#salut20comb: apps i salut, un pas endavant

L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA, EL GRAN REPTE DE LES APPS DE SALUT

La segona jornada sobre salut 2.0 del COMB es va centrar en les apps i el seu ús entre els professionals i els pacients. El 30 de maig, prop de 300 professionals sanitaris van debatre al col·legi sobre les apps de salut i el seu mercat, sobre la fiabilitat i la qualitat dels seus continguts i sobre seguretat, homologació i interoperabilitat. Les oportunitats que aporta el mercat del mobile health són moltes però hi ha reptes que han de solucionar-se, el principal és demostrar l’evidència científica d’aquestes aplicacions.

taula2 projectes

El Sr. Joan Cornet, director del mhealth Competence Center del Mobile World Capital, va ser l’encarregat de fer la ponència inaugural de la jornada. Va destacar que la tecnologia mòbil ha de servir per ajudar als ciutadans i per donar suport als professionals i, a més, ha de permetre avançar en el canvi als sistemes de salut. Per a Cornet, “el món digital és cada cop més mòbil, canvia la manera en que estem treballant en salut,  ja que es posa el pes en el pacient, i això és un canvi de paradigma molt important”.

La primera taula rodona va ser moderada pel Dr. Lluís Pareras, Gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB i Director de Healthequity i del programa “metge emprenedor”. Es va parlar de l’entorn de les apps des de la vessant de model de negoci i també des d’una vessant mèdica.

El Sr. Carles Ferreiro,  CEO de Dotopen i responsable de negoci d’appcircus, va parlar sobre el potencial de les apps en el sector salut i del seu model de negoci. Segons Ferreiro, hi ha 44.000 apps en salut amb més de 44 milions de descarregues, i s’espera que això es multipliqui per 3 fins el 2017. “És un mercat molt gran però amb dificultats perquè gairebé el 90% de les apps no funcionen”, va afegir.

Segons Ferreiro, les apps tenen un cicle de desenvolupament molt ràpid i unes necessitats d’inversió molt baixes. Això genera mercat molt competitiu. Va parlar del projecte app circus app incubation platform que preten acompanyar desenvolupadors i també a metges i institucions sanitàries en el procés de creació d’apps ajudant-los a crear aplicacions que siguin usables i amb un model de negoci al darrere.

El segon ponent de la taula va ser el Dr. Jordi Serrano, Policy Health Adviser at European Institute for Health i fundador de Universal Doctor. Serrano va remarcar que “podem crear la millor app de salut, però si no hi ha evidència científica s’enfonsarà”.  Segons el Dr. Serrano, “s’ha d’innovar en mhealth i els sanitaris tenen molt potencial per a fer-ho”. A més, El procés d’innovació és complicat per la manca d’interoperabilitat i de regulació existent. Va parlar d’alguns exemples d’apps de salut fetes per sanitaris i va remarcar que “viure d’una app de salut és difícil si no hi ha un servei de valor al darrere”.

La segona taula rodona es va centrar en la realitat de les apps de salut a la consulta i va estar moderada per la Dra. Mireia Sans, membre de la junta de govern del COMB i impulsora de la secció col·legial de metges e-salut.  Per a Sans, “el grau de fiabilitat i la qualitat dels continguts és quelcom que ens ha de preocupar com a metges. Hi ha moltes apps i no s’utilitzen, ens falta saber si hi ha evidència”.

El Dr. Miquel Àngel Mayer, Director de Web Mèdica Acreditada del COMB (WMA), va parlar sobre la qualitat dels continguts de les apps de salut i de l’estudi que WMA i un grup de treball expert en apps han dut a terme per analitzar-los.

Algunes de les conclusions: les apps de salut són una gran oportunitat per a la millora de la salut i benestar de les persones, però tenim poc coneixement de l’eficàcia, idoneïtat i riscos per a les persones. S’han de desenvolupar basades en estàndards de disseny i han de tenir una evidència científica. S’ha de promoure la investigació en l’ús de les apps i protocolitzar el seu ús a les institucions sanitàries.  A partir d’aquestes conclusions han elaborat unes primeres recomanacions pràctiques o decàleg d’us d’apps entre professionals sanitaris, usuaris i institucions sanitàries.

Mayer va parlar del projecte app mèdica acreditada, que consisteix en traslladar l’experiència de WMA a un segell o programa de qualitat centrat en les apps.

