Patricia Pozo, neuròloga: “L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los”

“La migranya és una malaltia que afecta amb atacs episòdics i recurrents. Els atacs s’inicien unes 48 hores abans que aparegui el primer símptoma evident, que acostuma a ser el mal de cap, però n’hi ha molts d’altres”

Moltes persones que pateixen migranya no es poden ni moure, sovint han d’agafar baixes laborals i no poden fer plans amb la família o els amics. Tot això provoca sentiment de culpa

“Fa poc, una pacient es va posar a plorar d’emoció a la consulta. Feia un any que havia passat de tenir més de vint dies al mes amb migranya a només cinc. Fins llavors no s’havia pogut imaginar com era viure sense aquesta incapacitat absoluta per fer coses”

Patricia Pozo-Rosich (Barcelona, 1975), és cap de secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic. A més, ha desenvolupat el programa de recerca Migraine Adaptive Brain. En aquesta entrevista parlem de com afecta la migranya als pacients, de tractaments i de línies de recerca innovadores.

Continua la lectura de “Patricia Pozo, neuròloga: “L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los””

Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor: “No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic”

El dolor crònic pot estar originat al cervell i, en alguns casos, és com si l’alarma estigués espatllada. Es queda encesa i hem d’aconseguir desactivar-la”

“La persona ha d’acceptar que té dolor, però hem d’intentar que no s’hi enganxi: no cal que renunciï a fer coses ni que tota la seva vida giri entorn d’això”

Moltes persones arrosseguen 20 o 30 anys amb dolor i, sovint, estan deprimides o tenen insomni… estan molt afectades psicològicament”

Aina Perelló Bratescu (Bucarest, 1976) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i exerceix al CAP Larrard de Barcelona. La doctora Perelló és experta en l’abordatge multidisciplinari del dolor crònic des de l’àmbit de l’atenció primària. En aquesta entrevista ens parla de l’ús dels fàrmacs contra el dolor (també dels opioides), però, sobretot, de les darreres evidències lligades al benefici que aporta la tríada formada per exercici físic, educació i psicologia.

Continua la lectura de “Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor: “No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic””

Ignasi Garcia Olivé, pneumòleg de l’Hospital Germans Trias i Pujol:  “Continua havent-hi molt amiant a Catalunya. És evident que s’ha de treure perquè el seu temps de vida s’està acabant i en algun moment serà perillós”

“La patologia que produeix l’amiant sovint no té un tractament específic, però és important determinar-ne l’origen perquè el pacient pot tenir dret a compensacions que pel fet d’haver desenvolupat una malaltia relacionada amb el seu lloc de treball”

“He tractat un pacient amb mesotelioma recentment i han estat cinc anys molt durs, amb requisit d’oxigen i tractament amb morfina”

“L’amiant es continua fent servir a molts altres països de la mateixa manera que es feia aquí fa anys. No hi ha cap mena de protecció social i, a més, és un material molt barat”

Ignasi Garcia Olivé és pneumòleg de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. El doctor Garcia ens parla de l’amiant, un material emprat, sobretot, a l’àmbit de la construcció, i de com continua essent un greu problema de salut pública. L’ús d’amiant fa anys que està prohibit a l’Estat espanyol. Segons les previsions i els compromisos assolits, Catalunya hauria d’estar lliure d’amiant l’any 2032.

Continua la lectura de “Ignasi Garcia Olivé, pneumòleg de l’Hospital Germans Trias i Pujol:  “Continua havent-hi molt amiant a Catalunya. És evident que s’ha de treure perquè el seu temps de vida s’està acabant i en algun moment serà perillós””

Xavier Serres, radiòleg intervencionista: “Els ultrasons poden arribar a tenir prou força per generar destrucció mecànica del teixit i esmicolar un tumor. Sembla màgia, però és física”

“L’ecografia s’ha convertit en una eina molt important. De la mateixa manera que ara el metge va amb el fonendoscopi penjant, potser aviat anirà amb un transductor d’ultrasons”

“El descobriment dels ultrasons en la natura ha permès aplicar-los en medicina de manera innòcua, sense irradiar”

Xavier Serres (1964, Barcelona) és radiòleg intervencionista a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Amb motiu de l’exposició Ultrasons: de la natura a la medicina, que ell mateix ha promogut i que es pot visitar a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) fins al 28 de febrer, conversem amb aquest metge sobre la gran aportació que els ultrasons han fet a la medicina, sobretot a través de l’ecografia. Descobrim, a més, l’enorme potencial que aquestes ones tenen més enllà del diagnòstic, també com a eina terapèutica, en procediments com ara la destrucció de tumors.

