Etiqueta: Històries de Metges

Aina Camps, R3 de Medicina Preventiva i Salut Pública i directora de teatre: “El teatre, com a eina de creació i d’improvisació, és una porta a l’autodescobriment i ens convida a obrir la ment”

Deixa un comentari

“Durant l’època en què estudiava per a l’examen MIR, em va ajudar molt posar en escena algunes coses que em generaven conflictes”

“Salut pública és la gran desconeguda. Em dona una perspectiva global, social i humanista”

“És molt important tenir una perspectiva molt global per entendre per què passen les coses, per què els pacients són com són i per què, de vegades, no responen com ens agradaria. Tothom té la seva història”

Aina Camps (Corbera de Llobregat, 1996) és resident de segon any de Medicina Preventiva i Salut Pública a l’Hospital Clínic de Barcelona. El teatre sempre l’ha acompanyat, des de petita. Primer, com a actriu i, més endavant, com a eina per treballar amb adolescents i també com a autora i directora. L’any 2022, mentre preparava l’examen MIR va escriure i dirigir Komorebi, una obra introspectiva que la va ajudar a fer més lleugeres les hores d’estudi. Un cop fet l’examen i triada la plaça, va arribar l’hora de l’estrena. Què penseu que li va causar més nervis? Conversem amb aquesta metgessa sobre teatre, sobre el fet d’escriure i també sobre la pressió a la qual estan sotmesos els estudiants de Medicina. Potser “res no és tan important”, com diu Camps.

Continua la lectura de “Aina Camps, R3 de Medicina Preventiva i Salut Pública i directora de teatre: “El teatre, com a eina de creació i d’improvisació, és una porta a l’autodescobriment i ens convida a obrir la ment”” →

Elvira Bisbe, anestesiòloga i cantant de blues-soul: “Un dia cantava a les festes de la Mercè i després havia d’anestesiar un pacient. Vaig haver d’escollir”

2 comentaris

“M’agrada molt la medicina i crec que soc millor metgessa que cantant”

“Quan estàs actuant, el moment és teu i treus totes les emocions. Cantar em retorna l’equilibri emocional que necessito per tenir una bona salut mental i exercir la meva professió.”

“En l’últim concert el guitarra de la banda va patir un infart a l’escenari. Tots els meus companys anestesiòlegs van pujar a l’escenari i el vam tornar a la vida”.

A la vida hi ha moments en què hem de prendre decisions importants que impliquen renúncies. En el cas de l’anestesiòloga i vicepresidenta de la Junta del CoMB, Elvira Bisbe, va haver d’escollir entre dues carreres professionals: la medicina o la música. Es va imposar la medicina i no se’n penedeix, però no ha pogut -ni pot- deixar la seva passió pel rock i el blues. Bisbe és la vocalista de dues bandes, Jonibegut i d-Contraband, on hi fa de frontwoman. Sempre ha format part de bandes i, fins i tot, va enregistrar un disc en solitari amb projecció internacional. El cant és una afició que li ve de família i que li permet gaudir i mantenir l’equilibri emocional que necessita per fer de metgessa. A l’escenari ha viscut situacions de tots els colors, però, per sort, sempre hi ha algun metge entre el públic.

Continua la lectura de “Elvira Bisbe, anestesiòloga i cantant de blues-soul: “Un dia cantava a les festes de la Mercè i després havia d’anestesiar un pacient. Vaig haver d’escollir”” →

Ramon Gomis, endocrinòleg i dramaturg: “L’art i la ciència tenen punts de coincidència i ens ajuden a descobrir paisatges desconeguts”

3 comentaris

“La medicina no funciona sense empatia personal. Cal posar-se al lloc de l’altre, això m’ha ajudat molt com a dramaturg”

“M’agrada molt l’emoció del moment en què s’aixeca el teló i veus que els personatges viuen”

Ramon Gomis de Barbarà (Reus, 1946) és un dels especialistes en endocrinologia més reconeguts de casa nostra i també internacionalment. Professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), investigador emèrit de l’Institut de Recerca IDIBAPS i director dels Estudis de Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. (UOC) Però, de manera paral·lela a aquest vessant acadèmic i professional, ha desenvolupat també una prolongada i prolífica activitat literària com a autor i director teatral. Parlem amb ell sobre quins trets defineixen la seva carrera com a dramaturg i on creu que rau la màgia del teatre.

Continua la lectura de “Ramon Gomis, endocrinòleg i dramaturg: “L’art i la ciència tenen punts de coincidència i ens ajuden a descobrir paisatges desconeguts”” →

Lluís Guerrero: “El metge que escolta no només sap de símptomes, també sap de sentiments i de relacions humanes”

3 comentaris

Arqueòleg, paleopatòleg, científic, historiador, escriptor… i, per sobre de tot, metge. Lluís Guerrero és un home polièdric que viu en el punt on convergeixen la ciència i la cultura. És especialista en cirurgia cardiovascular i, tot i que ja s’ha jubilat del sistema públic de salut, encara continua en actiu. Ben conegut a Manresa, la seva ciutat d’acollida, compagina l’atenció als malalts amb la recerca històrica i l’escriptura, tant acadèmica com literària. És un expert en la prehistòria del Solsonès, època que ha estudiat des de l’antropologia i la paleopatologia, i ha participat en nombroses excavacions arqueològiques a la zona. També s’ha dedicat a la història de la medicina i a la recuperació de les biblioteques mèdiques a través de l’Arxiu Històric de Ciències de la Salut Simeó i Selga, institució col·legial que dirigeix. Entre altres activitats, està al capdavant de la revista Gimbernat d’història de la medicina catalana i és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Hem conversat amb ell sobre el solsonià (una subcultura del neolític mitjà català), sobre la seva passió i compromís per la cultura i el patrimoni i sobre com les arts poden salvar els metges.

Continua la lectura de “Lluís Guerrero: “El metge que escolta no només sap de símptomes, també sap de sentiments i de relacions humanes”” →