Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso”

Zamarrón va treballar com a metge adjunt a l’Hospital de Bellvitge durant els primers anys de funcionament, a la dècada dels setanta

Agustín Zamarrón va ser actualitat quan, el maig passat, va presidir la primera sessió constitutiva del Congrés de Diputats, en ser-ne el membre de més edat. Aquest metge jubilat, nascut l’any 1946 a Riaza (Segòvia), va sorprendre per les seves formes i la seva dramatúrgia dirigint la sessió, així com per la seva barba blanca que a més d’un li va fer pensar en l’il·lustre autor gallec Ramón María del Valle Inclán. Zamarrón és un erudit. Es va especialitzar en medicina interna i de l’aparell digestiu a Madrid. L’any 1973, després de rebre diferents ofertes laborals, es va traslladar a Barcelona. Va exercir com a metge adjunt durant els primers anys de l’Hospital de Bellvitge (llavors Hospital Príncipes de España) de L’Hospitalet. El seu pas a per l’hospital va coincidir amb la creació dels serveis i amb el “Conflicte MIR” de l’any 1975. Els residents reclamaven expectatives de treball més segures i un contracte laboral en lloc d’un de docent i van anar a la vaga. Eren els últims anys de la dictadura de Franco i gairebé tots els residents i el personal que els va donar suport van ser acomiadats i expedientats. Es van prendre mesures repressives, es van intervenir telèfons i, fins i tot, la policia va acordonar l’hospital, per sorpresa dels pacients. Els records de Zamarrón són ben vius i encara respiren la intensitat d’aquells anys. Conversem amb ell per rememorar la seva estada a Catalunya i per reflexionar sobre els valors de la medicina i del seu futur.

(En aquesta ocasió, reproduïm l’entrevista en la seva llengua original, el castellà) Continua la lectura de “Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso””