Patricia Pozo, neuròloga: “L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los”

“La migranya és una malaltia que afecta amb atacs episòdics i recurrents. Els atacs s’inicien unes 48 hores abans que aparegui el primer símptoma evident, que acostuma a ser el mal de cap, però n’hi ha molts d’altres”

Moltes persones que pateixen migranya no es poden ni moure, sovint han d’agafar baixes laborals i no poden fer plans amb la família o els amics. Tot això provoca sentiment de culpa

“Fa poc, una pacient es va posar a plorar d’emoció a la consulta. Feia un any que havia passat de tenir més de vint dies al mes amb migranya a només cinc. Fins llavors no s’havia pogut imaginar com era viure sense aquesta incapacitat absoluta per fer coses”

Patricia Pozo-Rosich (Barcelona, 1975), és cap de secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic. A més, ha desenvolupat el programa de recerca Migraine Adaptive Brain. En aquesta entrevista parlem de com afecta la migranya als pacients, de tractaments i de línies de recerca innovadores.

Continua la lectura de “Patricia Pozo, neuròloga: “L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los””

Elisenda Durban, historiadora i autora de la novel·la ‘La metgessa’: “Agnòdike va ser un exemple de vocació mèdica, amb un gran afany de superació i sacrifici”

“Moltes de les nostres malalties actuals també es donaven en l’antiga Grècia i les coneixem per les descripcions que se’n fan als Tractats hipocràtics”

“Conèixer la història de la medicina també ens ajuda a comprendre el que som”

Elisenda Durban (Barcelona, 1965) és llicenciada en Història Antiga i especialista en Egiptologia. Parlem amb ella sobre la enigmàtica figura d’Agnòdike, una dona de l’antiga Grècia, considerada la primera ginecòloga. Durban ha condensat en la novel·la històrica La metgessa (Pagès Editors, 2023) les seves investigacions sobre la fascinant vida d’aquesta dona i la seva època. Parlem sobre l’exercici de la medicina en l’antiguitat i sobre què té en comú amb la pràctica mèdica de l’actualitat.

Continua la lectura de “Elisenda Durban, historiadora i autora de la novel·la ‘La metgessa’: “Agnòdike va ser un exemple de vocació mèdica, amb un gran afany de superació i sacrifici””

Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor: “No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic”

El dolor crònic pot estar originat al cervell i, en alguns casos, és com si l’alarma estigués espatllada. Es queda encesa i hem d’aconseguir desactivar-la”

“La persona ha d’acceptar que té dolor, però hem d’intentar que no s’hi enganxi: no cal que renunciï a fer coses ni que tota la seva vida giri entorn d’això”

Moltes persones arrosseguen 20 o 30 anys amb dolor i, sovint, estan deprimides o tenen insomni… estan molt afectades psicològicament”

Aina Perelló Bratescu (Bucarest, 1976) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i exerceix al CAP Larrard de Barcelona. La doctora Perelló és experta en l’abordatge multidisciplinari del dolor crònic des de l’àmbit de l’atenció primària. En aquesta entrevista ens parla de l’ús dels fàrmacs contra el dolor (també dels opioides), però, sobretot, de les darreres evidències lligades al benefici que aporta la tríada formada per exercici físic, educació i psicologia.

Continua la lectura de “Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor: “No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic””

Ferran Mascaró, oftalmòleg i maratonià: “Tant en una cirurgia com en una cursa, el més important és l’ara i l’aquí. S’ha de fer en aquell moment i de la millor manera possible”

“Una de les millors maneres de relacionar-me amb el meu fill, que té trastorn de l’espectre autista, és a través de l’esport. Seré feliç arribant un dia a meta amb ell en una cursa”

“Qualsevol repte que ens posem, fins i tot si no el superem, té un punt d’aprenentatge i fa viure la vida d’una manera més feliç”

Ferran Mascaró Zamora (Barcelona, 1972) és especialista en oftalmologia i exerceix com a responsable de cirurgia orbitària i oculoplàstica a l’Hospital de Bellvitge i al Centre Mèdic Teknon. El doctor Mascaró ha corregut les principals maratons del món i, recentment, ha quedat classificat en sisè lloc en una final mundial de corredors de la seva categoria d’edat a Chicago. En paral·lel, porta a terme una tasca de conscienciació i activisme per donar a conèixer els trastorns de l’espectre autista a través del projecte #josepvalent, dedicat al seu fill.