Continua la lectura de “Xavier Serres, radiòleg intervencionista: “Els ultrasons poden arribar a tenir prou força per generar destrucció mecànica del teixit i esmicolar un tumor. Sembla màgia, però és física””

Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra experta en violència masclista: “La violència sexual no és només una qüestió de drets humans, és un problema de salut pública”

“Malgrat els esforços que la societat està fent en diferents àmbits, les xifres de violència sexual no baixen”

“Durant anys s’ha focalitzat molt en el tema de la denúncia, però aquesta no és la prioritat de les dones que arriben a urgències, sinó que necessiten atenció a la seva salut”

“Detectem un increment en la xifra de dones agredides sexualment, però, a més, amb més violència física afegida”

Lluïsa Garcia Esteve (Barcelona, 1956) és especialista en psiquiatria i presidenta de la Comissió de Violència Masclista i Salut de l’Hospital Clínic de Barcelona. La doctora Garcia Esteve i el seu equip han esdevingut una referència dins de l’àmbit sanitari en l’abordatge i en el coneixement de l’abast que estan assolint les agressions sexuals. Parlem amb ella sobre aquest gravíssim problema, que també ho és de salut.

Continua la lectura de “Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra experta en violència masclista: “La violència sexual no és només una qüestió de drets humans, és un problema de salut pública””

Zineb Bakkali, metgessa i estudiant de l’examen MIR: “A la carrera, ens cal més formació per comunicar-nos amb els pacients, per ser empàtics i per tractar la diversitat cultural”

“M’agrada la ginecologia i vull fer l’especialitat a Barcelona. Hi ha molt bons hospitals, la ciutat m’agrada i hi tinc els amics i la família, que, per mi, és molt important”

“Estudio de dilluns a dissabte. Diumenge és el dia lliure i intento no tocar res. És dur, però m’agrada aquesta rutina”

“Em preocupa com compaginaré la feina i la formació, sobretot si tinc fills. S’haurien de donar més facilitats per conciliar i per poder tirar endavant amb tot”

Zineb Bakkali Aligua (Barcelona, 1998) es va graduar en Medicina al Campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona (UB) i els darrers mesos s’ha estat preparant per a la convocatòria de l’examen MIR. Parlem amb ella sobre com s’organitza, com gestiona el temps i els nervis, què espera de la residència i de la professió i com s’imagina el seu futur. D’il·lusió i ganes no li’n falten.

Continua la lectura de “Zineb Bakkali, metgessa i estudiant de l’examen MIR: “A la carrera, ens cal més formació per comunicar-nos amb els pacients, per ser empàtics i per tractar la diversitat cultural””

Daniel Camprubí, metge internista, expert en salut internacional: “Hem d’entendre que el que passa a l’altre costat del món de seguida pot tenir un impacte en la nostra salut”

“Aquest any hi ha hagut més de 100 casos de Dengue autòcton entre França, Itàlia i Espanya. Però n’hi ha molts més d’asimptomàtics que no estem detectant”

“A l’hora d’abordar les malalties emergents, no només ens hem de preparar els clínics. Cal reforçar la salut pública: hem de dedicar esforços a detecció precoç i a evitar la transmissió local a través de mosquits”

Daniel Camprubí (Barcelona, 1987) és metge internista al Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona. Parlem amb el doctor sobre les raons per les quals malalties qualificades d’emergents, com el Dengue o la febre del Nil Occidental, estan apareixent cada cop amb més freqüència al nostre entorn.

