“Veure com les persones amb dificultats de mobilitat poden millorar l’autonomia amb temps i recursos és un aprenentatge”

“Encara existeixen moltes barreres arquitectòniques a la via pública, als camins o als carrils bici”

Mercè Custal Jordà (Girona, 1957) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i exerceix al CAP Rambla de Terrassa. La doctora Custal també és fisioterapeuta i actualment està cursant un màster en neurorehabilitació. Parlem amb ella sobre l’associació ÀreAdaptada, en la qual participa i que promou la pràctica inclusiva d’activitats esportives, especialment de ciclisme i submarinisme, entre persones amb diversitat funcional.

Què és l’associació ÀreAdaptada i quin és el seu principal objectiu?

És una associació que ja té 18 anys. La va fundar l’Albert Font, qui n’és també el coordinador. Jo fa un any que hi participo. Fem activitats d’esport, principalment rutes en bici, on compartim activitat física i natura. Cada dues o tres setmanes, fem rutes per vies verdes, principalment, i portem bicicletes que s’adapten a la diversitat funcional de cada participant. La diversitat funcional dels i les participants són seqüeles de lesions medul·lars, hemiplegies, poliomielitis, espina bífida, entre d’altres. De fet, ÀreAdaptada és recomanada per la Fundació Guttmann i participa en els seus programes de Vida Activa. A part de les rutes habituals, fem altres activitats de difusió: xerrades informatives, anem a escoles o a fires que fan els ajuntaments, mostrem les nostres bicicletes adaptades i muntem uns circuits perquè el públic assistent les pugui conèixer i provar. Les rutes i sortides programades són per vies verdes de Catalunya, Aragó i Navarra. També hem fet rutes a França, Noruega, Turquia, Japó, el Canadà, Alemanya, etc. A part del ciclisme, es fan activitats de submarinisme, amb instructors especialitzats que també en faciliten l’accés.

Quina és l’activitat més demandada pels usuaris de l’associació?

L’esport que té més èxit és el cicloturisme. Abans de fer una ruta, es revisa i es valora quin és el millor trajecte per poder-lo fer tots junts. Fem els desplaçaments amb furgonetes grans per poder traslladar-nos amb les bicicletes al lloc de sortida i arribada i per fer de suport. Hi col·laboren monitors que també fan de conductors. L’associació adapta les bicicletes per poder-les adequar segons les característiques físiques de l’usuari. Àreadaptada disposa d’un ventall de bicicletes que poden cobrir quasi qualsevol tipus de diversitat funcional. Les rutes es poden fer segons la distància que cadascú pot assolir i, en qualsevol cas, disposem de furgoneta de suport en tot moment per si hi ha algun problema personal o mecànic de les bicis. L’habitual són rutes de 30-40 quilòmetres en un matí, però arribem fins els 80-90Km en un dia.

Quina experiència amb l’esport tenies abans d’apuntar-t’hi?

Feia 40 anys que no anava en bici quan vaig conèixer l’associació. A part d’això, faig senderisme des de fa bastants anys i vaig amb grups de centres excursionistes. Ho compagino amb el ciclisme.

Per què vas decidir unir-te a ÀreAdaptada?

La Cristina Fernández, psicòloga del CAP Rambla que participa de les activitats d’Àreadaptada des de fa molts anys, ho va comentar de passada en una xerrada que va fer al centre. Em va interessar molt, ja que jo desconeixia les bicicletes adaptades i les seves possibilitats. El primer contacte i començar a pedalar va ser molt ràpid!. Vaig trucar per informar-me’n i em van dir que hi havia una plaça lliure per fer una sortida d’una setmana a Canals du Midi, d’uns300 kilòmetres. I ja m’hi vaig apuntar. L’endemà vaig comprar una bici i vaig començar a pedalar per uns polígons dos o tres dies abans de marxar, almenys per no caure! L’experiència va ser impressionant i sense cap problema. A més, quan acabem les rutes, si disposem de temps,fem altres activitats més turístiques: anem a concerts, museus, fires, visitem els pobles, etc.

