Elena Codina, pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica: “Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible”

“Cada cop tenim més evidència que l’exposició a un aire de mala qualitat està al darrere de moltes malalties, no només respiratòries”

“Inhalem partícules molt petites que passen a la circulació de la sang i que superen totes les barreres del cos, arribant fins i tot al cervell”

“Hi ha estudis molt interessants on es veu que a les escoles en què hi ha pitjor qualitat de l’aire, els infants tenen menys capacitat de memòria de treball”

“Hem de cuidar els entorns escolars: per la contaminació, pel soroll i per garantir que els nens puguin sortir de l’escola sense risc d’accidents”

Elena Codina Sampera (Caldes de Montbui, 1983) és pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica. Actualment, és la responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital de Sant Joan de Déu, coordinadora adjunta del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i secretària del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria. A més, en l’àmbit de la recerca, col·labora amb diferents entitats i universitats en projectes relacionats amb la salut mediambiental, com per exemple l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Parlem amb la doctora Codina sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica, un dels principals problemes ambientals que afecta la salut de les persones.

Continua la lectura de “Elena Codina, pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica: “Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible””

Ángel Gávila, cirurgià, actor i escriptor: “La residència no pot ser una etapa on pots perdre l’energia i la salut, com a mi em va passar”

“Vaig escriure l’obra de teatre Pijamas Verdes just després d’acabar la residència, rememorant totes les situacions que havia viscut. Va ser una espècie de catarsi”

“Centrar-se en la medicina està molt bé, però no hem d’oblidar totes les altres facetes que tenim”

“És una mica absurd que una persona que ha d’atendre i ajudar els altres a recuperar la salut, estigui malalta per la pressió i el desgast”

“La medicina, com el teatre, també té molt d’art, de connectar amb el pacient i amb el present”

Àngel Gávila (Castelldefels, 1988) és metge especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i actualment fa guàrdies al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), a Fundació Hospitalàries Sant Boi i al Consorci de Transport Sanitari Regió de Girona. Quan surt de la feina, Gávila puja als escenaris, perquè compagina la medicina amb la seva faceta d’actor. El doctor Gávila també ha escrit una obra de teatre musical, que ell mateix representa, basada en la seva etapa de resident, on retrata amb humor i sensibilitat la pressió i el patiment que poden viure els professionals de la salut durant la residència i, a la vegada, convida a reflexionar sobre la importància de tenir cura de la salut mental. L’obra du per títol Pijamas Verdes i la Fundació Galatea i el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) l’han programat per als propers 3 d’octubre, a les 20 hores, i 4 d’octubre, a les 18 hores, a la sala d’actes del CoMB.

Continua la lectura de “Ángel Gávila, cirurgià, actor i escriptor: “La residència no pot ser una etapa on pots perdre l’energia i la salut, com a mi em va passar””

Òscar Sans, neurofisiòleg clínic: “Som una societat privada de son, des dels més petits fins als adults”

“Tots tenim tendència a dormir menys del que ens toca i, en infants i adolescents, no ens ho hauríem de permetre”

“Molts joves tenen problemes per iniciar el son i, especialment, per mantenir-lo. Si no ataquem el problema des de les edats més primerenques, l’anirem reproduint i ens el trobarem multiplicat més endavant”

“Mentre dormim, el nostre sistema immunitari s’entrena i tenen lloc molts processos de proteïnes i hormones. No només es tracta de descansar, sinó també de reparar tot allò que s’ha desgastat perquè, l’endemà, puguem funcionar amb normalitat”

“La llum que emeten els mòbils i altres dispositius li diu al nostre cervell que és de dia. Amb aquest estímul, el nostre rellotge ens diu que no toca dormir encara”

Espanya és el primer país en consum de medicaments per dormir i, aproximadament, 3 de cada 10 infants i adolescents patiran problemes per dormir en l’edat adulta. Sobre la importància que té la qualitat i quantitat de son per a la nostra salut i, especialment, per a la dels més joves, hem parlat amb el neurofisiòleg clínic Òscar Sans (Lleida, 1974), cap de la unitat de trastorns del son de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. El doctor Sans ha estat un dels protagonistes de la Consulta 21, l’espai d’entrevistes del pòdcast del CoMB Hipòcrates en Pijama.