T3 EP.6 De muntanya i malalties emergents Hipòcrates en pijama

Continua la lectura de “Daniel Camprubí, metge internista, expert en salut internacional: “Hem d’entendre que el que passa a l’altre costat del món de seguida pot tenir un impacte en la nostra salut””

Juan Carlos Yébenes, metge intensivista i impulsor del Codi Sèpsia: “Quan vam començar a treballar amb ‘Codi sèpsia’ interhospitalari a Mataró, l’any 2008, la mortalitat es va reduir en un 25%. Va ser espectacular”

“Vam aconseguir que, l’any 2015, el Parlament de Catalunya considerés la sèpsia com un problema de salut pública. Es va començar a generar la xarxa i el protocol del Codi i el projecte ha anat evolucionant”

Els causants de la sèpsia són les infeccions normals que, en un escenari concret, poden generar una resposta inflamatòria de l’organisme tan agressiva que autolesiona el pacient”

Juan Carlos Yébenes Reyes (Barcelona, 1966) exerceix com a metge intensivista a l’Hospital de Mataró. A banda dels reconeixements per la seva feina mentre va ser al capdavant de l’UCI del centre maresmenc, Yébenes té al seu currículum haver estat creador i impulsor del Codi Sèpsia, un codi implantat al sistema sanitari català des del 2015, amb l’objectiu de detectar i actuar el més ràpid possible davant d’aquests casos i reduir així el risc de complicacions greus i la mortalitat.

Continua la lectura de “Juan Carlos Yébenes, metge intensivista i impulsor del Codi Sèpsia: “Quan vam començar a treballar amb ‘Codi sèpsia’ interhospitalari a Mataró, l’any 2008, la mortalitat es va reduir en un 25%. Va ser espectacular””

Cristina Escardó, metgessa de família: “Tenir una relació amb el metge de família continuada en el temps salva vides: està demostrat i les dades són espectaculars”

“Si el sistema sanitari fos un castell, l’atenció primària seria la pinya: hem d’estar forts i cohesionats i tenir inversions perquè el castell no trontolli ni faci llenya”

“La medicina de família és l’essència de la medicina: tracta les persones en la seva globalitat, és propera i parla de tu a tu al pacient. El mirem als ulls i l’escoltem”

“És molt important que els metges de tots els àmbits assistencials ens reunim, que ens posem cara i ens coneguem”

Cristina Escardó Font (Olèrdola, 1982) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa al consultori local de La Ràpita (Alt Penedès). Parlem amb la doctora Escardó sobre els valors i principis fonamentals que defineixen el que hauria de ser una atenció primària de qualitat, un àmbit assistencial que obté uns resultats en salut molt importants però sovint poc visibilitzats.

Continua la lectura de “Cristina Escardó, metgessa de família: “Tenir una relació amb el metge de família continuada en el temps salva vides: està demostrat i les dades són espectaculars””

Melissa Rau, nefròloga: “La millor tècnica renal substitutiva és aquella que el pacient informat escull. Cadascú té les seves creences i les seves limitacions”

“Les dues principals etiologies de malaltia renal són la diabetis i la hipertensió arterial i totes dues van en augment”

“L’evidència és clara: tant el transplantament de donat viu com les tècniques de diàlisi domiciliària donen més bons resultats en termes de supervivència, de qualitat de vida i de cost-efectivitat”

“Només el 4% dels pacients fan la diàlisi domiciliària. Aquesta tria encara està influenciada pel desconeixement de les tècniques i per la por de patir una complicació al domicili”

La nefròloga Melissa Rau (San José, 1991) és adjunta de l’equip de diàlisi domiciliària de l’Hospital de Bellvitge i també adjunta de Nefrologia a l’Hospital de Martorell. Parlem amb aquesta metgessa sobre insuficiència renal crònica, “un problema de salut pública importantíssim”, alerta aquesta especialista. Rau exposa les diferents alternatives terapèutiques, com, per exemple, l’hemodiàlisi domiciliària, i destaca la importància de formar i informar els pacients.

Continua la lectura de “Melissa Rau, nefròloga: “La millor tècnica renal substitutiva és aquella que el pacient informat escull. Cadascú té les seves creences i les seves limitacions””