“Les persones nascudes entre el 1966 i el 1980 sovint no estan vacunades del xarampió perquè no n’existia la vacuna. Ara que n’estem veient un augment de casos, aquesta població no vacunada és més vulnerable i cal que es vacuni”
“L’OMS va incloure l’Estat espanyol dins dels Estats en vies d’eliminació del xarampió, però arran de la pandèmia, la cobertura vacunal va baixar per sota dels nivells òptims, tot i que ara s’estan recuperant. Com més gent hi hagi vacunada, més ens estarem protegint els uns als altres”
“El xarampió és una malaltia lleu en la majoria de casos, que afecta majoritàriament nens. Però hi ha casos en què pot ser greu, especialment en adults”

La primavera de 2024, el Departament de Salut va fer una crida a la població nascuda entre 1966 i 1980 per vacunar-se del xarampió. Davant de l’increment de brots a Catalunya i, de fet, a la resta d’Europa i a tot el món, es considera que dins d’aquest grup de població, que ara tindrien entre 44 i 59 anys, la protecció contra el xarampió no és òptima, ja que en la seva infància la vacuna encara no estava inclosa al calendari vacunal i la circulació del virus era llavors relativament baixa. Conseqüentment, hi ha moltes persones que no estan immunitzades perquè no van rebre la vacuna ni van passar la malaltia. El metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge, Arkaitz Imaz (Pamplona, 1978), ens explica en aquesta entrevista els motius del ressorgiment del xarampió, una malaltia que pràcticament havia estat eliminada del nostre entorn. De fet, ell mateix es va contagiar de xarampió en l’edat adulta.
Continua la lectura de “Arkaitz Imaz, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge: “Si no recordeu si us van vacunar del xarampió, davant del dubte, la recomanació és vacunar””








