Gloria Villalba, neurocirurgiana: “És important disposar d’un espai adequat, físic i mental, per poder comunicar als pacients informacions que són dures de dir, d’entendre i d’assimilar”

“Cal tocar el pacient, fer-li una abraçada, si cal, i fer-li sentir que estàs al seu costat de manera metafòrica i també física”

“De vegades, som missatgers de males notícies i el fet que, malgrat això, pacients i familiars et mostrin la seva gratitud és una de les coses més grans que pots rebre com a metge”

“A l’Hospital del Mar, tenim un projecte pilot d’acompanyament espiritual laic a pacients, no necessàriament en el final de vida. El fet espiritual va molt més enllà de la religió”

Gloria Villalba Martínez (Barcelona, 1976) és especialista en neurocirurgia i exerceix com a adjunta al Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar. La doctora Villalba ha liderat un projecte per facilitar i millorar la comunicació de notícies difícils als pacients i als seus familiars a través de la creació al seu hospital d’un espai específic per a aquesta delicada tasca. Parlem amb ella sobre l’origen d’aquesta iniciativa, les característiques que té aquest espai i les habilitats necessàries a l’hora de comunicar-se amb pacients i familiars.

Continua la lectura de “Gloria Villalba, neurocirurgiana: “És important disposar d’un espai adequat, físic i mental, per poder comunicar als pacients informacions que són dures de dir, d’entendre i d’assimilar””

Sònia Baró, metgessa de família i ballarina de ‘twerking’: “La creativitat en el dia a dia de la medicina és imprescindible: m’ajuda a fer front a situacions amb pacients o a coordinar un equip”

“Vaig provar el twerk i vaig veure que no tenia res a veure amb el que jo m’imaginava. Treballes moltes parts de tot el cos”

“La meva fita és gaudir fent el que faig. És igual si ho faig millor o pitjor. Quan surto d’una classe de dansa penso: ‘Ostres, que bé que m’ho he passat’”

“Tot el que faig per a mi mateixa també és un guany a la feina, perquè m’ajuda a sobrecarregar-me menys”

Sònia Baró Sabaté (Barcelona, 1975) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa com a coordinadora de l’equip d’atenció a residències geriàtriques del CAP Larrard de Barcelona. La doctora Baró és aficionada a diverses activitats més enllà de la professió, com la costura i el maquillatge, però, d’entre totes les que porta a terme, en destaca molt especialment la dansa, que ha practicat al llarg de tota la seva vida. Ha fet dansa clàssica i contemporània i, actualment, hi fa una aproximació a través del twerking. Parlem amb ella sobre com va començar a practicar aquest estil de ball i sobre la necessitat de donar curs a la creativitat davant l’exercici d’una professió tan exigent com la medicina.

Continua la lectura de “Sònia Baró, metgessa de família i ballarina de ‘twerking’: “La creativitat en el dia a dia de la medicina és imprescindible: m’ajuda a fer front a situacions amb pacients o a coordinar un equip””

Patricia Pozo, neuròloga: “L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los”

“La migranya és una malaltia que afecta amb atacs episòdics i recurrents. Els atacs s’inicien unes 48 hores abans que aparegui el primer símptoma evident, que acostuma a ser el mal de cap, però n’hi ha molts d’altres”

Moltes persones que pateixen migranya no es poden ni moure, sovint han d’agafar baixes laborals i no poden fer plans amb la família o els amics. Tot això provoca sentiment de culpa

“Fa poc, una pacient es va posar a plorar d’emoció a la consulta. Feia un any que havia passat de tenir més de vint dies al mes amb migranya a només cinc. Fins llavors no s’havia pogut imaginar com era viure sense aquesta incapacitat absoluta per fer coses”

Patricia Pozo-Rosich (Barcelona, 1975), és cap de secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic. A més, ha desenvolupat el programa de recerca Migraine Adaptive Brain. En aquesta entrevista parlem de com afecta la migranya als pacients, de tractaments i de línies de recerca innovadores.

Continua la lectura de “Patricia Pozo, neuròloga: “L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los””

Elisenda Durban, historiadora i autora de la novel·la ‘La metgessa’: “Agnòdike va ser un exemple de vocació mèdica, amb un gran afany de superació i sacrifici”

“Moltes de les nostres malalties actuals també es donaven en l’antiga Grècia i les coneixem per les descripcions que se’n fan als Tractats hipocràtics”

“Conèixer la història de la medicina també ens ajuda a comprendre el que som”

Elisenda Durban (Barcelona, 1965) és llicenciada en Història Antiga i especialista en Egiptologia. Parlem amb ella sobre la enigmàtica figura d’Agnòdike, una dona de l’antiga Grècia, considerada la primera ginecòloga. Durban ha condensat en la novel·la històrica La metgessa (Pagès Editors, 2023) les seves investigacions sobre la fascinant vida d’aquesta dona i la seva època. Parlem sobre l’exercici de la medicina en l’antiguitat i sobre què té en comú amb la pràctica mèdica de l’actualitat.

Continua la lectura de “Elisenda Durban, historiadora i autora de la novel·la ‘La metgessa’: “Agnòdike va ser un exemple de vocació mèdica, amb un gran afany de superació i sacrifici””

Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor: “No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic”

El dolor crònic pot estar originat al cervell i, en alguns casos, és com si l’alarma estigués espatllada. Es queda encesa i hem d’aconseguir desactivar-la”

“La persona ha d’acceptar que té dolor, però hem d’intentar que no s’hi enganxi: no cal que renunciï a fer coses ni que tota la seva vida giri entorn d’això”

Moltes persones arrosseguen 20 o 30 anys amb dolor i, sovint, estan deprimides o tenen insomni… estan molt afectades psicològicament”

Aina Perelló Bratescu (Bucarest, 1976) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i exerceix al CAP Larrard de Barcelona. La doctora Perelló és experta en l’abordatge multidisciplinari del dolor crònic des de l’àmbit de l’atenció primària. En aquesta entrevista ens parla de l’ús dels fàrmacs contra el dolor (també dels opioides), però, sobretot, de les darreres evidències lligades al benefici que aporta la tríada formada per exercici físic, educació i psicologia.

Continua la lectura de “Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor: “No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic””

Adela Martín, metgessa de família i experta en botànica: “El canvi climàtic no és només la sequera: hi ha flors que estan desapareixent i que fa temps que no les veig”

“M’agraden totes les plantes, però sobretot les orquídies catalanes, ibèriques i europees”

“L’estudi de les plantes m’aporta felicitat i em permet comprendre la natura”

“Som molt poc sensibles al fet que les plantes són éssers vius i que ens donen l’oxigen per respirar”

“Pinto amb aquarel·les i m’hauria agradat ser il·lustradora botànica”

Adela Martín López (Barcelona, 1956) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa com a responsable de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de Mutuam. La doctora Martín és també una experta en botànica. La seva gran passió és fer sortides a la natura i identificar i classificar plantes, especialment orquídies autòctones. Parlem amb ella sobre els seus primers records d’infantesa relacionats amb la botànica i sobre la necessària defensa del medi natural davant de l’amenaça que suposa el canvi climàtic.

Continua la lectura de “Adela Martín, metgessa de família i experta en botànica: “El canvi climàtic no és només la sequera: hi ha flors que estan desapareixent i que fa temps que no les veig””

Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra experta en violència masclista: “La violència sexual no és només una qüestió de drets humans, és un problema de salut pública”

“Malgrat els esforços que la societat està fent en diferents àmbits, les xifres de violència sexual no baixen”

“Durant anys s’ha focalitzat molt en el tema de la denúncia, però aquesta no és la prioritat de les dones que arriben a urgències, sinó que necessiten atenció a la seva salut”

“Detectem un increment en la xifra de dones agredides sexualment, però, a més, amb més violència física afegida”

Lluïsa Garcia Esteve (Barcelona, 1956) és especialista en psiquiatria i presidenta de la Comissió de Violència Masclista i Salut de l’Hospital Clínic de Barcelona. La doctora Garcia Esteve i el seu equip han esdevingut una referència dins de l’àmbit sanitari en l’abordatge i en el coneixement de l’abast que estan assolint les agressions sexuals. Parlem amb ella sobre aquest gravíssim problema, que també ho és de salut.

Continua la lectura de “Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra experta en violència masclista: “La violència sexual no és només una qüestió de drets humans, és un problema de salut pública””

Paula López, R3 de cirurgia vascular i ‘bookstagramer’: “Sóc activa a Instagram, però vaig decidir canviar moltes hores que dedicava al mòbil per la lectura. Ho recomano”

“La lectura ens permet empatitzar amb altres realitats i expressar-nos d’una manera molt més rica. Ens dona eines per comunicar-nos millor”

“Hem d’intentar trobar l’art dins de la medicina, que jo crec que hi és. Es complementen molt bé”

Paula López i García (Barcelona, 1996) és resident de tercer any d’Angiologia i Cirurgia vascular a l’Hospital Universitari de Bellvitge. La doctora López va cursar el grau professional de piano al Conservatori de Música de Barcelona i, a més, dibuixa, balla i té un compte d’Instagram (@pianoreads) on alimenta i comparteix el seu interès per la literatura i per la lectura. Parlem amb aquesta metgessa sobre la importància de compaginar totes aquestes inquietuds amb la pràctica de l’activitat professional i l’estudi.

Continua la lectura de “Paula López, R3 de cirurgia vascular i ‘bookstagramer’: “Sóc activa a Instagram, però vaig decidir canviar moltes hores que dedicava al mòbil per la lectura. Ho recomano””

Zineb Bakkali, metgessa i estudiant de l’examen MIR: “A la carrera, ens cal més formació per comunicar-nos amb els pacients, per ser empàtics i per tractar la diversitat cultural”

“M’agrada la ginecologia i vull fer l’especialitat a Barcelona. Hi ha molt bons hospitals, la ciutat m’agrada i hi tinc els amics i la família, que, per mi, és molt important”

“Estudio de dilluns a dissabte. Diumenge és el dia lliure i intento no tocar res. És dur, però m’agrada aquesta rutina”

“Em preocupa com compaginaré la feina i la formació, sobretot si tinc fills. S’haurien de donar més facilitats per conciliar i per poder tirar endavant amb tot”

Zineb Bakkali Aligua (Barcelona, 1998) es va graduar en Medicina al Campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona (UB) i els darrers mesos s’ha estat preparant per a la convocatòria de l’examen MIR. Parlem amb ella sobre com s’organitza, com gestiona el temps i els nervis, què espera de la residència i de la professió i com s’imagina el seu futur. D’il·lusió i ganes no li’n falten.

Continua la lectura de “Zineb Bakkali, metgessa i estudiant de l’examen MIR: “A la carrera, ens cal més formació per comunicar-nos amb els pacients, per ser empàtics i per tractar la diversitat cultural””

Mercè Custal, metgessa de família i participant d’Àreadaptada Associació, dedicada a l’esport adaptat inclusiu: “Feia 40 anys que no anava en bici i començar a pedalar a l’aire lliure amb bons amics i millorar la capacitat física ha estat una gran satisfacció”

“Veure com les persones amb dificultats de mobilitat poden millorar l’autonomia amb temps i recursos és un aprenentatge”

“Encara existeixen moltes barreres arquitectòniques a la via pública, als camins o als carrils bici”

Mercè Custal Jordà (Girona, 1957) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i exerceix al CAP Rambla de Terrassa. La doctora Custal també és fisioterapeuta i actualment està cursant un màster en neurorehabilitació. Parlem amb ella sobre l’associació ÀreAdaptada, en la qual participa i que promou la pràctica inclusiva d’activitats esportives, especialment de ciclisme i submarinisme, entre persones amb diversitat funcional.

Continua la lectura de “Mercè Custal, metgessa de família i participant d’Àreadaptada Associació, dedicada a l’esport adaptat inclusiu: “Feia 40 anys que no anava en bici i començar a pedalar a l’aire lliure amb bons amics i millorar la capacitat física ha estat una gran satisfacció””