El Dr. Albert Jovell, president del Foro Español de Pacientes i director de l’Institut Global de Salut Pública i Política Sanitària de la Universitat Internacional de Catalunya, també va parlar dels reptes de les apps de salut i de les seves dificultats.  Per a ell, no tothom podrà beneficiar-se del seu potencial. Per a Jovell, “el perfil de pacient amb baixa complexitat clínica i alta competència tecnològica podrà utilitzar apps mentre que el pacient amb un alta complexitat clínica però escassa competència tecnològica, no en podrà”. Segons Jovell, hi ha encara poc coneixement i compromís per part de l’usuari i hi ha molts reptes a superar com la manca d’evidència i la necessitat de tenir eines d’interoperabilitat i definir estàndards.

La tercera taula va comptar amb la participació del Sr. Carles Gallego, responsable de l’oficina d’estàndards i interoperabilitat de la Fundació TIC Salut, qui va explicar la feina que està desenvolupant TIC Salut en la homologació d’apps. Per a Gallego, “hem de desenvolupar un marc que ens permeti alinear el món ehealth i el món mhealth ja que hi ha un gap entre les eines que els professionals utilitzen a les estacions de treball i les apps. Les apps no formen part de les vostres estacions de treball clínic”.

El departament de salut ha encarregat a Tic Salut la homologació d’apis perquè funcionin en l’entorn de la historia clínica i de la carpeta personal de salut.

La Dra. Mònica Moro, responsable d’e-business i e-learning a Menarini, va presentar els resultats d’una experiència de tweetup que es va realitzar al novembre de 2012 per parlar sobre apps de salut a twitter.

El tweetup va comptar amb 285 participants connectats el 29 de novembre a les 22.00 hores i es van generar  1.421 tweets amb el hashtag #appsalud, el tercer hastag de salut a Espanya. Les conclusions d’aquesta experiència es poden trobar a wikisanidad, un repositori de recursos sobre salut 2.0 a Espanya.

salut20comb esalut

La taula final d’experiències va ser moderada pel Dr. Antoni Iruela, metge de família de l’EBA Vallcarca, i la Dra. Adriana Bataller, vocal de la junta del COMB. Es van presentar les 10 apps o idees-projectes que van ser seleccionades per un comitè científic d’un total de 39 treballs presentats. Els criteris per a la selecció de projectes van ser interès, fiabilitat i innovació, impacte, usabilitat, disseny i valoració dels usuaris.

La segona edició de la jornada #salut20comb va comptar amb gairebé 300 participants, més de 1.250 tweets, trending topic a Espanya durant tot el matí i gairebé 500 persones connectades per streaming. La iniciativa és una aposta del COMB en el camp de la salut 2.0 i vol tenir continuïtat cada any per tal d’anar coneixent com estan treballant els metges i els professionals sanitaris a la xarxa.

MÉS INFORMACIÓ:

Web de la jornada #salut20comb: apps i salut, un pas endavant

Vídeos de la jornada

Galeria de fotografies

Salut 2.0: La xarxa al servei dels professionals

Com estem treballant els professionals de la salut a través de la xarxa?

Estem preparats per aquesta nova realitat?

Quins són els aspectes ètico-legals i de confidencialitat que cal tenir en compte quan ens comuniquem i ens relacionem amb aquestes eines?

La informació que circula per la xarxa és de qualitat, com garantir-la i com generar confiança?

Aquestes van ser algunes de les qüestions tractades a la jornada “Salut 2.0: la xarxa al servei dels professionals” organitzada pel COMB el passat 29 de novembre. Durant la sessió es va posar sobre la taula com l’ús de les eines 2.0 és una realitat cada cop més present entre els professionals de la salut, i que ha canviat la manera de comunicar-se i relacionar-se amb els pacients, amb els professionals i amb la societat en general.

salut20comb1El Dr. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, va inaugurar la sessió destacant la importància que els professionals sanitaris liderin les eines 2.0 ja que poden permetre una millor comunicació amb els pacients, amb els professionals, amb els mitjans de comunicació i la societat en general. Per a Padrós, “necessitem estar presents perquè nosaltres som qui podem donar més seguretat i fiabilitat als continguts que hi circulen”.

La Dra. Mireia Sans, vocal de la junta del COMB i responsable d’aquesta iniciativa, va moderar la primera taula de debat sobre “noves formes de relació en salut”. Per a la Dra. Sans “els professionals de la salut hem de sensibilitzar-nos amb aquesta nova realitat i no podem donar-li l’esquena”. Segons l’informe red.es, el 48% dels ciutadans consulta a les xarxes per temes de salut, un 40% ho fa per temes de malalties, un 16% per hàbits saludables i un 16% per temes de medicaments. El 30% ja han mirat la xarxa abans de visitar el metge i un 58% ho mira després de la consulta. Segons Sans, “hi ha 7.000 APPS vinculades al mon de la salut, això ja no és el futur, això és el present”.

