Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”

“Quan va arribar la pandèmia, vaig pensar: “ara sí que parlarem de la mort i de com volem morir”. Però tinc la sensació que tot ha quedat en una estadística”

“Els professionals de les cures pal·liatives fan una feina fantàstica, però plantegen un risc: com que hi ha especialistes de la mort, la resta podem pensar que això ja no ens toca a nosaltres”

Parlar de la mort no és fàcil. Plantejar el nostre adéu o el de les persones que estimem és dolorós i sovint evitem enraonar-hi. Però és una realitat de la qual no podem defugir i, precisament, posant-li paraules fem que sigui menys difícil. Aquesta és la idea de la pediatra i experta en bioètica, Montse Esquerda, qui té present la mort en el seu dia a dia acompanyant nens, adolescents i pares que han patit una pèrdua a través de la Unitat de Dol a Sant Joan de Déu Terres de Lleida. Esquerda ha publicat Hablar de la muerte para vivir y morir mejor (Alienta Editorial, 2022), un llibre imprescindible on analitza com ens afecta el tabú que socialment hem construït al voltant de la mort (també amb els nens) justament quan la cronicitat i la fragilitat són etapes cada cop més llargues i ens demanen prendre decisions: com volem morir, on volem fer-ho, fins on arribar en un tractament i quan és millor parar. Esquerda posa el focus, sobretot, en el rol dels metges i les metgesses i els emplaça, com a professionals, a ser els primers a perdre la por i a parlar sobre la mort amb els seus pacients i a garantir una bona atenció en aquest aspecte. La pediatra també és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), professora de la Universitat Ramon Llull (URL) i directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL.

Continua la lectura de Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”

Olga Rubio, metgessa intensivista i experta en bioètica: “En el procés de final de vida, el pacient necessita algú que no el jutgi ni el prejutgi, sinó que el comprengui i l’acompanyi”

Olga Rubio és cap clínic de la Unitat de Cures Intensives i presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Fundació Althaia de Manresa. És una de les professionals referents en bioètica a Catalunya pel que fa a les implicacions ètiques que envolten l’acompanyament a la mort dels pacients. La doctora Rubio també forma part de la Comissió Consultiva que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va posar en marxa per assessorar els metges i metgesses que atenen peticions d’eutanàsia, i és membre de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya.

Continua la lectura de “Olga Rubio, metgessa intensivista i experta en bioètica: “En el procés de final de vida, el pacient necessita algú que no el jutgi ni el prejutgi, sinó que el comprengui i l’acompanyi””

7è Simposi sobre Salut, Medicina i Esport: Mort sobtada a l’esport



Des de fa vuit anys el Col·legi organitza els seus jocs esportius per metges i familiars, Medijocs, que amb caire lúdic vol que els professionals de la medicina prediquin els valors essencials de la pràctica de l’esport amb l’exemple. Durant el temps en que es realitzen les proves, s’organitza una sessió científica sobre medicina de l’esport, que aquest any ha girat al voltant de la mort sobtada a l’esport.

La incidència de la mort sobtada a l’esport (MSE) és relativament baixa. A nivell internacional afecta entre 0,16 i 3,76 per 100.000 habitats per any. Quan es produeix està especialment relacionada amb patologia cardiovascular, i els esports més freqüentment implicats són el futbol, el ciclisme i l’atletisme. S’estima que al nostre país es produeixen més de 24.500 parades cardíaques, de les quals el 80% són secundàries de patologia coronaria, segons les dades que es van presentar durant la jornada.

El cardiòleg, i director mèdic de l’Hospital Clínic, Dr. Josep Brugada va descriure el mecanisme que es produeix durant la mort sobtada a l’esport. Segons Brugada, quan aquesta succeeix en individus de menys de 40 anys indica la presència de diferents malalties que haurien d’haver estat tractades, i va senyalar la miocardiopatia hipertròfica com la causa més freqüent en els joves esportistes. Brugada va recomanar la pràctica d’electrocardiograma abans d’iniciar esport a la població a partir dels 14 anys i va voler remarcar que “qualsevol arítmia que apareix en esforç és una emergència mèdica”.

En relació a la gestió clínica, el Dr. Josep A. Gutierrez, metge de l’esport i cap de l’àrea de Medicina de l’Esport dela Secretaria Generalde l’Esport, va denunciar la no obligatorietat del reconeixement mèdica d’aptitud esportiva previ a l’obtenció de la llicència federativa i va alertar sobre la manca de divulgació preventiva sobre l’estat de salut per a les proves esportives multitudinàries com les maratons urbanes.

La part medico-legal que envolta la mort sobtada és complexa, ja que sempre que es produeix s’ha d’iniciar una investigació  judicial per esclarir si hi ha hagut alguna causa externa o no. El director del l’Àrea de Praxi del Col·legi, Dr. Josep Arimany, va explicar el complex mecanisme judicial que s’endega en la investigació d’una mort sobtada. Us deixem la seva presentació:

Finalment el president del Col·legi, Dr. Miquel Vilardell, va cloure l’acte reclamant la necessitat d’una “veritable universitat de recerca en medicina de l’esport”. A més, es van donar els premis als metges guanyadors de les proves esportives.

Resultats de les proves al web de Medijocs

Les imatges de la Medineu, la cursa d’esquí, i de la cursa atlètica.