Continua la lectura de “Òscar Sans, neurofisiòleg clínic: “Som una societat privada de son, des dels més petits fins als adults””

Loida Galvany, dermatòloga i ballarina de dansa clàssica: “Tant el ballet com la medicina requereixen disciplina, constància i sentiment”

“Ara només faig ballet un dia a la setmana, però hi dedico tres hores i aquell dia és sagrat”

“Quan ballo soc jo mateixa. Amb el ballet, connectes amb el teu cos, et coneixes cada múscul. Ballar em permet desconnectar de l’hospital i fer esport i art a la vegada”

“Amb set anys, vaig fer una gira per Rússia. Hi vaig estar un mes sencer. Recordo que hi vam anar en autobús. Vam sortir d’Arenys i vam arribar fins a Moscou. També vam passar per Varsòvia”

La metgessa Loida Galvany (1980, Blanes) és cap del servei de Dermatologia del Consorci Sanitari Integral i també treballa com a dermatòloga en dues clíniques privades. La doctora Galvany té una gran passió per la dansa des de ben petita i ha fet ballet durant tota la seva vida. Va començar quan encara no anava ni a l’escola i avui dia hi dedica tres hores a la setmana. Parlem amb ella sobre aquesta afició que l’ha acompanyat sempre.

Continua la lectura de “Loida Galvany, dermatòloga i ballarina de dansa clàssica: “Tant el ballet com la medicina requereixen disciplina, constància i sentiment””

Sobre menopausa i climateri

Terminològicament parlant, menopausa i climateri són conceptes diferents i ben delimitats. Però és freqüent, en contextos no especialitzats, divulgatius o de llengua general, que hi hagi una superposició (i s’utilitzin com a sinònims) o una confusió (i es faci servir un terme en lloc de l’altre). En aquest apunt mirarem d’aclarir-ho. Parlarem de termes de ciències de la salut i també d’altres termes relacionats, pertanyents a l’àmbit de les ciències socials i la bioètica.

Continua la lectura de “Sobre menopausa i climateri”

Josep Maria Bosch, metge de família, músic i president de l’orquestra Ars Medica: “Com a clínics, hem d’entendre que la música forma part de la salut de les persones, ja sigui perquè l’escoltem o perquè la interpretem”

“La música genera satisfacció i complicitat amb els companys… La flauta és molt particular i especialment dolça. Sempre té un punt de solista i vola de manera independent”

“Practico de manera molt assídua, perquè m’agrada i perquè tenim el compromís amb l’orquestra de fer-ho el millor possible. Per a mi, és un privilegi formar part d’Ars Medica”

“La companya més jove de l’orquestra té 13 anys i el més gran en té 87. Tots dos són dos violinistes. Volem que tots aquells metges joves que tinguin interès en una formació orquestral coneguin Ars Medica i que s’animin a participar-hi”

Josep Maria Bosch (Barcelona, 1958) és metge de família i durant molts anys s’ha dedicat a l’assistència tot i que ara està centrat en la docència, concretament sobre l’entrevista clínica i la comunicació metge-pacient. És músic des que era menut i des de fa 13 anys forma part de l’Orquestra Ars Medica, on hi toca la flauta travessera i el piccolo, tot i que també ha participat en altres formacions. L’orquestra del CoMB Ars Medica és un conjunt integrat per 42 músics, 18 dels quals són professionals de la salut, majoritàriament, metges. Fa un any ha assolit la presidència d’aquesta entitat que acaba de complir 40 anys d’història i d’activitat ininterrompuda.

Continua la lectura de “Josep Maria Bosch, metge de família, músic i president de l’orquestra Ars Medica: “Com a clínics, hem d’entendre que la música forma part de la salut de les persones, ja sigui perquè l’escoltem o perquè la interpretem””

Mònica Retuerto, R1 de Medicina Familiar i Comunitària: “La medicina és humanista per naturalesa. Si li treus això, serà molt científica, però deixarà de ser medicina”

M’agradaria que els meus pacients tinguessin la certesa que, com a metgessa, estaré sempre de la seva part”

“Quan vaig arribar a sisè i vaig estar uns quants mesos a un CAP, em vaig enamorar de la MFiC, perquè va més enllà del diagnòstic i el tractament de les malalties i té en compte les persones com a éssers que pensem, que ens relacionem i que també patim”

“Si a la carrera es veiés l’especialitat de MFiC una mica abans -com la resta d’especialitats- segurament els alumnes la tindrien més en consideració a l’hora de triar”

Mònica Retuerto (Barcelona, 2000) és resident de primer any de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) a l’Hospital de Sant Pau i al CAP Roger, al barri de Sants-Badal de Barcelona. La doctora Retuerto ha començat la residència fa tan sols unes setmanes i ho ha fet amb molt d’entusiasme i una gran vocació per l’especialitat que ha triat. En aquesta entrevista, ens explica per què l’ha escollit, què espera d’aquesta nova etapa professional i vital que comença i com es veu d’aquí a uns anys.