Quanta gent participa a les rutes?

Quan fem rutes llargues per fer els desplaçaments, tenim la limitació de la capacitat de les furgonetes i som unes quinze persones. A les sortides properes hi ve més gent. Fa poc vàrem fer una pedalada familiar de 16 quilòmetres de Palamós a Palafrugell amb uns 40 participants. Després d’aquesta activitat, vàrem anar a un concert solidari de gòspel organitzat des d’ÀreAdaptada.

Quantes hores d’implicació t’exigeix aquesta activitat?

De fet cap… Des de fa un any estem organitzant concerts solidaris i activitats per adquirir una furgoneta. Hi han col·laborat fins ara, el Grup Jazz Terrassa (de Josep Farràs i Adrià Font), en Lluís Coloma, el Gospel Palamós, la soprano Begoña Alberdi i Ràdio Funky. Per aquest motiu, he dedicat una mica de temps puntualment per fer la difusió dels actes i col·laboro quan anem a les rutes: entre tots muntem les parades, movem les bicicletes, etc.

Què t’aporta a nivell personal?

Faig un esport adaptat a les meves condicions físiques i excel·lent per millorar i enfortir el cos. També per fer “salut psicològica” i relació social. Ens entenem molt bé, perquè tots tenim el mateix objectiu: passar una bona estona fent esport i gaudir de la natura. El fet de veure l’autonomia de les persones amb dificultats de mobilitat i com poden millorar amb temps i recursos també és un aprenentatge.

Quin moment especial de les sortides et ve ara mateix al cap?

Simplement el fet d’anar pedalant al aire lliure i gaudir-ne. Pedalar molts quilòmetres a la natura amb bons amics. La dinàmica i l’intercanvi que hi ha. Poder gaudir d’allò que estàs veient d’una manera tranquil·la, alternant amb un esforç per mantenir i millorar la forma física, sense cap tipus de preocupació.

Has hagut d’intervenir com a metgessa o fisioterapeuta durant les sortides?

No és la meva tasca, d’entrada, a l´associació. Fins ara no hi hagut cap problema sanitari, ja que tot s’organitza amb molta seguretat i prevenció. Lògicament, si fos necessari, com amb altres situacions de la vida quotidiana en les quals pogués ser útil, hi col·laboraria professionalment.

Aquestes sortides t’han influït com a professional?

M’han fet guanyar consciència de les barreres arquitectòniques (també per la tercera edat) que existeixen i del poc coneixement que hi ha de l’esport adaptat. Encara hi ha moltes barreres arquitectòniques a les vies públiques, pocs carrils bici, camins estrets o irregulars que dificulten l’accés en cadira de rodes i en bicicleta adaptada. Per aquest motiu, des d’ÀreAdaptada hem fet propostes a les entitats públiques per ampliar els recorreguts dels carrils bici del nostre entorn.

Per què vas decidir complementar la teva formació com a metgessa de família amb la carrera de fisioteràpia?

La vaig cursar als 41 anys! Col·laborava com a metgessa en un centre de rehabilitació on vaig coincidir amb Ricard Piqueras, que va ser un gran motivador per ampliar els meus coneixements. Vaig fer la diplomatura de Fisioteràpia a la Universitat Internacional de Catalunya, d’on tinc molt bon record. Al CAP Rambla, he participat i soc metge referent de l’equip multidisciplinari de tractament de la fibromiàlgia i síndromes de sensibilització central. Del 2010 al 2020, hem estat fent grups amb pacients i n’hem atès més de 300. Vam fer grups de tractament multidisciplinari, juntament amb l’Elisenda Saumell (psicòloga) i la Carme Creus (infermera). Durant la pandèmia aquests grups es van parar i ara s’han tornat a reiniciar amb un que inclou fisioterapeutes i psicòlegscomunitaris.