Lucía Porteiro és anestesiòloga a l’Àrea Materno-Infantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Li encanta viatjar, explorar, la medicina i escriure. Ha barrejat totes aquestes passions i el resultat són dos contes infantils, L’Aisha i els salvavides i Preparats, llestos, a somiar, on aquesta metgessa explica als nens com actuar si es troben davant d’una emergència de salut i per què no han de tenir por quan entren a un quiròfan. Porteiro, de la mà de l’il·lustrador Robert Garcia, ha creat un món de fantasia al servei dels més petits. La seva il·lusió és portar les maniobres de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) a les escoles i, per això, vol convertir-se en instructora. Reivindica també una medicina més humana envers els pacients, sense deixar de banda un tracte més amable cap als professionals.
Recuperem l’entrevista al Dr. Josep Rodiera, publicada a la Revista COMB nº 142
El Dr. Josep Rodiera és anestesista i bioenginyer. Coordina el Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Quirón-Teknon i encapçala diversos projectes medicotecnològics punters a Catalunya. Entre ells, la creació d’una aplicació específica per a les Google Glass que permet l’anestesista mantenir tota l’atenció en el pacient, mentre visualitza a la pantalla de les ulleres les dades més importants. El Dr. Rodiera és de tarannà optimista i creu que la tecnologia és una eina fonamental per tal que la Medicina continuï avançant.
Quin ús fas de les Google Glass?
L’aplicació que hem desenvolupat amb la start-up Miru Medical Systems està pensada per arribar a complementar una AIMS (Anesthesia Information Management Systems). Trasllada la informació dels monitors a les Google Glass, però no totes de cop, sinó que ens envia en cada fase de l’anestesia les que considerem que són més rellevants. En el moment de la inducció podem estar focalitzats en el pacient i no hem de girar-nos a mirar els monitors.
Què veus a les ulleres?
Sempre veiem en gran la saturació del pacient, el nivell de consciència i el nivell de relaxació. A sota poden aparèixer diferents alarmes: si puja la pressió, si el CO2 està baix, etc. No volem plasmar molts paràmetres perquè és una pantalla petita i veure molts números i moltes coses en un espai petit no és útil i pot arribar a crear confusions.
Quin circuit recorre la informació fins que arriba a les ulleres?
Nosaltres fem servir dos Wi-FI, un que genera un petit ordinador industrial que tenim a quiròfan, connectat als monitors i que recull les dades; i d’altre que envia per una xarxa interna la selecció de la informació a les ulleres. Com tenim tota la informació del pacient, dels monitors i del respirador, sabem en cada moment en quina fase de l’anestesia està.
Quin acolliment té entre la comunitat d’anestesistes?
De moment és molt bo. Les Google Glass són un dispositiu molt nou, molt atractiu i hi ha molta expectativa, però ni tan sols nosaltres sabem com acabarà. Els temes regulatoris als que hauran de sotmetre’s ens preocupen. Els sistemes de transmissió de dades que utilitzen els streaming de vídeo tampoc estan sent suficientment ben rebuts pel tema de la protecció de dades dels pacients. S’ha de veure si arribaran noves generacions d’ulleres més potents, si es pot millorar la imatge, la potència i la capacitat de procés. No obstant, el que ens estan oferint ara ens sembla prou interessant com per tenir una aplicació comercial que ens pugui facilitar i millorar la seguretat dels pacients anestesiats.
Creus que l’ús mèdic de les Google Glass és útil fóra del quiròfan?
Sí, podríem visitar un pacient a la planta i podríem veure abans d’entrar a l’habitació si no ens equivoquem de pacient, si es al·lèrgic, quines malalties té, les últimes analítiques, etc. Podríem descarregar-nos qualsevol informació del pacient.
Has pensat en altres tipus de “wearables” per millorar el vostre treball?
De moment són coses molt noves que estan en desenvolupament, cal veure si de tots aquests desenvolupaments hi ha algun que es realment útil, pràctic i a més té avantatges per als pacients. Jo tinc esperances, penso que el futur ens depara coses realment espectaculars.
La Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, la Fundació Galatea i Almirall van signar el passat 20 de desembre un conveni de col·laboració amb la finalitat de promoure la realització d’uns tallers adreçats als metges residents, dins del Programa sobre la Salut del Metge Resident de la Fundació Galatea. Aquests cursos aniran dirigits als metges residents de l’especialitat d’anestesiologia, en el marc de la formació específica que organitza la seva societat.
Des de 2005, Fundació Galatea amb el suport d’Almirall, treballa en la promoció de la salut del resident, amb l’elaboració d’estudis, guies, tríptics i tallers per sensibilitzar als mateixos residents, els seus tutors i responsables docents, així com els serveis de prevenció de riscos laborals de la importància de cuidar-se de la pròpia salut. La residència és un període procliu a l’estrès, però també és un moment en que es poden adquirir habilitats per afrontar el malestar i aconseguir un desenvolupament professional saludable.
El convenir va ser signat per la Dra. Dolors Sintes, presidenta de la SCARTD, el Dr. Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea, i el Sr. Ignasi Martí, director de Relacions Institucionals d’Almirall.
El blog del teu col·legi professional 