cara a la pacient, és molt important el que s’ha anomenat com a “Bioapariència”, és a dir, que el mateix principi actiu presenti un etiquetat, forma i color similar que permeti identificar-lo fàcilment, evitant errors que posin en perill la seguretat del pacient.

Accés al Reial Decret – Llei 9/2011 de 19 d’agost