Xurxo Romaní, dermatòleg i expert en música antiga: “Allò que té de bonic la música és no guardar-la per a un mateix, sinó fer-hi una festa”

“Persones que restauren instruments antics sostenen que no s’han de tocar i que han d’estar a la vitrina d’un museu. No és la meva visió. El més bonic dels instruments és sentir-los”

“Tocar un instrument antic no té cap dificultat: qui toca una guitarra clàssica pot tocar una cítola o un llaüt”

“La música m’ha servit per relacionar-me amb persones de tot el món”

“Toco música música antiga, però també tinc un grup de versions de pop-rock i m’ho passo pipa tocant Deep Purple o Stevie Wonder”

Xurxo Romaní de Gabriel (La Corunya, 1966) és metge dermatòleg i treballa a l’Hospital General de Granollers. És un gran aficionat a la música tradicional i antiga i toca diferents instruments, principalment la viola de roda i la cítola, amb els quals ha fet múltiples concerts i ha gravat diversos treballs. Parlem amb el doctor Romaní sobre el seu interès per la música antiga i sobre les peculiaritats dels instruments medievals i d’aquest tipus de repertori. Podeu escoltar la seva música a Spotify i al seu perfil de YouTube.

Continua la lectura de “Xurxo Romaní, dermatòleg i expert en música antiga: “Allò que té de bonic la música és no guardar-la per a un mateix, sinó fer-hi una festa””

Maria Butí, hepatòloga: “Tothom s’hauria de fer un cribratge d’hepatitis C un cop a la vida”

“Tenir un tractament universal, que dura poques setmanes i sense efectes secundaris, ha suposat una revolució”

“Mirem deu vegades més el colesterol o coses que no són necessàries i, en canvi, no mirem l’hepatitis C”

“En aquests moments, la combinació d’obesitat i alcohol és la causa més important de malaltia hepàtica”

Maria Butí Ferret (Sitges, 1955) és especialista en medicina interna i hepatòloga i treballa com a consultora sènior del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, a més de ser investigadora principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Parlem amb la doctora Butí sobre les darreres i esperançadores notícies en la lluita contra l’hepatitis C i sobre altres temes relatius a la salut del fetge.    

Continua la lectura de “Maria Butí, hepatòloga: “Tothom s’hauria de fer un cribratge d’hepatitis C un cop a la vida””

Mireia Puig, metgessa d’urgències: “La medicina d’urgències et tria a tu, no la tries tu a ella”

“Per treballar a urgències calen persones capaces de prendre decisions ràpides, resilients, acostumades a utilitzar molt bé els recursos, a inventar i a crear”

“Tot fa pensar que els metges que s’examinin del MIR al gener de 2025 ja podran triar l’especialitat d’urgències i emergències”

“Estem contínuament prioritzant. Primer, classificant els pacients en funció del seu nivell d’urgència i, després, adaptant  els recursos per distribuir-los de la millor manera possible”

Mireia Puig Campmany (Barcelona, 1966) és especialista en Medicina Interna i treballa com a directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a més de ser presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SOCMUE) i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona. Parlem amb la doctora Puig sobre com funciona un servei d’urgències i el perfil dels metges que hi treballen i també sobre la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències, que serà una realitat en un futur molt proper.

Continua la lectura de “Mireia Puig, metgessa d’urgències: “La medicina d’urgències et tria a tu, no la tries tu a ella””

Josep Torras, oftalmòleg: “Per a l’any 2050, la meitat de la població del món tindrà una miopia”

“Els hàbits de vida actuals, amb molt ús de visió propera i amb manca d’il·luminació natural, juguen un paper important en l’aparició de la miopia”

“Tothom té una presbícia completament establerta cap als 50-55 anys i, amb l’edat, també acabarà tenint un cert grau de cataracta”

Josep Torras Sanvicens (Manresa, 1968) és metge oftalmòleg i exerceix a l’Hospital Clínic de Barcelona, on és especialista en còrnia i cirurgia refractiva, a més de ser professor associat d’Oftalmologia a la Universitat de Barcelona (UB). Parlem amb el doctor Torras sobre l’anomenada “epidèmia” de miopia i sobre altres aspectes i problemes de la visió i de l’ull que afecten o afectaran una àmplia majoria de la població. 