Continua la lectura de “Ferran Mascaró, oftalmòleg i maratonià: “Tant en una cirurgia com en una cursa, el més important és l’ara i l’aquí. S’ha de fer en aquell moment i de la millor manera possible””

Ignasi Garcia Olivé, pneumòleg de l’Hospital Germans Trias i Pujol:  “Continua havent-hi molt amiant a Catalunya. És evident que s’ha de treure perquè el seu temps de vida s’està acabant i en algun moment serà perillós”

“La patologia que produeix l’amiant sovint no té un tractament específic, però és important determinar-ne l’origen perquè el pacient pot tenir dret a compensacions que pel fet d’haver desenvolupat una malaltia relacionada amb el seu lloc de treball”

“He tractat un pacient amb mesotelioma recentment i han estat cinc anys molt durs, amb requisit d’oxigen i tractament amb morfina”

“L’amiant es continua fent servir a molts altres països de la mateixa manera que es feia aquí fa anys. No hi ha cap mena de protecció social i, a més, és un material molt barat”

Ignasi Garcia Olivé és pneumòleg de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. El doctor Garcia ens parla de l’amiant, un material emprat, sobretot, a l’àmbit de la construcció, i de com continua essent un greu problema de salut pública. L’ús d’amiant fa anys que està prohibit a l’Estat espanyol. Segons les previsions i els compromisos assolits, Catalunya hauria d’estar lliure d’amiant l’any 2032.

Continua la lectura de “Ignasi Garcia Olivé, pneumòleg de l’Hospital Germans Trias i Pujol:  “Continua havent-hi molt amiant a Catalunya. És evident que s’ha de treure perquè el seu temps de vida s’està acabant i en algun moment serà perillós””

Adela Martín, metgessa de família i experta en botànica: “El canvi climàtic no és només la sequera: hi ha flors que estan desapareixent i que fa temps que no les veig”

“M’agraden totes les plantes, però sobretot les orquídies catalanes, ibèriques i europees”

“L’estudi de les plantes m’aporta felicitat i em permet comprendre la natura”

“Som molt poc sensibles al fet que les plantes són éssers vius i que ens donen l’oxigen per respirar”

“Pinto amb aquarel·les i m’hauria agradat ser il·lustradora botànica”

Adela Martín López (Barcelona, 1956) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa com a responsable de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de Mutuam. La doctora Martín és també una experta en botànica. La seva gran passió és fer sortides a la natura i identificar i classificar plantes, especialment orquídies autòctones. Parlem amb ella sobre els seus primers records d’infantesa relacionats amb la botànica i sobre la necessària defensa del medi natural davant de l’amenaça que suposa el canvi climàtic.

Continua la lectura de “Adela Martín, metgessa de família i experta en botànica: “El canvi climàtic no és només la sequera: hi ha flors que estan desapareixent i que fa temps que no les veig””

Xavier Serres, radiòleg intervencionista: “Els ultrasons poden arribar a tenir prou força per generar destrucció mecànica del teixit i esmicolar un tumor. Sembla màgia, però és física”

“L’ecografia s’ha convertit en una eina molt important. De la mateixa manera que ara el metge va amb el fonendoscopi penjant, potser aviat anirà amb un transductor d’ultrasons”

“El descobriment dels ultrasons en la natura ha permès aplicar-los en medicina de manera innòcua, sense irradiar”

Xavier Serres (1964, Barcelona) és radiòleg intervencionista a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Amb motiu de l’exposició Ultrasons: de la natura a la medicina, que ell mateix ha promogut i que es pot visitar a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) fins al 28 de febrer, conversem amb aquest metge sobre la gran aportació que els ultrasons han fet a la medicina, sobretot a través de l’ecografia. Descobrim, a més, l’enorme potencial que aquestes ones tenen més enllà del diagnòstic, també com a eina terapèutica, en procediments com ara la destrucció de tumors.

Continua la lectura de “Xavier Serres, radiòleg intervencionista: “Els ultrasons poden arribar a tenir prou força per generar destrucció mecànica del teixit i esmicolar un tumor. Sembla màgia, però és física””

Francesc González, metge internista i DJ: “Tot metge hauria de cultivar una part humanista: et dona sensibilitat emocional i intel·lectual”

“La música és com una companya de viatge. M’ajuda a relaxar-me, a pensar, a desconnectar. Em dona el sentit de la vida”

“El tracte amb el pacient i la possibilitat d’aprendre i de crear és el que més m’agrada de la medicina. A més, la medicina interna et posa a prova cada dia”

“El meu somni és arribar a ser productor musical i DJ professional. Però és molt difícil, perquè l’èxit depèn més del que pots vendre que de la teva qualitat”

Francesc González Sánchez (Barcelona, 1991) és metge internista adjunt al Centre Hospitalari de Manresa – Fundació Althaia des de fa dos anys. També és un apassionat de la música electrònica i s’ha format en producció musical. Actualment, combina l’exercici de la medicina amb la faceta de productor musical i DJ. Parlem amb ell sobre com compagina totes dues facetes.

Continua la lectura de “Francesc González, metge internista i DJ: “Tot metge hauria de cultivar una part humanista: et dona sensibilitat emocional i intel·lectual””

Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra experta en violència masclista: “La violència sexual no és només una qüestió de drets humans, és un problema de salut pública”

“Malgrat els esforços que la societat està fent en diferents àmbits, les xifres de violència sexual no baixen”

“Durant anys s’ha focalitzat molt en el tema de la denúncia, però aquesta no és la prioritat de les dones que arriben a urgències, sinó que necessiten atenció a la seva salut”

“Detectem un increment en la xifra de dones agredides sexualment, però, a més, amb més violència física afegida”

Lluïsa Garcia Esteve (Barcelona, 1956) és especialista en psiquiatria i presidenta de la Comissió de Violència Masclista i Salut de l’Hospital Clínic de Barcelona. La doctora Garcia Esteve i el seu equip han esdevingut una referència dins de l’àmbit sanitari en l’abordatge i en el coneixement de l’abast que estan assolint les agressions sexuals. Parlem amb ella sobre aquest gravíssim problema, que també ho és de salut.

Continua la lectura de “Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra experta en violència masclista: “La violència sexual no és només una qüestió de drets humans, és un problema de salut pública””

Paula López, R3 de cirurgia vascular i ‘bookstagramer’: “Sóc activa a Instagram, però vaig decidir canviar moltes hores que dedicava al mòbil per la lectura. Ho recomano”

“La lectura ens permet empatitzar amb altres realitats i expressar-nos d’una manera molt més rica. Ens dona eines per comunicar-nos millor”

“Hem d’intentar trobar l’art dins de la medicina, que jo crec que hi és. Es complementen molt bé”

Paula López i García (Barcelona, 1996) és resident de tercer any d’Angiologia i Cirurgia vascular a l’Hospital Universitari de Bellvitge. La doctora López va cursar el grau professional de piano al Conservatori de Música de Barcelona i, a més, dibuixa, balla i té un compte d’Instagram (@pianoreads) on alimenta i comparteix el seu interès per la literatura i per la lectura. Parlem amb aquesta metgessa sobre la importància de compaginar totes aquestes inquietuds amb la pràctica de l’activitat professional i l’estudi.

Continua la lectura de “Paula López, R3 de cirurgia vascular i ‘bookstagramer’: “Sóc activa a Instagram, però vaig decidir canviar moltes hores que dedicava al mòbil per la lectura. Ho recomano””