Categoria: Històries de Metges

Ramon Grimalt, dermatòleg i músic de jazz: “El metge més bo és el més humanista, el que té més capacitat d’empatia i el que ha estat més en contacte amb la societat i amb les persones”

Deixa un comentari

“La llibertat del jazz em dona molta satisfacció. És una creació efímera que apareix i desapareix cada vegada que fas un concert”

“Tocar en una cobla tots els caps de setmana quan era jove em va ajudar a perdre la por escènica i a ser molt més bon comunicador”

“Amb les notes de tall per entrar a Medicina, ens estem perdent persones humanistes i empàtiques: els qui tenen un grup de música, els qui anaven a l’esplai, els que fan teatre, els voluntaris d’una ONG, els viatgers o els que fan una cervesa al vespre amb els amics”

© Xavier Torres

Ramon Grimalt Santacana (Terrassa, 1965) és especialista en dermatologia i treballa com a professor de Dermatologia a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), a més d’exercir a la seva pròpia consulta a Sabadell i Terrassa. El doctor Grimalt es defineix a si mateix com a “metge ultrapolifacètic”, ja que, més enllà de la seva activitat professional, els seus interessos abasten des de la informàtica a l’ornitologia, passant per l’atletisme, els idiomes o, fins i tot, el pilotatge d’avions. En aquesta ocasió, però, parlem amb ell sobre la seva faceta com a contrabaixista en una banda de jazz.

Continua la lectura de “Ramon Grimalt, dermatòleg i músic de jazz: “El metge més bo és el més humanista, el que té més capacitat d’empatia i el que ha estat més en contacte amb la societat i amb les persones”” →

Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar”

Deixa un comentari

“La meva recerca se centra a detectar diferències d’atenció a la salut en funció del sexe. Necessitem més evidència científica per posar-hi remei”

“No tenim per què perpetrar els biaixos a la IA. Fem-la servir perquè ens ajudi a treballar per una atenció a la salut igualitària!”

“Els biaixos són molt interns i costen molt de veure. Pensem que no en tenim, però, fins i tot jo, que m’ho miro amb lupa, també en tinc”

Marta Aymerich Martínez (Sarrià de Ter, 1968) és doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Salut Pública per la Universitat de Harvard. Dirigeix l’eHealth Center, el centre de recerca en salut digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Juntament amb l’actual rectora de la UOC, Àngels Fitó, ha escrit i coordinat el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions), que s’ha publicat recentment i on repassen les biografies de vint-i-una científiques, tecnòlogues i pensadores referents.

Continua la lectura de “Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar”” →

Xavier Boada, cardiòleg i autor de novel·la i teatre: “Escriure sobre èpoques diferents de la història t’ajuda a entendre millor les persones: potser tampoc eren tan diferents a nosaltres”

Deixa un comentari

Xavier Boada Playà (Barcelona, 1949) és cardiòleg. En els seus inicis professionals, va treballar a la Unitat Coronària de Manresa i, posteriorment, a l’Hospital de Berga. Actualment, encara fa algunes visites en consulta privada. Des de sempre, combina la tasca com a metge amb l’afició per l’escriptura. Fa uns anys va publicar la novel·la Paradisos o miratges (Solsona Comunicacions, 2001) i el 2022 va ser guardonat amb el Premi El Galliner de textos teatrals per l’obra El rol d’en Pol. Posteriorment, es va dur a terme una lectura dramatitzada d’aquesta obra al Teatre Kursaal de Manresa.

Continua la lectura de “Xavier Boada, cardiòleg i autor de novel·la i teatre: “Escriure sobre èpoques diferents de la història t’ajuda a entendre millor les persones: potser tampoc eren tan diferents a nosaltres”” →

Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor”

Deixa un comentari

“Quan vaig decidir venir a Barcelona sabia que el català formaria part de la meva vida. Els primers dos mesos a la facultat de Medicina no vaig dir a ningú que era de fora per poder millorar-lo”

“M’agradaria ser una oftalmòloga que tracta bé els seus pacients. Pot sonar molt bàsic, però no vull oblidar per què faig la feina que faig”

“Tres setmanes de pràctiques en un hospital em van canviar la vida, quan vaig viure la satisfacció que aporta la relació metge-pacient”

La vida de vegades guarda sorpreses. Quan Alicia Albaladejo (La Roda, Albacete, 1996) va agafar les maletes per estudiar Ciències Biomèdiques a Barcelona, no s’esperava que al final acabaria a la facultat de Medicina de la UAB per convertir-se en metgessa. Unes setmanes de pràctiques a l’hospital ho van canviar tot. Aquest any, ha fet l’examen MIR i comença l’especialitat d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic. Un fet curiós d’Albaladejo és que, durant un temps, va ocultar el seu origen manxec als companys de Medicina. Així va aconseguir que tothom li parlés en català, una llengua que domina i que ja forma part de la seva vida i professió.

Continua la lectura de “Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor”” →

Alfonso Fadeuilhe, cardiòleg i aficionat a la fotografia: “Fent de metge, he vist tantes persones i tantes expressions diferents, que a l’hora de fer fotos, també busco el llenguatge gestual de les persones”

Deixa un comentari

“La fotografia és la meva psicoteràpia. Em relaxa, sobretot si és paisatgística”

“He estat autodidacte. Quan vaig començar, havíem d’aprendre com podíem. Era encert error i així anaves fent. T’espavilaves, perquè una fotografia et costava molts diners”

“La medicina s’està tecnificant molt i, després de la jornada laboral, la millor vàlvula d’escapament és fer coses creatives”

Alfonso Fadeuilhe Fadeuilhe (Barcelona, 1954) és cardiòleg i un apassionat de la fotografia. Fa fotos des de ben jove, quan s’hi va iniciar amb el seu pare, i en guarda milers al seu arxiu. Al llarg de la seva trajectòria com a metge, ha treballat tant en l’àmbit públic com en el privat i actualment té una consulta privada.

Continua la lectura de “Alfonso Fadeuilhe, cardiòleg i aficionat a la fotografia: “Fent de metge, he vist tantes persones i tantes expressions diferents, que a l’hora de fer fotos, també busco el llenguatge gestual de les persones”” →

Sara López, ginecòloga i divulgadora: “Els metges ens hem d’obrir més. Les xarxes socials, ben emprades, són una bona eina per arribar a la població i parlar de temes mèdics”

Deixa un comentari

“Escriure un llibre va ser un procés molt creatiu i molt diferent del que estava acostumada a fer com a metge”

“Fer xerrades sobre reproducció assistida i salut sexual em gratifica molt. Venen dones a agrair-m’ho i em pregunten coses. Aquest contacte tan proper m’encanta”

“Anar als mitjans de comunicació em fa sortir de la zona de confort. Tinc ganes de continuar aprenent i de transmetre informació amb paraules que la gent pugui entendre”

Sara López Sánchez (Barcelona, 1978) és especialista en ginecologia i obstetrícia i treballa a la clínica CIRH de Barcelona, que forma part d’Eugin Group. La doctora López s’ha especialitzat en reproducció assistida i porta a terme una intensa labor de divulgació sobre fertilitat, ginecologia i salut sexual de la dona al seu compte d’Instagram (@ginecologasaralopez), fent xerrades en viu i també a través del seu llibre Quiero quedarme embarazada. Claves para entender la reproducción asistida (Alba Editorial, 2023). Parlem amb ella sobre l’origen i l’elaboració d’aquesta publicació i sobre el paper que juga la divulgació científica en la seva vida professional i personal.

Continua la lectura de “Sara López, ginecòloga i divulgadora: “Els metges ens hem d’obrir més. Les xarxes socials, ben emprades, són una bona eina per arribar a la població i parlar de temes mèdics”” →

Dani Antolín, metge de família i aficionat al teatre: “El teatre m’ha donat moltes eines per gestionar situacions tenses o per donar males notícies, que és una assignatura pendent a la carrera”

Deixa un comentari

“La vida és com el teatre: la manera com entra un pacient, com s’asseu, com parla, com gesticula… Com a metges, ens hem de posar en situació”

“M’agrada actuar i pujar a un escenari, però tinc clara la meva professió des dels 12 anys. Sempre que hi havia una ferida, jo havia de ser allà. Ajudar la gent era una cosa que em sortia”

“De vegades, saps que el pacient, per més que el confortis, sortirà tocat. Però cultivar la nostra part més humanística també ens ajuda a fer un més bon ús del llenguatge”

Dani Antolín Hernández (1990) és metge de família al CAP Ripoll, on treballa des de fa uns mesos. El doctor Antolín té moltes aficions, però en destaca el teatre i la música. Va començar a formar-se en interpretació en un moment molt difícil de la seva vida i, des d’aleshores, ha estat una companya de viatge que li ha aportat eines molt valuoses per al seu dia a dia, tant en el camp personal com en el professional.

Continua la lectura de “Dani Antolín, metge de família i aficionat al teatre: “El teatre m’ha donat moltes eines per gestionar situacions tenses o per donar males notícies, que és una assignatura pendent a la carrera”” →

Janice Velasco, cirurgiana i artista plàstica: “Arriba un moment en què els metges necessitem descarregar el cap, el cor i el cos i trobar altres activitats”

Deixa un comentari

“Això va començar com un ‘hobby’, però ara no concebo la meva vida sense fer collages”

“Tallo les peces amb bisturí. Em resulta més senzill. És el mateix que faig en la meva tasca com a cirurgiana. Tallo i enganxo, però aquí tallo i enganxo paper”

“Per nosaltres, la mort és quelcom que es viu cada dia. Porto molt temps fent de metge i, al final, aprenem a gestionar els sentiments a l’hospital, amb l’equip”

“Les meves obres són molt simbòliques i res està posat a l’atzar. Tot té la seva raó de ser”

Janice Velasco Moreno-Bello (Ciutat de Mèxic, 1980) és especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i treballa com a adjunta al Servei de Cirurgia General de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona. Des de fa tres anys, la doctora Velasco també elabora collages utilitzant radiografies. Ha participat en exposicions a Londres, Milà i Atenes i ha presentat dues mostres individuals a Barcelona. Les seves obres es poden trobar al compte d’Instagram @negatocollage.

Continua la lectura de “Janice Velasco, cirurgiana i artista plàstica: “Arriba un moment en què els metges necessitem descarregar el cap, el cor i el cos i trobar altres activitats”” →

Sònia Baró, metgessa de família i ballarina de ‘twerking’: “La creativitat en el dia a dia de la medicina és imprescindible: m’ajuda a fer front a situacions amb pacients o a coordinar un equip”

1 comentari

“Vaig provar el twerk i vaig veure que no tenia res a veure amb el que jo m’imaginava. Treballes moltes parts de tot el cos”

“La meva fita és gaudir fent el que faig. És igual si ho faig millor o pitjor. Quan surto d’una classe de dansa penso: ‘Ostres, que bé que m’ho he passat’”

“Tot el que faig per a mi mateixa també és un guany a la feina, perquè m’ajuda a sobrecarregar-me menys”

Sònia Baró Sabaté (Barcelona, 1975) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa com a coordinadora de l’equip d’atenció a residències geriàtriques del CAP Larrard de Barcelona. La doctora Baró és aficionada a diverses activitats més enllà de la professió, com la costura i el maquillatge, però, d’entre totes les que porta a terme, en destaca molt especialment la dansa, que ha practicat al llarg de tota la seva vida. Ha fet dansa clàssica i contemporània i, actualment, hi fa una aproximació a través del twerking. Parlem amb ella sobre com va començar a practicar aquest estil de ball i sobre la necessitat de donar curs a la creativitat davant l’exercici d’una professió tan exigent com la medicina.

Continua la lectura de “Sònia Baró, metgessa de família i ballarina de ‘twerking’: “La creativitat en el dia a dia de la medicina és imprescindible: m’ajuda a fer front a situacions amb pacients o a coordinar un equip”” →

Lluís Valerio (‘Stalker’), metge de família i novel·lista:  “L’exercici de la medicina té una relació amb la fatalitat que ens passa factura. Donar un fil argumental a aquestes circumstàncies les fa més comprensibles”

Deixa un comentari

“Quan un lector em diu que el meu llibre l’ha distret o que se li ha fet curt, no hi ha cap elogi que s’hi pugui comparar”

“Vaig començar a escriure amb una visió mèdica de la literatura: si era terapèutica per a mi, potser també ho podria ser per a d’altres persones”

“És important tenir una faceta que ens permeti sortir del rol de metge o metgessa: que sigui creativa, però que, alhora, exigeixi disciplina”

Lluís Valerio Sallent (Barcelona, 1965) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa com a responsable de la Unitat de Salud Internacional ICS Metropolitana Nord del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Germans Trias i Pujol. El doctor Valerio també escriu i és l’autor, sota el pseudònim Stalker, d’un cicle de novel·les ambientades a l’Àfrica que ha batejat amb el nom de Motorsoul i que consta de set títols, el darrer dels quals és La crònica diamant (Raig Verd, 2023).

Continua la lectura de “Lluís Valerio (‘Stalker’), metge de família i novel·lista:  “L’exercici de la medicina té una relació amb la fatalitat que ens passa factura. Donar un fil argumental a aquestes circumstàncies les fa més comprensibles”” →