Aquesta primera taula va comptar amb la participació del Dr. Miquel Molina, metge de família de l’EAP Lluís Millet d’Esplugues de Llobregat, qui va destacar que la web 2.0 és una actitud personal, no necessàriament un conjunt d’eines informàtiques i que tenim infoxicació -sobrecàrrega informativa-, perquè no utilitzem filtres que ens permetin seleccionar aquesta informació. Tant el pacient com el professional han canviat la manera de buscar informació sobre salut i va destacar que tot i això els metges continuen sent la primera font de confiança per al pacient.

El segon ponent de la taula va ser el Sr. Jorge Juan Fernández, Director de l’Àrea Ehealth i salut 2.0 a l’Hospital Sant Joan de Déu i responsable del projecte Hospital Líquid. L’Hospital Líquid té com a objectiu transformar la prestació assistencial a través de les tecnologies, un hospital on la informació flueix gràcies a tecnologies com les xarxes socials, els portals temàtics i els espais virtuals per a pacients, professionals i societat en general.

La taula va comptar també amb la participació de la Sra. Rosa Pérez, infermera de professió i bloguera. El seu blog sobre consells per a la salut i autocures és un exemple de bona informació audiovisual. Ha apostat pel vídeo com a eina de comunicació. Per concloure la primera taula, la Sra. Teresa López Fando, psicooncòloga i representant de la Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), va a donar a conèixer com l’associació ha adaptat la seva estructura a les noves tecnologies i com la creació d’un web 2.0 els ha fet augmentar en un 33% les seves visites.

salut20comb2  salut20comb3

La segona taula “generant confiança a la xarxa” va ser moderada per la Sra. Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica, i es van tractar temes com la qualitat de la informació de salut que trobem a la xarxa, la seva fiabilitat, la seguretat, la ètica i la confidencialitat.

El primer ponent va ser Dr. Miquel Àngel Mayer, Director de Web Mèdica Acreditada, programa de certificació i qualitat de pàgines web de salut del COMB. En la seva ponència va donar pautes sobre com manejar la informació que es troba a la xarxa i com identificar que aquesta és de qualitat. WMA ha elaborat un Decàleg per a l’ús de webs de salut, unes recomanacions sobre l’ús de les xarxes socials i estan analitzant el tema de les APPS de salut per tal de donar pautes per al seu ús. Per a Mayer, “el metge i el professional sanitari han de ser experts en xarxa. La professionalitat ha de ser la mateixa en les realitats virtual i física. El que fem ha de regir-se pels mateixos condicionants professionals d’ètica i de rigor científic”.

El Dr. Miquel Reguant, metge de família de l’EAP Goretti Badia de Súria, va posar sobre la taula el tema de la intimitat a la xarxa. Per a Reguant, “tot el que fem a la xarxa ho hem de fer defensant la confidencialitat. “La xarxa i la intimitat han de ser compatibles però sempre amb el consentiment del pacient perquè és ell qui decideix sobre la seva intimitat”, va afegir.

El Sr. Bernat Goula, advocat de l’Assessoria Jurídica del COMB, va parlar de confiança i de seguretat. Per a Goula, els instruments per generar confiança a la xarxa han de ser: tenir informació absoluta d’aquella persona a la que estem tractant, identificació i/o autentificació amb el grau que creiem adequat en funció de la informació o rellevància de la informació que estem transmetent, seguiment d’estàndards en matèria de protecció de dades i distintius o segells de confiança per als continguts.

El Dr. Jordi Graells va concloure la taula parlant d’Egovernment i de les accions que ha dut a terme l’administració a les xarxes per tal de facilitar als ciutadans l’accés a les dades i a la informació, fomentant la participació i la col·laboració i sent transparents. La generalitat de Catalunya té 300 perfils a les xarxes socials.

En la tercera taula, moderada per la Dra. Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, es van presentar 11 iniciatives de salut 2.0 endegades per metges i que van ser escollides prèviament per un comitè científic d’un total de 29 presentades.

Aquesta jornada és una aposta del COMB per les iniciatives 2.0 en el camp de la salut i vol tenir continuïtat en un futur per tal d’anar coneixent com estan treballant els metges i la resta de professionals sanitaris a la xarxa.

La jornada que va comptar amb 200 participants presencials, més de 850 tweets i va ser retransmesa via streaming amb a 800 persones d’arreu connectades. En breu disposareu del vídeo de la jornada per poder seguir-la.

Més informació: