Categoria: Entrevistes

“Volem desenvolupar a Barcelona un centre de recerca clínica amb microindentació òssia”

Deixa un comentari

Recuperem l’entrevista al Dr. Adolf Diez, publicada a la Revista COMB nº 140

Dr. Adolf Diez

 

Adolf Díez

Grup de Recerca Musculoesquelètica IMIM  i cap emèrit de Medicina Interna de l’Hospital del Mar

 

El doctor Adolf Díez va recórrer al Programa Metge Emprenedor del COMB per portar al mercat la seva idea. Investiga al Centre de Recerca Biomèdica de Barcelona i, amb el seu  equip, ha desenvolupat un instrument per diagnosticar la fortalesa dels ossos mitjançant microindentació òssia i, així, millorar la capacitat d’estudis dels ossos dels pacients. El seu objectiu és desenvolupar un centre de recerca clínica amb aquesta tècnica.

 Quines van ser les teves primeres passes  quan vas anar a parlar amb el Programa Metge Emprenedor?

Hi vam anar per suggeriment de persones del Col·legi que van tenir coneixement de  la recerca que estàvemfent amb un instrument nou per diagnosticar la fortalesa del ossos, a banda de la densitometria. Ens van suggerir desenvolupar-ho més enllà de la pura recerca i donar-li una altra dimensió.

 Quin servei et van oferir?

L’assessorament que hem tingut fins ara  –encara hi estem treballant– ens ha aportat aspectes de translació del que estàvemfent en recerca a una activitat de desenvolupament industrial. Ens han hagut d’ajudar a desenvolupar un pla de negoci, a saber quines  possibilitats tindríem per poder fer una spin-off del nostre institut de recerca. Això serà la base perquè la nostra activitat es converteixi en comercial i industrial, i ens obrirà possibilitats per obtenir finançament per al nostre institut.

Com heu tirat endavant la idea?

Hem actuat com una entitat pont entre la Universitat de Santa Barbara (California), que ha constituït una spin-off per al desenvolupament i la comercialització del nostre producte, i els possibles finançadors per obrir una branca d’aquesta empresa al nostre institut i a Catalunya. La nostra intenció és obtenir recursos i potenciar la nostra capacitat de recerca. Dintre dels nostres plans, però, l’objectiu principal és desenvolupar a Barcelona un centre de recerca clínica amb microindentació òssia, que és la tècnica amb la qual estem treballant.

Us heu presentat a dos Fòrums d’inversió Healthcare que organitza el COMB.

Ens ha permès posar negre sobre blanc. Quan has de presentar una idea que s’ha traduït en un projecte i en un pla de negoci, has cobert tres passes successives per les quals els investigadors no estem entrenats; ni culturalment, ni mentalment ni psicològicament. Ens ha facilitat molt poder organitzar un pla de futur que ens permeti fer viable el projecte i entrar en contacte amb inversors. Ara estem en fase de recaptació de recursos.

Quines barreres ha de superar el metge per ser emprenedor?

Hi ha barreres que són intrínseques del nostre entrenament i de la formació que  hem rebut com a metges. Ningú ens ha ensenyat a plasmar en resultats concrets els fruits de la nostra investigació, més enllà de l’aplicabilitat clínica. L’entorn on ens belluguem és de restriccions dels recursos públics per donar suport a la recerca, tant en l’àmbit català, com estatal i europeu. Una de les nostres sortides per poder seguir desenvolupant recerca és tractar d’establir les vies de rendibilització que ens permet alimentar-la i fer-la créixer.

“Ara faig una part assistencial i també m’encarrego de l’aspecte digital de l’hospital”

Deixa un comentari

Recuperem l’entrevista a la Dra. Amàlia Arce, publicada a la Revista COMB nº 139

Dra. Amàlia Arce

 

Amàlia Arce

Pediatra i cap d’e-Salud de l’Hospital de Nens

La doctora Amàlia Arce és pediatra a l’Hospital de Nens de Barcelona. A la xarxa la coneixen com lamamapediatra gràcies al seu blog, que va començar a escriure fa cinc anys. Combina la tasca assistencial a urgències i la seva consulta amb la presencia en línia. El seu blog, www.dra-amaliaarce.com, on alterna les seves experiències professionals i personals, l’han empès a assumir diferents reptes, com la identitat digital del seu hospital. El seu blog està en procés de ser publicat en format llibre. El seu blog ha estat publicat en format llibre.

 

Per què vas decidir obrir el teu blog?

Feia temps que seguia un altre metge que en tenia un i era una idea que em resultava atractiva. El vaig obrir i vaig començar a escriure la meva experiència. La pediatria és una professió que està lligada a la infància i quan tens nens li dóna un altre caire. És una barreja del que t’aporta la vida professional i la personal.

Què pots dir d’aquests cinc anys d’experiència?

S’ha fet gran després de cinc anys i he escrit molt, gairebé hi ha mil entrades. L’experiència ha estat molt gratificant perquè, a banda de la satisfacció personal, he conegut a molta gent i això et dóna peu a fer altres coses.

Què has aconseguit fer gràcies al blog?

Trobes altres eines i formes de fer. T’engresques en altres projectes més relacionats amb enfocar la relació metge-pacient d’una altra manera. Amb la Fundació Hospital de Nens vaig començar a explorar el tema digital, les xarxes i com fer servir aquestes eines com ja ho havia fet a nivell personal. Ara faig una part assistencial i també m’encarrego de l’aspecte digital de l’hospital.

És el que es diu salut 2.0? Què és?

Utilitzar les noves tecnologies i la xarxa, per complementar la relació metge-pacient. Són dos mons que no sempre s’ajunten. Encara estem immadurs com a col·lectiu i com a institucions. Però els pacients cada cop demanen més fer servir aquests canals i, els professionals hi van entrant. És senzill: donar l’adreça de correu, la teva pàgina, algunes indicacions a la consulta i finalment els envies un enllaç perquè se’l mirin. L’acceptació és bona, però em crida l’atenció que la gent no ho demani de forma natural i menys la primera o segona vegada que et veuen. Alguns ho fan quan la relació està més consolidada.

Quines eines dónes als teus pacients?

En el cas dels pediatres busquen l’accessibilitat. Quan algú ho demana li ofereixo. Em sembla més adient donar l’adreça de correu o que et trobin a la xarxa que donar el telèfon. No tothom ho demana; ho acabo oferint jo. Em crida l’atenció perquè pensava que la gent ho demanaria més, la veritat, i més tenint en compte que treballem amb gent jove i que tothom va amb un smartphone. Quan arriben al pediatra, volen el de sempre.

És un servei que no s’esperen trobar?

Encara no estem prou madurs, ni els professionals ni els pacients. En canvi la gent busca molt sobre salut i criança a Internet. És difícil que aquest triangle es tanqui. La visita d’urgències té altres connotacions i una altra forma de fer i és més difícil integrar totes aquestes eines… però ja hi arribarem.