T2 EP. 19 De teatre, salut mental i miopia Hipòcrates en pijama

Continua la lectura de “Josep Torras, oftalmòleg: “Per a l’any 2050, la meitat de la població del món tindrà una miopia””

Rafael Azagra, metge de família al CAP Badia: “No podem evitar les caigudes en gent gran, però si cauen, és important que aprenguin a protegir-se, millorant la força i l’equilibri”

“Les dones grans cauen el doble que els homes. Tenen menys força, menys equilibri i menys capacitat per a la marxa”

“Si fem prevenció, ensenyant a caure d’una determinada manera, podem arribar a reduir el risc de fractures en un 30%”

“Arran d’una caiguda, a part de les habilitats físiques, es produeix una pèrdua important de confiança, de qualitat de vida i de benestar emocional”

Rafael Azagra Ledesma (Saragossa, 1953) és metge de família al CAP Badia (Vallès Occidental). Conversem amb el doctor Azagra sobre les caigudes en gent gran: quins riscos comporten, com es poden evitar i com un programa pioner d’origen neozelandès aplicat com a estudi científic ha aconseguit reduir-ne la incidència. 

Continua la lectura de “Rafael Azagra, metge de família al CAP Badia: “No podem evitar les caigudes en gent gran, però si cauen, és important que aprenguin a protegir-se, millorant la força i l’equilibri””

Joaquim Gea, pneumòleg, exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i un dels impulsors de l’assignatura d’Humanitats al grau de Medicina: “Ens ha sorprès la bona acollida de l’assignatura i l’entusiasme que veiem als seminaris”

“Potser no hauríem de seleccionar els estudiants de Medicina simplement per les notes. Altres característiques també serien molt importants”

“Jo vaig estudiar grec i llatí i em dedico a fer coses molt complicades de bioquímica. Una cosa no és incompatible amb l’altra”

“El nostre sistema de graus universitaris ho posa tot amb etiquetes i en calaixos. Això és un error i països molt avançats ja en van de tornada”

Joaquim Gea és pneumòleg, excap del servei de Pneumologia del Parc de Salut Mar i exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Actualment, és cap de servei emèrit del mateix centre sanitari i ha estat un dels impulsors de l’assignatura Humanisme en Medicina, que s’ha incorporat recentment al Grau en Medicina de la UPF.

Continua la lectura de “Joaquim Gea, pneumòleg, exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i un dels impulsors de l’assignatura d’Humanitats al grau de Medicina: “Ens ha sorprès la bona acollida de l’assignatura i l’entusiasme que veiem als seminaris””

Pilar Monreal, al·lergòloga: “El 98 % dels pacients que ens consulten sobre reaccions a antibiòtics no en són al·lèrgics. Cal destriar el gra de la palla”

“Els tractaments de dessensibilització per a persones al·lèrgiques als medicaments quimioteràpics són llargs, però són un guany per al pacient”

“No és que no existeixin les intoleràncies a la lactosa o al gluten, però s’han magnificat molt. Hi ha molta confusió entre al·lèrgia i intolerància”

Maria Pilar Monreal Carpena (Barcelona, 1960) és especialista en Al·lergologia i cap del Servei d’Al·lèrgies de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Amb ella, parlem sobre les al·lèrgies més habituals, com la del pol·len o els àcars, però també sobre les al·lèrgies a medicaments. Què s’hi pot fer quan un pacient  presenta al·lèrgia a un medicament, sobretot quan aquest medicament forma part de tractaments complexos i importants, com una quimioteràpia?

Continua la lectura de “Pilar Monreal, al·lergòloga: “El 98 % dels pacients que ens consulten sobre reaccions a antibiòtics no en són al·lèrgics. Cal destriar el gra de la palla””

Missy Guinot, ginecòloga i experta en menopausa: “S’està aconseguint que la dona s’apoderi i consulti més sobre la menopausa. L’esperança de vida ha augmentat i volen més qualitat de vida”

“Quan arriba a aquesta etapa de la vida, la dona té el mateix risc cardiovascular que l’home. La manca d’estrògens deteriora les artèries. Cal fer-ne prevenció”

“Si la pacient no parla de la seva vida sexual, se li ha de preguntar. S’ha de trobar bé en tots els aspectes”

Missy Guinot Gasull (Barcelona, 1957) és especialista en ginecologia i obstetrícia i responsable de la Unitat de Menopausa de l’Hospital de Sant Pau. Amb ella, parlem sobre la menopausa i sobre com ha anat canviant amb el temps la percepció social i clínica d’aquesta etapa, sobretot, per part de les mateixes dones.

Continua la lectura de “Missy Guinot, ginecòloga i experta en menopausa: “S’està aconseguint que la dona s’apoderi i consulti més sobre la menopausa. L’esperança de vida ha augmentat i volen més qualitat de vida””

Eloy Espín, cirurgià digestiu i expert en cirurgia robòtica: “El gran cirurgià sap quan ha d’operar, però, sobretot, sap quan no ha d’operar. Una gran part de la professió de cirurgià és decidir què fer, quan fer-ho, a qui fer-ho i quan no fer-ho”

“La robòtica està aquí per quedar-se i hi haurà robots a tots els hospitals. Ajuden a fer fàcil el difícil”

“D’aquí a uns anys, hi haurà un moment que el robot et dirà ‘estàs segur que vols fer això?’, igual que els sistemes dels cotxes o els avions”

“La gent jove té un aprenentatge amb la manipulació de videojocs que es nota. No és el mateix quan ensenyes a algú de 50 anys que quan ensenyes a algú de 30”

Eloy Espín Basany (Barcelona, 1966) és cirurgià digestiu i cap de secció a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on coordina la Unitat de Còlon i Recte del Servei de Cirurgia General. El doctor Espín és un dels més grans experts en cirurgia robòtica del nostre sistema sanitari i amb ell parlem sobre el present i el futur d’aquesta tècnica.

Continua la lectura de “Eloy Espín, cirurgià digestiu i expert en cirurgia robòtica: “El gran cirurgià sap quan ha d’operar, però, sobretot, sap quan no ha d’operar. Una gran part de la professió de cirurgià és decidir què fer, quan fer-ho, a qui fer-ho i quan no fer-ho””

Alícia Gargantilla, traumatòloga a un hospital de campanya pel terratrèmol de Turquia: “Vam viure una rèplica de magnitud 6,4 que va durar 25 segons i, en 5 minuts, l’hospital es va omplir de gent”

“Quan vam arribar a la zona, vam quedar molt parats amb la qualitat de la sanitat turca. Potser l’havia infravalorat”

“A l’hospital de campanya no hi ha tantes categories. Ens és igual posar una piqueta i aixecar una tenda que ajudar un ginecòleg a portar un nen al món”

“L’idioma ens ha limitat molt la comunicació amb la gent, però, alhora, també ens ha fet de protecció emocional”

El 6 febrer de 2023, diverses regions de sud-est de Turquia, nord de Síria i el Kurdistan va patir un fort terratrèmol de magnitud 7,8 i una rèplica, hores després, de 7,5. Les conseqüències van commocionar tot el món. Aquests dos sismes i les posteriors rèpliques van causar més de 100.000 morts, nombrosos ferits i greus danys materials i estructurals. La traumatòloga del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf (CSAPG), Alícia Gargantilla, va ser una de les metgesses que s’hi van desplaçar amb el dispositiu START (Equip Tècnic Espanyol d’Ajuda i Resposta en Emergències) de l’Agència Espanyola de Cooperació per donar assistència a les víctimes del terratrèmol. Gargantilla va treballar durant dues setmanes a l’hospital de campanya que es va muntar a la població d’Iskenderun, en una zona costanera de Turquia molt propera a la frontera amb Síria. Ens ha explicat la seva experiència.

Continua la lectura de “Alícia Gargantilla, traumatòloga a un hospital de campanya pel terratrèmol de Turquia: “Vam viure una rèplica de magnitud 6,4 que va durar 25 segons i, en 5 minuts, l’hospital es va omplir de gent””