Continua la lectura de “Mònica Retuerto, R1 de Medicina Familiar i Comunitària: “La medicina és humanista per naturalesa. Si li treus això, serà molt científica, però deixarà de ser medicina””

Ester Puig, R3 d’oftalmologia i ‘runner’: “Córrer em va permetre desconnectar quan estudiava per al MIR. Fins i tot, m’ajudava a fixar els coneixements. En tornava de més bon humor i dormia més tranquil·la”

“Ara faig, sobretot, maratons i triatlons, però m’agrada més el trail perquè permet no mirar el rellotge… Hi ets tu amb la natura”

“No podem intentar transmetre estils de vida saludables si nosaltres som els primers que no fem exercici. A més, l’activitat física ens allibera i ens ajuda a ser millors metges”

Ester Puig (Manresa, 1996) és resident de tercer any d’oftalmologia a l’Hospital del Mar. La doctora Puig és també una apassionada de l’esport, la nutrició equilibrada i la vida saludable. Fa bici de carretera i maratons, però el que més l’apassiona és córrer trail. Va ser una de les impulsores del grup de running de Barcelona Cri Cri Run, que té per objectiu motivar la gent jove a córrer trail i, actualment, és una de les trainners i líders d’Oysho Running Club.

Continua la lectura de “Ester Puig, R3 d’oftalmologia i ‘runner’: “Córrer em va permetre desconnectar quan estudiava per al MIR. Fins i tot, m’ajudava a fixar els coneixements. En tornava de més bon humor i dormia més tranquil·la””

Núria Curell, pediatra: “A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal”

“A tothom li agrada que l’escoltin i és fonamental fer entendre als adolescents que ens interessa el seu benestar”

“Cal tenir un moment per estar a soles amb el pacient adolescent, perquè hi ha una sèrie de preguntes que s’han de fer. Preguntes que, quan hi ha els pares, no es contesten quasi mai”

“Parlem molt de riscos i sovint ens basem en el discurs de la por, però l’adolescència és l’edat d’enamorar-se i quan es tenen les emocions a flor de pell. És clar que han de practicar sexe, però, òbviament, que sigui segur”

Núria Curell Aguilà (Barcelona, 1958) és pediatra experta en atenció a adolescents. Recentment jubilada, ha estat més de 25 anys al capdavant de la Unitat d’Adolescents de l’Hospital Universitari Dexeus i més de 20 a la Fundació Lucía, dedicada a l’acompanyament de nens i adolescents amb VIH. Curell ens parla de la relació amb l’adolescent a la consulta i ens desgrana diferents eines i estratègies per aconseguir crear-hi un clima de confiança i una comunicació fluïda i eficaç que permeti identificar els seus problemes i poder-los ajudar.

Continua la lectura de “Núria Curell, pediatra: “A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal””

Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta: “De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho”

“Mirar una persona als ulls i oferir-li una escolta activa reconforta. És el que dona sentit a la nostra feina”

“La meva mare és metgessa de família i, a casa, sempre ens ha mostrat les seves experiències, el que aprenia amb els pacients i la voluntat de servir els altres. Això em va calar”

“Com a musicoterapeuta, vaig anar de voluntària a diversos hospitals per compartir la música amb les persones que van viure els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17A”

Natàlia Arisa (Barcelona, 1990) és resident de quart any de Medicina del Treball a l’Hospital del Mar i també pianista i musicoterapeuta. Ha engegat un projecte de musicoteràpia per a dones embarassades que treballen al centre, un punt de trobada on la gestió de les emocions esdevé una eina de prevenció de la salut. La trajectòria d’aquesta metgessa ha basculat entre la medicina i la música, fins que ha trobat una fórmula on totes dues disciplines hi convergeixen. Amb una alta sensibilitat i uns valors clars, Arisa reflexiona sobre com tenir cura de les persones amb una visió integral, tot recordant el desaparegut metge Albert Jovell com a referent.

Continua la lectura de “Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta: “De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho””