“L’anatomia patològica és una especialitat que et fa reflexionar molt. Sovint necessites tenir una certa estratègia, com en la pràctica del tennis”

“En el món del tennis, és molt important la part social. És un esport que sempre fas, com a mínim, amb una altra persona i, sovint, dins d’un equip. Això, per a la salut mental, és fonamental”

“Com a presidenta del club, valoro molt l’empatia. La meva prioritat és que hi hagi bon ambient, més que no pas les grans aspiracions esportives”

Rosa Maria Bella Cueto (Sabadell, 1960) és metgessa especialista en Anatomia Patològica. Està jubilada i, des del març de 2026, és la presidenta del Club Tennis Sabadell. Va ser coordinadora de la Unitat Docent de l’Hospital Parc Taulí-Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) entre el 2019 i el 2023 i, de fet, el novembre del 2023 va ser distingida pel CoMB amb el Premi a l’Excel·lència Professional en la categoria d’Educació Mèdica. En aquesta entrevista ens parla de la seva passió per l’esport de competició, concretament pel tennis, disciplina que practica des de fa més de vint-i-cinc anys.

Després de tants anys dedicada a la medicina, què és el que més recordes de la teva etapa professional? Amb què et quedes?

Em quedo amb la feina del dia a dia, que sempre he trobat apassionant. Cada cas era un problema a resoldre i els més complexos eren els que més em motivaven. També recordo el contacte amb els companys perquè, tot i estar en un servei tancat com és el d’anatomia patològica, també em relacionava moltíssim amb altres metges clínics. La nostra és una especialitat una mica peculiar i t’ha d’agradar. No tens contacte directe amb el pacient, però aconseguir fer diagnòstics encertats de biòpsies és tot un repte. La part de la docència també va ser molt interessant, tant quan vaig ser tutora de residents com coordinadora de la Unitat Docent del Parc Taulí de la UAB. M’hi vaig bolcar, perquè la docència sempre m’ha apassionat.

L’anatomia patològica és una especialitat molt lligada a l’observació i el detall. Creus que això t’ha acompanyat fora de l’àmbit professional?

L’anatomia patològica és una especialitat que et fa reflexionar molt i, de vegades, necessites tenir una certa estratègia… I, en el món del tennis, l’estratègia és molt important.

El tennis és una de les teves grans aficions. Quan vas començar a jugar-hi i per què?

He fet esport pràcticament tota la vida. Dels deu als catorze anys, vaig fer patinatge i gimnàstica esportiva i dels quinze als trenta vaig competir a voleibol pista. Simultàniament, als vint-i-quatre anys vaig començar a jugar a esquaix, que en aquella època estava molt de moda. El club on estava va tancar i vaig haver de buscar-ne un altre que disposés de pistes. I així vaig acabar al Club de Tennis Sabadell, que les estava fent en aquell moment. Llavors vaig començar a jugar a tennis i pàdel. Actualment, jugo molt a tennis, bastant a pàdel i, a vegades, encara jugo a esquaix. Amb l’equip del club ens apuntem i competim en lligues de tennis i pàdel. Formar part d’un equip també és quelcom molt satisfactori, perquè s’hi creen amistats i fas vida social, que és molt important. Personalment, també m’apunto a campionats individuals de fora del club. M’encanta competir i m’ho passo d’allò més bé.

Justament, fa poc vas guanyar el Campionat de Catalunya Sènior de més de seixanta-cinc anys. Què t’aporta el tennis?

Diuen que hi ha unes endorfines que t’animen quan fas esport. Quan estic uns dies sense poder jugar a tennis, ho trobo molt a faltar. Quan faig esport, em canso molt a gust i dormo millor. Pel que fa al vessant més psicològic, també és molt satisfactori relacionar-te amb gent, la majoria de la mateixa edat, que comparteix interessos amb tu. És un món molt agraït des del punt de vista social. L’esport ha format part de la meva vida sempre, és una necessitat que em vaig crear des de ben petita i ara no podria viure sense fer-ne. Després de la família i la feina, l’esport ha estat la meva principal dedicació.

Des del març d’aquest any [2026], ets la presidenta del Club Tennis Sabadell. Què et va portar a assumir aquest repte?

Fa uns quatre anys, em van proposar entrar a la junta del club. Fa uns vint-i-cinc anys que estic al club i m’hi havia anat implicant com a capitana. Durant la pandèmia, el club va fer una molt bona gestió i n’estava molt orgullosa, així que vaig acceptar la proposta. Després, diverses persones em van dir que m’havia de presentar a la presidència i ho vaig acabar fent. Tenia molt suport dins el club i semblava que no hi havia cap oposició i que podíem fer una transició senzilla. Ara ho visc força intensament perquè tot funcioni de la millor manera possible. M’omple molt.

Què creus que pots aportar com a metgessa jubilada a la presidència d’un club esportiu?

Potser l’empatia amb la gent, que és quelcom que els metges i les metgesses acostumem a tenir molt en compte. Estic una mica obsessionada perquè dins el club hi hagi bon ambient, més que no pas per les grans aspiracions esportives.

Medicina i esport comparteixen l’objectiu de la salut. Com recomanaries la pràctica del tennis?

El tennis és un esport molt recomanable per a les persones grans. Millora molt la qualitat de vida. De fet, al club hi ha persones de gairebé noranta anys que encara fan entrenaments. Hi ha molts jubilats que venen a jugar als matins i és la seva vida. És un esport sense contacte, amb moviments molt harmònics. Al nostre club es juga sobre terra batuda, que és una superfície poc traumàtica i això permet continuar fent esport amb menys risc de lesions. Per a la gent gran, és un esport molt recomanable. El tennis és potser l’esport que té més recorregut, però el pàdel també dona molta vida social i diversió.

Té efectes també en la salut mental i emocional?

Totalment. És un esport que exigeix pensar i estar molt concentrat. Fas treballar molt el cap. No és només un tema físic, sinó que també és mental. Per altra banda, és molt important la part social; és un esport que sempre fas, com a mínim, amb una altra persona i, sovint, dins d’un equip. Això, per a la salut mental, és importantíssim. I, en general, l’esport és una gran manera de mantenir valors molt importants, com ara el respecte cap als rivals o la companynia.

Ara que tens més temps un cop jubilada, què és el que et fa més il·lusió?

Estic gaudint molt de la vida. A banda de la presidència del club, faig moltes altres coses que tenia pendents i que no havia tingut temps de fer, com ara música, idiomes, excursions… Soc molt feliç.